Els salaris pactats en convenis el 2017 han perdut 5 dècimes de poder adquisitiu i les pensions 1,7 punts
La variació de l’IPC tanca el 2017 en el 1,1% interanual i en el 1,96% mitjana anual, en línia amb la previsió d’inflació mitjana realitzada pel Gabinet Econòmic del sindicat CCOO (2,0%). D’acord amb dades recollides per aquest gabinet, en el 2017 els salaris pactats en conveni han augmentat una mitjana del 1,43%, acumulant una pèrdua de poder adquisitiu de cinc dècimes i d’1,7% en el cas de les pensions, que han pujat només el 0,25% establer per l’Índex de Revalorització (IRP).
Molt diferent és la situació dels beneficis, que han crescut un 5,1%, mentre els dividends (rendes distribuïdes) de les societats no financeres, que creixen un 11,7%. O sigui que els beneficis empresarials tripliquen (i els dividends multipliquen per 8) el creixement dels salaris pactats en la negociació col·lectiva. Per tant, mentre els índexs macroeconòmics creixen i s’estan recuperant els nivells previs a la recessió, però la recuperació està molt desigualment repartida, l’ocupació no s’ha recuperat i els salaris no estan participant de la mateixa manera que les rendes del capital.
El sindicat adverteix que aquesta evolució negativa s’explica pel tancament de les organitzacions empresarials a l’hora de redistribuir la riquesa generada, i perquè tenen a les seves mans les reformes laborals dissenyades per devaluar els salaris, una política econòmica que prioritza l’amortització del deute de les empreses a la reducció de l’atur, i per la manca de pressupost públic per impulsar el creixement econòmic.
El creixement econòmic a l’Estat espanyol assolí un 3,1% anual el 2017, però aquest creixement no es reparteix amb equitat. Però són els beneficis empresarials els que continuen en augment com a conseqüència de l’apropiació per part de les empreses de la major part del valor afegit, gràcies principalment a la devaluació dels salaris produïda per la crisi i les reformes laborals, de manera que els salaris no participen de les dites millores de productivitat. De fet, els beneficis empresarials ja superen en un 4,7% el nivell anterior a la crisi, mentre els salaris no han deixat de devaluar-se constantment.
Des de CCOO i el món sindical en general s’estan reclamant mesures que puguin revertir aquesta situació, començant per l’anul·lació de les dues darreres reformes laborals i retornant a la fórmula d’increment de les pensions d’acord amb la inflació prevista. Les intencions del govern de Madrid, però, semblen anar en altre sentit. Així, per exemple, avui dimarts 16 de gener, Cèlia Villalobos, en qualitat de presidenta de la Comissió de Seguiment del Pacto de Toledo (sobre les pensions) declarà a una cadena de TV estatal que els joves, si volen cobrar pensió, haurien d’estalviar 2 euros cada mes i jubilar-se als 80 anys, tot afirmant que hi ha pensionistes que “passen més temps cobrant la pensió que treballant”.
Clar que a la senyora Villalobos això no deu de preocupar-li massa, doncs la passada legislatura va percebre un sou que no baixava dels 7.500 euros mensuals, segons dades de la web Sueldos Públicos publicats en un rotatiu econòmic de la capital espanyola; i encara, segons la darrera declaració de bens, amb data de 7 de juliol del 2016, la senyora posseeix, a més, dues cases de propietat i un dipòsit amb més de 220.000 euros.
Caldrà, sens dubte, molta mobilització per a poder parar aquestes polítiques.
Redacció
Deixa un comentari