Acampada del Col·ctiu de persones aturades de Terrassa davant de Foment i SOC, abril de 2013 (Foto: PV)
Que l’atur és un fenomen o característica estructural del funcionament del capitalisme no és cap novetat ni opinió esbiaixada o interessada. L’únic debat al respecte gira sobre el percentatge acceptable o, dit d’altra manera, potencialment perillós per a l’equilibri polític i social.
Recentment, des del Servei d’Estudis del BBVA afirmaven que la “situació normal d’ Espanya” serà d’un atur estructural del 17-18%, equivalent a 3,5 milions, una xifra tres vegades superior a la que presenten els Estats Units i Alemanya. Voldria dir això, si no s’equivoquen els estudiosos del banc, que quasi una cinquena part de la població activa d’aquest país està condemnada a formar un “exèrcit permanent de mà d’obra” (segons termes dels clàssics) sense més perspectiva que l’assistència social o, en el millor dels casos, el anomenat ‘precariat’.
D’això en deia recentment un prestigiós columnista de la premsa escrita de Madrid: “El precariat, o està a l’atur, o té un contracte a temps parcial involuntari, o un contracte temporal. Sense un ancoratge estable a la feina, sense la identitat que dóna un lloc més o menys segur, centenars de milers de persones es van incorporant a aquest grup que ni pertany a la classe obrera, ni a la classe mitjana, ni a l’economia submergida. No tenen contracte social amb la societat i en molts casos (…) poden deixar enrere les raons morals per respectar les lleis, la transgressió de les quals arriba a ser la seva única forma de sobreviure”.
Malgrat les dificultats, els afectats busquen camins i solucions alternatius. Les experiències d’organització de les persones en atur a Terrassa han estat vàries en les darreres dècades. La més recent nasqué el 2012, amb un grup que es trobava al barri de Ca n’Anglada, majors de 50 anys totes en un primer moment. Va ser aquest el nom inicial del grup: Colectivo de Parad@s + 50 años. Posteriorment, ampliaren l’espectre, i el nom. Ara és el de Col·lectiu d’Aturats de Terrassa (colectivoparados50terrassa.blogspot.com.es).
Es tractava d’un grup d’entorn a les 40 persones. Amb pocs mesos de vida, als voltants del gener del 2013, començà una nova etapa, marcada per la incorporació de persones de totes les edats fins a sumar més de 200 persones. Des del setembre de 2013, explica en Jordi Trujillo, electricista a l’atur des de fa 4 anys i actualment contractat en un pla d’ocupació municipal, el grup va començar a mobilitzar-se sobre 3 eixos principals.
Primer, buscar formes d’autocupació, ja que consideraven que “és l’única sortida” donada l’edat i qualificacions professionals de la majoria davant d’allò que es diu el mercat de treball. Es plantejaren la creació d’empreses cooperatives per oferir serveis com ara en construcció o fusteria d’alumini. Els projectes, però, no van sortir del paper.
Sense diners, van demanar suport de l’Ajuntament, fins i tot amb la realització d’una acampada/concentració al Raval. Al plec de reivindicacions, hi havia també la demanda de bonificacions socials, al transport per exemple. Aconseguiren la signatura d’un conveni que, però, segons en Jordi, va ser de “compromís genèric”, sense conseqüències pràctiques.
Al mateix temps, organitzaren marxes per les vies principals del barri oferint serveis als comerços i empreses. Amb motiu de la campanya de Nadal dels grans comerços, que normalment contracten personal extra, realitzaren una campanya dita “Aquí està el meu currículum”, que els portà fins a grans magatzems com Eroski, Carrefour o Leroy Merlin. Tot i ser rebuts, confessa en Trujillo, ningú no va ser contractat.
Altre eix d’acció és el de la Formació. No cal insistir molt sobre la importància del mateix. El col·lectiu va aconseguir 5 ordinadors amb els quals pogueren realitzar alguns cursos bàsics d’informàtica i per a confeccionar el currículum vitae d’acord amb els paràmetres a l’ús actualment. Sense aconseguir cap acord específic en aquest terreny amb qui és el seu interlocutor més immediat, el Consistori municipal, els membres del grup han anat participant pel seu compte en cursos o contractes d’ocupació/formació a l’abast oferts pels serveis de l’Administració i altres.
Pel que fa a reivindicacions de més llarg abast, el tercer eix de lluita, el Col·lectiu d’Aturats de Terrassa, a banda les demandes plantejades a l’Ajuntament el setembre de 2013, ha participat i participa en diverses campanyes. Molt important va ser la de recollida de signatures per impulsar una Iniciativa Legislativa Popular en favor d’una Renda Mínima Garantida, que ja va ser presentada al Parlament i ara espera tramitar i ser debatuda. Altres han estat les Marxes de la Dignitat i la Mesa Estatal pel Referèndum de les Pensions.
Un moment important de la campanya de reivindicacions va ser l’acampada d’un mes i mig que es va realitzar davant de Foment i l’oficina del Servei d’Ocupació a la ciutat, entorn i com a part també dels motius i objectius de les mobilitzacions de la primera Marxa de la Dignitat, realitzada el 22 de març d’aquest any a tot l’Estat.
Assemblea i coordinació comarcal i més enllà
L’organització del col·lectiu i la seva forma de funcionar és totalment assembleària. La Junta garanteix l’exposició de l’ordre del dia i del pla de feina al temps que garanteix el seguiment d’aquest.
Els militants del col·lectiu egarenc estan coordinats amb altres organitzacions locals del mateix tipus, a nivell comarcal i nacional. El nivell d’articulació, malgrat les mancances inherents a aquest tipus de moviment, va permetre la realització d’un congrés de col·lectius d’aturats de Catalunya, celebrat a Santa Coloma de Gramenet, a mitjans d’octubre del 2013. La coordinació catalana es reuneix cada mes; la comarcal, on es troben amb gent de Rubí, Sabadell i Montcada, cada 15 dies
Ara, però, després d’aquests dos anys i poc de lluita, al Col·lectiu d’aturats noten un cert esgotament. “Costa molt mobilitzar”, assenyala en Jordi, qui recorda que en els dies de l’acampada davant Foment es va apropar molta gent, “però és que pensaven que érem una ETT o quelcom semblant”. Van fent feina, tot i ser pocs, explica. Creu que “costa entendre la situació; com entendre sinó que dels 22.000 aturats registrats a Terrassa només hi haguessin 15 a l’acampada”. O també la manca de gent jove, és com si això no anés amb ells. D’altra banda, l’Ajuntament a part de bones intencions, tampoc ha fet res.
De totes formes, en Jordi veu senyals d’augment de les mobilitzacions. “I és que cal molta mobilització, perquè si el moment és molt difícil i dur, el futur no pot ser més negre”, subratlla. Ara, estan ficats en una campanya de haurà de començar de seguida, pel repartiment del treball, així com una altra de recollida de signatures pel dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari