Pep Valenzuela
CCOO presentà divendres passat, a la seu egarenca del carrer Unió, el document Propostes per a la concertació local, de mesures per «impulsar una sortida de la crisi que posi al centre de la represa de l’activitat les persones, la salut, la vida i el valor del treball» i «atendre l’impacte social i econòmic; la ciutadania, Terrassa, necessita en aquests moments una resposta col·lectiva».
Després de saludar i agrair l’esforç de totes les persones en aquesta situació i especialment de les «treballadores que han estat en primeria línia, sobretot personal sanitari, de neteja i SAD», la Maribel Ayné, secretària de Polítiques d’Igualtat, Cultura i Comunicació, i l’Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO del Vallès Occidental i Catalunya Central informaren del contingut de la proposta, destacant la prioritat de «mesures urgents de solidaritat amb totes les víctimes, tant de la pandèmia com de les conseqüències socials i econòmiques», subratllà la Maribel, i la necessitat «de l’acord i la cooperació de tothom, amb un pacte de ciutat on participin tots els agents».
Maribel Ayné, Enrique Rodríguez, presenten document propostes. 5 juny 2020. Foto: PV
“El Pacte de Ciutat de l’Ajuntament no deixa espai a la participació”
Més enllà de les propostes concretes del document, que volen ser una contribució i que es poden negociar, emfasitzà el secretari general, el missatge i la preocupació que el sindicat volia fer públic és que el Pacte de Ciutat que les forces polítiques amb presència a l’Ajuntament, «s’ha dissenyat de manera que no deixa espai a la participació, ni dels agents socioeconòmics ni dels agents socials de Terrassa», entre els quals el mateix sindicat CCOO, però també, digué en Rodríguez, la FAVT, la Comunitat Educativa, el moviment per pensions dignes i altres organitzacions, «que haurien de dir molt en un pacte de ciutat».
«La ciutat és més que l’acord polític», afegí, «i el document, més enllà dels títols, no està fet de forma participativa. Perquè participar significa formar part del procés, i no simplement aprovar o no el treball final d’una comissió redactora».
Enrique Rodríguez explicà que el sindicat ha compartit amb altres entitats anàlisis de la diagnosi de la situació, «hem enviat el document de propostes a diferents organitzacions socials i polítiques no representades a l’Ajuntament, perquè entenem que la seva opinió és necessària».
El secretari general comarcal apuntà encara la incoherència, per part del Govern local, que significa aprovar recentment una norma de participació, «que entenem que ens hauria de donar l’oportunitat de parlar, però que no ens té en compte. No hi ha espai real de negociació ni per a la confecció de propostes en aquest acord», sentencià. «Ens hauria agradat dir-ho de viva veu a l’Ajuntament, però no ha estat possible encara». El document, en tot cas, el van enviar, «perquè ho tinguin en compte».
Prioritzar les situacions d’emergència de salut i social
Pel que fa a la situació concreta actual, en Rodríguez reconegué que és «molt complicada, i necessita el consens de tothom per trobar mesures per superar la crisi». Cal pensar mesures a curt, a mitjà i a llarg termini, subratllà. «Però, primer, atendre les persones que fa dos mesos no s’imaginaven que es podrien trobar a les cues dels bancs d’aliments». Hi ha moltes famílies, digué, que «comptaven amb un salari, molt precari moltes vegades, però que els permetia cobrir les necessitats bàsiques del dia a dia, i avui l’han canviat per una bossa d’aliments. Això va per davant de tot, primer la salut i les necessitats bàsiques».
En aquest sentit, el dirigent sindical qüestionà que s’hagin aprovat ja mesures per exonerar d’impostos alguns comerços i empreses. «Això està bé», matisà, «però cal un compromís i un retorn en contractacions de treballadores i treballadores. Perquè entenem que aquestes mesures no són només per ajudar l’economia, sinó les persones que estan a l’atur». Perquè, a més, insistí i argumentà: «si la gent no té per menjar i per cobrir les necessitats bàsiques, no pensarà a comprar roba o prendre quelcom a les terrasses dels bars».
Rodríguez afirmà que «s’està imposant la lògica de les patronals i cambres, i això no és seriós», en criticar la foto de l’Alcalde amb la patronal, «crec que no és una foto afortunada, a més amb un pacte sobre la taula; calia una altra foto», sentencià.
“Municipalitzar o controlar amb rigor els serveis públics”
A més de l’emergència, el secretari comarcal de CCOO, comentà alguns «temes de ciutat que s’han de canviar: serveis cabdals com neteja, assistència domiciliària i altres no poden continuar en mans de poques empreses, dels Florentinos i altres», en al·lusió a les empreses Clece (neteja), Accent Social (SAD) i altres que gestionen serveis municipals. «Aquí hem de començar a parlar de com allò que depèn de l’Ajuntament, si ha d’estar externalitzat, té un control ferri; i si no, anem a municipalitzar o remunicipalitzar, perquè són serveis que no s’aguanten en un compte d’explotació, són serveis per a la gent i les usuàries i treballadores no es poden posar en risc». Aquí, en Rodríguez es referí concretament a l’atenció primària, «pilar de la nostra societat», i a les residències geriàtriques, «encara que no sigui responsabilitat jurídica de l’Ajuntament».
El sindicat demana a l’Ajuntament un pla per a l’alumnat de cara al setembre, que es posin «locals municipals per atendre el desdoblament, i reivindicar professorat suficient. Posar tota la infraestructura municipal per garantir wifi, aparells i condicions suficients per a tothom, tot tenint en copte que hi ha canalla que no té ni llapis ni paper, per alguns un ordinador és una utopia».
Maribel Ayné resumí els punts de la proposta sindical tot posant en perspectiva algunes realitats i problemàtiques que la crisi ha evidenciat o ha palesat encara més, com ara «la violència de gènere, que ha augmentat durant el confinament», i també la precarietat d’altres col·lectius com l’LGTBIQ i persones migrants.
Dues altres qüestions que han passat a primeria línia en aquests mesos: el paper del públic i el dels treballs de cures. Amb relació al primer, Ayné afirmà: «el públic ens ha salvat i ha de continuar fent-ho». Pel que fa a les cures, subratllà que «la cura de les persones ha estat menystinguda pel sistema capitalista; les persones, més enllà del seu paper com a treballadores i consumidores, no l’interessen. Així, aquest és un sistema que deshumanitza. La pandèmia ho ha posat en evidència».
Deixa un comentari