Com continuar o començar de nou als 55 o als 60? Els canvis tecnològics en la producció i la crisi produïda per l’especulació financera deixen fora del dit “mercat de treball” a milions de persones, també molta gent formada i amb experiència i capacitat que té molt a fer. Sèniors per Terrassa ha nascut per crear alternatives.
Ni amb 60 anys ni, menys encara, amb 55 ningú no és descartable. Ben al contrari, aquesta és una edat en la qual la majoria de les persones encara tenen forces i condicions físiques més que suficients i, a més, acumulen un nivell de coneixements i experiència valuossísima.
En el dit «mercat de treball», però, les persones que arriben als 50 (estadísticament ja es comptabilitzen els 45 anys com a límit a partir del qual la perspectiva de trobar treball suposa una dificultat important) cotitzen a la baixa i malgrat totes les virtuts es troben ja en terreny d’exclusió, amb moltes possibilitats de no ser mai més contractades.
Indignada i negant-se a acceptar allò tan fatalista del «és el que hi ha», la Mariona començà a pensar vies a través de les quals aquesta paradoxal situació pogués trobar vies de resolució. De manera que tota aquesta experiència i coneixement pugui servir a la societat i que aquestes persones puguin continuar fent una vida plena.
Així nasqué el projecte Sèniors per Terrassa. Amb suport de la UGT local, la Mariona, psicòloga de professió i un bon temps a l’atur als seus 60 anys, va començar a fer contactes i convocatòries per crear un grup que treballés amb aquesta idea i perspectiva: «revertir coneixements i experiència en benefici, pel bé de la ciutat».
S’hi afegí aviat, el passat mes de novembre, l’Enric, també aturat després d’anys d’experiència en la gestió empresarial, en una empresa pròpia, primer, i en una gran empresa del sector del moble de la qual va ser acomiadat en un ERO de fa tres anys.
Durant aquest darrers mesos han anat elaborant el projecte, amb entrevistes amb Foment, CECOT i la pròpia UGT, entitats totes participants en el Pacte Local per a l’Ocupació. Apleguen ara un grup de 25 persones i han posat en marxa, d’altra banda, la realització d’una enquesta sòcio-laboral que tancaran el dia 15 de març. Amb la col·laboració de sociòlegs del sindicat faran la tabulació i estudi de la mateixa i, després, un acte públic per presentar resultats i el projecte tot plegat.
«Hem d’aconseguir aglutinar gent, que es trobi, parli, que vagi pensants projectes», explica l’Enric. De les converses amb empreses i entitats del Pacte per l’Ocupació, també les administracions públiques, saben que hi ha interès. En aquest sentit, imaginen que l’entitat que han creat, Sèniors x TRS, pugui funcionar com una mena d’incubadora i/o gestora de projectes, empreses «enfocats als serveis socials i a les necessitats de la ciutat», matisa, en el terreny de la innovació social.
Mentrestant, la gent que es troba va funcionant també com a grup de suport, fins i tot d’amics. «Clar, ve gent amb problemes, com ansietat o depressió», explica l’Enric, «i de vegades només que amb la xerrada ja es troben millor, ens diuen».
L’experiència de Sèniors per Terrassa es mou encara en el terreny de la innovació, i no pot deixar de sorprendre que això sigui així. Aquest sector de població representa fa temps tot un desafiament per a la societat, perquè no és d’ara que es vegi que tant l’atur com una població de gent gran molt nombrosa relativament formen part ja de forma estructural del nostre món.
Tanmateix, no s’albiren propostes de futurs ni per unes ni per altres persones, menys encara quan són les mateixes. El Capital se les treu de sobre i els Estats no en saben què fer. Menys mal que no falta imaginació i energia.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari