Campanya del Col·lectiu d’aturades de més de 50 anys de Terrassa. Foto arxiu
L’any 2016, l’economia catalana presentà un creixement del 3,5%, situant-se més d’un punt per sobre de la mitjana europea (1,9%). Només 3 països de la UE van créixer més que Catalunya. Però aquest creixement econòmic, comparativament superior, contrasta amb unes dades d’atur, qualitat de l’ocupació i despesa social de les pitjors de la Unió Europea. La taxa d’atur catalana, tot i la reducció interanual iniciada el 2014, és la pitjor de tota la Unió Europea després només de la grega i l’espanyola, especialment en el cas de les dones. L’atur de llarga durada i la taxa d’atur juvenil de Catalunya són els quarts més alts d’Europa. En l’altra dada de qualitat de l’ocupació, la taxa de temporalitat, la catalana és la 4a més alta d’Europa i el percentatge de treball a temps parcial involuntari també és dels més alts. I això és especialment preocupant en el cas de les dones, el percentatge de treball involuntari de les quals triplica el dels homes. Finalment, la despesa en protecció social és també de les més baixes d’Europa. En concret, la despesa en protecció social a Catalunya és inferior a la de Grècia i la despesa pública en educació és la segona més baixa després de Romania. Les dades, més enllà de les responsabilitats immediates, mostren una tendència general i haurien d’empènyer a reflexions i propostes de llarg abast.
Aquestes són les principals conclusions de l’Eurobaròmetre Social de CCOO de Catalunya, elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals de CCOO, del mes de novembre.
Amb un creixement del 3,5%, que és lleugerament superior al d’Espanya (3,3%) i se situa més d’un punt per sobre de la mitjana europea (1,9%), l’any 2016 l’economia catalana mostra una vitalitat relativament major. Només 3 països de la UE van créixer més que Catalunya.
També pel que fa al dit mercat de treball, les darreres dades anuals de l’Eurostat, que són del 2016, mostren una situació millor a Catalunya que a la mitjana europea en activitat. La taxa d’activitat total, és la quarta millor de la taula i només es veu superada per la de Dinamarca, els Països Baixos i Suècia. Tant la taxa d’activitat dels homes, com la de les dones, són sensiblement superiors a les mitjanes europees.
En el cas de l’ocupació, en el 2016 les taxes catalanes són molt properes a les mitjanes europees. La taxa d’ocupació catalana (66,4%)total s’ha incrementat 2,2 punts percentuals en termes interanuals, situant-se només a 10 dècimes per sota de la UE-15 (67,0%). Pel que fa a les dones, la taxa d’ocupació catalana és 8 dècimes superior a la mitjana de la Unió (UE-28) i idèntica a la mitjana de la UE-15.
Mentre, encara que pugui semblar contradictori, la taxa d’atur catalana, tot i haver-se reduït gairebé 3 punts en termes interanuals, és la pitjor després de la grega i de l’espanyola, especialment en el cas de les dones, i dobla la taxa mitjana europea (UE-28). Destaca negativament la taxa d’atur dels joves que, malgrat haver-se reduït força en termes interanuals, encara és molt superior a la taxa mitjana europea, i és la quarta més alta després de les d’Espanya, Grècia i Itàlia. El percentatge d’aturats de llarga durada a Catalunya comença a disminuir en termes interanuals, però encara és el quart més alt de la taula.
El percentatge de treballadors/res a temps parcial està força per sota de la mitjana dels 28 i encara més per sota (gairebé 10 punts percentuals) de la de la UE-15. Aquesta diferència és més alta en el cas de les dones, atès que el percentatge de les dones catalanes és la meitat del de les de la U-15, que és 6 punts superior a la de la UE-28. En canvi, el percentatge de treball a temps parcial involuntari (no desitjat) a Catalunya és més del doble del de la mitjana europea (UE-28 i UE-15) i és el quart més alt de la taula.
Les dades de despesa pública en R+D (recerca, investigació) del 2014 a Catalunya indiquen una despesa inferior en 5 dècimes a la mitjana europea per a aquell any. Cal dir que aquesta despesa s’ha anat reduint cada any des del 2010.
Les dades sobre despeses en protecció social a Catalunya indiquen, en el 2014 (darreres dades disponibles), un percentatge del PIB més de 7 punts per sota de la mitjana europea i 8 punts inferior al de la UE-15, un percentatge fins i tot inferior al de Grècia.
En el 2014, la despesa pública en educació a Catalunya era la segona més baixa de la taula després de la de Romania, situant-se a 1,5 punts per sota de la mitjana de la UE.
Mentre que en el 2015, el percentatge de persones de 25 a 64 anys que han assolit al menys el cicle de secundària superior a Catalunya, és el quart més baix si es compara amb els països de la Unió Europea, i se situa 17 punts percentuals per sota de la mitjana europea.
Salari mínim, o menys
En el cas del salari mínim es troben diferències molt importants que van dels 1.998€ de Luxemburg o els 1.531€ de Bèlgica, als 275 de Romania i els 235 de Bulgària, on l’Estat espanyol ocupa una posició intermèdia. Cal tenir en compte que la fixació d’un salari mínim no té la mateixa funció a tots els països, fins i tot n’hi ha que no el tenen fixat.
En el 2016 el Cost Unitari del Treball a Catalunya torna a créixer després de la reducció experimentada entre el 2010 i el 2015. En canvi, el cost unitari de la mitjana europea es redueix per primer cop en els darreres 10 anys. Tot i així, només hi ha 9 països en què es produeix una disminució interanual.
D’altra banda, el cost horari de la mà d’obra a Catalunya, en el 2016, continua per sota de la mitjana europea i molt lluny de països com Dinamarca, Bèlgica, Suècia, o França.
Redacció/agències
Deixa un comentari