Impulsar l’Economia Social i Solidària dintre del marc d’un projecte municipal d’economia plural, compromesa social i territorialment, és un horitzó i compromís assolit pel nou govern de Barcelona i el seu Comissionat de l’àrea, en Jordi Via, una persona amb llarga i reconeguda trajectòria pràctica i teòrica.
Jordi Via, comissionat d’economia cooperativa, social i solidària, durant l’entrevista al seu despatx. Foto: PV
En Jordi Via* estrena aquesta àrea d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de nova creació a l’Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, adverteix, l’àmbit «no tindria sentit, o en tindria menys, si no existís una realitat a la ciutat. I existeix, potent, considerable».
A Barcelona hi ha més de 4.600 empreses i entitats d’ESS, en un sentit ampli (cooperativisme, societats laborals, associacions i fundacions i altres no formalitzades); més de 50.000 persones treballant i més de mig milió de persones que formem part d’una o més cooperatives de consum.
El nou govern, assegura, «té la voluntat política de donar servei i resposta, forma part d’una nova política econòmica pública del nou municipalisme, que vol impulsar l’economia plural».
-Es vol fugir de la sectorialització de l’ESS, però necessita una atenció específica, no?
-Sí, atenció específica en el marc de promoció de l’economia plural. L’ESS no és un subsector de l’economia del sector privat. Una part important de pràctiques de les empreses de l’ESS no les podem identificar com a sector privat mercantil. Mereix un reconeixement i una visualització diferenciada.
Definim l’ESS com activitat econòmica al servei de les persones, basada en la democratització de la gestió econòmica, en l’autogestió, en l’equitat; que desenvolupa activitat amb criteris de sostenibilitat integral, individual, social i ecològica. Això és suficient per entendre que estem parlant d’una manera d’entendre economia i empresa.
-Què us heu trobat?
-Resumint, dos tipus de coses: unes de concepte i altres d’acció. Pel que fa al concepte, fins i tot amb la millor de les intencions, hem trobat que es considera l’economia social com un element de caràcter pal·liatiu i assistencialista, marginal. A l’Ajuntament tot, quan s’ha parlat d’economia social s’estava parlant d’inclusió social i prou.
L’acció de caràcter pal·liatiu forma part del projecte. Però per nosaltres aquest caràcter no s’ha d’orientar a l’assistència sinó a l’empoderament dels col·lectius i la gent.
Després, hem trobat iniciatives relacionades amb el món de l’ESS, a l’àrea de drets socials i a participació ciutadana, vinculades a plans de desenvolupament comunitari.
-Com està caminant el pla de xoc?
-Hem pogut disposar d’uns recursos, uns 600.000 euros. La partida més important, uns 400.000, per desenvolupar accions i plans pilot de dinamització territorial a 5 districtes; altra part, per acompanyar cooperatives de dones que funcionen o que es volen posar en marxa. Un dels elements del pla de xoc és contribuir a crear condicions per minimitzar la feminització de la pobresa.
Hi ha, d’altra banda, 200.000 euros per subvencionar el procés de rehabilitació de Can Picó, espai de propietat municipal que s’ha cedit per conveni per desenvolupar un projecte de foment de l’ús de la bici amb la cooperativa Biciclot.
Finalment, una part petita es dedicà a la fira de consum responsable de Plaça Catalunya, que ha format part del conjunt d’activitats en substitució de la famosa pista de gel nadalenca. En conjunt ha estat un èxit, d’assistència i activitats.
-Més enllà del pla de xoc?
-El pla de treball pel mandat es recolza en dues potes: promoció i reforç. Se sap poc que hi ha altres maneres d’entendre l’economia i l’empresa, cal afavorir la informació i el coneixement.
Després, l’acompanyament a les empreses i entitats. Estem al servei d’aquesta realitat que ja existeix, hem de contribuir a reforçar-la i millorar la seva viabilitat. Desplegarem iniciatives en 5 àrees: d’acompanyament i formació, primer. Desprès, de finançament, i aquí volem activar prioritàriament la vinculació entre el sistema de finances ètiques i el crèdit cooperatiu i aquestes experiències.
Tercer, la comunicació: interna, perquè és insuficient el coneixement del que tenim al costat. I externa, cal tenir presència als mitjans convencionals i amb els moviments socials.
Quart, la intercooperació entre empreses i amb aquestes i les entitats; que sigui també sociopolítica, que reforcin les federacions de cooperatives, i l’enxarxament en relació al territori.
Cinquè, els recursos i infraestructura públics a disposició de tota aquesta estratègia.
-La perspectiva municipal és suficient?
-Es pot fer feina. Però també volem promoure xarxa de municipis. Vam fer una trobada internacional de la Xarxa de Municipis per l’ESS, i ja n’hi ha més de 32 signants. La constitució d’aquesta xarxa es farà al març a Badalona. Però, per entendre’ns, amb aquests municipis parlem ja de quasi el 50% de la població de Catalunya, és molt important.
-Quin són els problemes que esteu trobant, les resistències?
-Dos aspectes que s’estan treballant i que poden tenir una evolució positiva. Un és el pressupostari. El govern municipal està en minoria. S’ha vist obligat a treballar amb pròrroga pressupostària. És un obstacle, però això s’anirà resolent.
Després, un altre problema, més de fons o estratègic, és que el dia a dia és tan intens que fa que en molts moments el debat sobre les idees força sobre el desenvolupament econòmic sigui menor que el que caldria, però amb tot, des de la confiança mútua dels equips, anem avançant en positiu.
Cal dir, a un nivell més general, que en certa forma hi ha una pulsió contradictòria entre models de polítiques econòmiques públiques més pròxims a la socialdemocràcia més convencional i models de polítiques públiques, per dir-lo d’alguna manera, un pèl més agosarats, sense perdre de vista la realitat de referència prèvia, però més agosarats des del punt de vista de creació de condicions a mig i llarg termini orientades a una certa transformació social.
Jo diria, en positiu, que hi ha una certa tensió creativa entre aquests tipus de plantejaments. Al final té a veure amb un equilibri entre gestió del que existeix i proposta i gestió i per tant assaig de nous criteris.
Economia plural i de les cures
-Pensem l’economia en la seva diversitat. Primer, respecte a l’empresa mercantil convencional es vol contribuir i acompanyar perquè hi hagi avenços cap a una aplicació pràctica, honesta i no instrumental de la responsabilitat social empresarial.
Contribuir a que hi hagi avenços en l’economia circular (orientada a la reutilització, tant des del punt de vista de matèries com de metodologies de treball), l’economia verda. Volem que en aquest àmbit hi hagi presència important de tot el que es defineix com Economia del Bé Comú.
En segon lloc, cal fer una revisió de l’economia pública municipalitzada, de tots aquells serveis o d’aquella gestió de serveis que s’han externalitzat, fonamentalment on els considerem bàsics, per recuperar des de lo públic el control de la prestació dels serveis.
I després, com a tercera pota de l’economia plural, l’impuls de l’ESS, economia cooperativa, social i solidària. En aquest àmbit volem treballar i insistir específicament en la presència de tot el que té a veure amb l’economia de les cures.
Hem d’aconseguir que tingui una presència transversal en tota l’activitat sòcio-econòmica, sòcio-empresarial, en la pròpia conceptualització i la pràctica. La presència de tot el que té a veure amb l’economia de les cures, com activitat econòmica, el servei a les persones ha de poder incorporar dispositius i mecanismes que contribueixin a la reproducció de la vida en el sentit ampli, de les persones i l’entorn.
Incorporem també al pla de treball una atenció important a les experiències d’economia col·laborativa més transformadora, però no els grans operadors internacionals (Uber, Airbnb…), sinó experiències que posen en contacte a particulars, intercanvis reals de tu a tu.
Contractes i compres públiques
-En el desenvolupament de la intercooperació tenim previst el desenvolupament dins l’ajuntament de criteris que facin possible la compra i la contractació pública, ètica i responsable.
L’Ajuntament és un dels agents socioeconòmics més importants, un dels principals compradors; per tant, en la mida en què s’orienti la compra en direcció a afavorir no només l’ESS sinó tota l’empresa social i ecològicament responsable, per tant també l’empresa mercantil si és que incorpora aquests conceptes. Això té un efecte arrossegador positiu també de l’ESS, i per tant afavoreix l’estratègia de construcció en relació a la creació de mercat social.
Actualment, hi ha una legislació que parla d’incorporar criteris socials, però molt circumscrit al concepte d’inclusió social, això s’ha d’ampliar, i s’està treballant.
-Hi haurà finances ètiques als comptes?
-S’estan fent reunions, s’ha parlat amb Coop57, amb Fiare i Triodos. I s’ha parlat amb caixes de crèdit com Caixa d’Enginyers. Estem plantejant col·laboració en el sentit de que l’ajuntament sigui client del sistema de finances ètiques i en el sentit de que aquest sistema recolzi les polítiques de promoció i reforç de l’ajuntament.
Pep Valenzuela
*Jordi Via LLop, expert en cooperativisme, ha estat president de la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya, secretari general de la Confederació de Cooperatives i membre constituent de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES); és membre del Patronat de la Fundació Roca i Galès i també del Consell Rector de la cooperativa Arç. És soci d’altres cooperatives, xarxes i entitats de l’economia social i solidària, a nivell de Catalunya, Estat espanyol i internacional.
Deixa un comentari