Informe del Mercat Social Català 2019, llums i ombres al diagnòstic de l’economia social i solidària al país

No Comment

XES

Un any més hem publicat l’Informe del Mercat Social Català ; document que posa al dia l’estat de les diferents eines i estratègies de construcció de mercat social impulsades per la XES, així com també una revisió de totes les dades recollides amb Pam a Pam i Balanç Social durant el 2019. Aquest any l’informe s’emmarca en un procés de reflexió estratègica que iniciem com a XES per impulsar el Mercat Social; a les seves pàgines ho podreu llegir.

En aquesta nova edició de l’informe hem seguit analitzant, com cada any, les dades de Pam a Pam i Balanç Social per obtenir un diagnòstic de l’ESS del nostre territori, i posar-lo al servei de l’impuls del Mercat Social des de la XES. Les dades confirmen tendències que venim observant any rere any, però també observem noves dinàmiques -algunes positives, d’altres negatives- que hem de considerar a l’hora de fer més ferms els fonaments de l’ESS a casa nostra. Us expliquem breument aquí les principals conclusions (les podeu consultar també al resum executiu):

C1. Quin és l’abast del mercat social avui?

Una de les preguntes que hem d’abordar quan parlem de la construcció d’un mercat social, és en quin moment podem dir que tenim un MS? Vam plantejar aquesta pregunta-reflexió a l’escola d’estiu de la XES, i vam poder constatar que és un debat obert, i que ens empeny a parlar d’un procés gradual, ja que dir que no existeix un mercat social avui no seria cert, per bé que està incomplet i falta molt recorregut per generar un circuit econòmic autònom que ens permeti satisfer la major part de les nostres necessitats. Una de les mesures derivades d’aquesta reflexió és la necessitat de complementar els indicadors que tenim avui per mesurar l’abast del MS, per tal d’entendre millor en quin punt estem i enfocar millor l’acció.

C2. La XES com a actor central en la construcció del mercat social

Una segona pregunta en clau de reflexió estratègica té a veure amb el paper de la XES com a organització impulsora del MS: quines han de ser les mesures impulsades per part de la XES? Hem vist al nou marc metodològic proposat a la Guia del Mercat Social, que hi ha una gran diversitat de mesures –que deriven en accions concretes- que es podrien dur a terme (impuls de nous projectes productius en sectors no coberts per l’ESS, recolzar la organització de les consumidores, fomentar la intercooperació, etc.). Cal avaluar quines d’aquestes mesures són prioritàries per la pròpia xarxa i, també, quin paper poden jugar altres actors de l’ecosistema de l’ESS (ateneus cooperatius, administracions locals, Generalitat, etc.). Aquest qüestió i l’anterior, les abordarem en el procés de reflexió estratègica que durem a terme des de la XES els propers mesos.

C3. Ens cal arribar a més iniciatives i ciutadania per eixamplar el mercat social

Entrant ara ja a les dades recollides amb balanç social i Pam a Pam, fem una primera observació rellevant: el teixit d’economies transformadores auto-identificat com ESS ara és petit, i això fa que el MS mesurable i visible sigui reduït. És a dir, la quantitat de persones i projectes vivint des de l’ESS és més gran del que balanç social i Pam a Pam ens indiquen, però el fet de no tenir identificat el seu abast fa que tinguem menys capacitat d’incidència, articulació i visibilització. Això ens emplaça a fer un treball de carrer, on Pam a Pam està sent una eina clau, per incorporar més iniciatives (pimes responsables, iniciatives agroecològiques, economies comunitàries, etc.) i capes socials als espais i eines de l’ESS. És especialment rellevant incorporar iniciatives on es dóna el consum final (petit comerç, grups de consum), ja que és la baula que connecta les consumidores amb els projectes productius i, per tant, ens pot permetre tancar els cicles econòmics.

C4. Hi ha alguns símptomes de debilitat econòmica del teixit de l’ESS

Creuant diferents dades recollides a l’informe observem alguns símptomes de debilitat econòmica de l’àmbit de l’ESS (que podríem relacionar amb el que en alguns moments hem anomenat “la bombolla de l’ESS”). Per un costat, veiem que hi ha moltes noves iniciatives (sobretot cooperatives), que tenen pocs anys de vida i que estan en procés de consolidació (la meitat de les que han fet balanç social enguany fa deu anys no existien; i en el cas del Pam a Pam encara és més agut: el 46% de les iniciatives analitzades neixen després del 2015). En segon lloc, es confirma una tendència que portem observant els darrers anys, que és l’alta temporalitat en la contractació (de mitjana, entre el 40% i el 45% dels contractes fets). I finalment, la dependència de subvencions: de mitjana és un 18,72% de dependència, tot i que amb diferències significatives per formes jurídiques: cooperatives de treball i societats laborals baixen fins el 9%, mentre que associacions i fundacions puja fins el 32%. En tot cas, la combinació de dades ens planteja dubtes sobre la viabilitat dels projectes socioempresarials que s’estan impulsant i, per tant, de la fortalesa de l’àmbit de l’ESS en conjunt. Cal pensar estratègies per reduir aquesta debilitat, especialment si, com sembla, s’aproxima una nova crisi econòmica capitalista.

C5. El potencial dels grans operadors de l’economia cooperativa i el Tercer Sector pel mercat social

Observem una tendència paral·lela a la creació de noves iniciatives d’ESS, que és l’aproximació d’organitzacions grans del cooperativisme i el Tercer Sector que, fins fa poc, no s’auto-identificaven com a ESS. Més enllà de les causes d’aquesta aproximació, és important llegir-ho com una oportunitat per reforçar el MS si situem aquets grans operadors al centre de la intercooperació: si la seva política de compres i col·laboracions socioempresarials s’orienta cap al teixit de petites organitzacions de l’ESS en consolidació, pot reforçar-les i ajudar a la seva consolidació, al temps que es trenquen llaços amb empreses del mercat capitalista. També és important la seva capacitat d’inversió i d’assumir riscos financers. Els sectors amb empreses més grans són el dels subministraments, el de salut i cures, el d’espais i xarxes i el de manufactures. Caldria doncs treballar amb les empreses i entitats grans d’aquests àmbits per afavorir aquesta reorientació cap al MS.

C6. Les finances ètiques financen les activitats però encara no arriben a la operativa bancària

Una de les dades que ens assenyala un repte que tenim com a ESS és la de l’ús i participació en les Finances Ètiques: el 63% de les organitzacions es finances a través d les FE, però en canvi no les utilitzen en la seva operativa bancària i la disposició dels seus actius bancaris (el 20% dels diners estan dipositats en FE). Aquesta dada es repeteix any rere any, i situa un repte per al sector de les FE: la necessitat de millorar en els serveis d’operativa bancària, per tal que les organitzacions de l’ESS puguin fer el canvi (ja que, a més, moltes d’elles treballen amb caixes cooperatives, tals com Caixa de Guissona o Caixa d’Enginyers, com a mal menor dins del món bancari convencional).

C7. La pràctica de la intercooperació és freqüent i estesa dins del mercat social

Si una de les característiques fonamentals de l’articulació del MS ha de ser la intercooperació entre les organitzacions de l’ESS, en comptes de la competència, les dades ens diuen que anem bé: el 97% de les organitzacions duen a terme algun tipus d’intercooperació, on les més extenses són les de compartir coneixement (86%) i compartir projectes (79%). A més, es confirma una dinàmica interessant: les organitzacions que comparteixen locals i espais de treball físics, intercooperen més.

C8. Les cooperatives de treball marquen el camí de la democràcia organitzativa

A més d’entendre com funciona el MS, el balanç social i el Pam a Pam ens permeten entendre com funcionen les organitzacions de l’ESS, quins són els estàndards d’aquest mercat que funciona sota lògiques oposades a les capitalistes. Un dels pilars d’aquesta diferenciació és el funcionament democràtic de les organitzacions de l’ESS. I dins de la diversitat d’empreses i entitats, les cooperatives de treball associat són les que marquen el camí de la democràcia organitzativa: són les que tenen índex de participació de la base social i treballadores més alts (14% de participació de base social, 29% de les treballadores), menors índex de càrrecs societaris per persona (una per cada tretze), i major rotació d’aquests càrrecs (53% de rotació cada 4 anys). Sabem que aquest anàlisi és limitat, ja que la qualitat democràtica no es pot mesurar només a través d’aspectes quantitatius i que, sovint, els aspectes qualitatius són els que ens donen més pistes de si les relacions dins d’una organització són realment democràtiques.

C9. El 64% de les treballadores de l’ESS són dones; ara falta que també ho siguin els espais de presa de decisions

En clau de gènere, veiem que a l’ESS el treball està feminitzat (de mitjana el 64% de les treballadores són dones). Aquesta majoria, malauradament,no es tradueix en el espais de presa de decisions: el 50% dels càrrecs societaris són dones. Aquesta diferència és especialment important en alguns sectors (sectors). De tota manera, una mitjana de 50% de dones als espais de poder no és una mala dada. En tot cas, com amb els indicadors de democràcia (que, de fet, no es poden separar de la perspectiva feminista), els anàlisis quantitatius són limitats, i cal promoure reflexions col·lectives que feminitzin el funcionament de les organitzacions: cal revisar com es gestiona el poder, posar en marxa lideratges horitzontals, revalorar les tasques de cura i fer-ne un repartiment més equitatiu, incloure la gestió emocional en la presa de decisions, tenir en compte la diversitat humana en l’activitat econòmica…, mesures que amplien la dimensió d’igualtat a una transformació més estructural i necessària.

C10. Una mida més gran no implica més diferència salarial. La no transparència de salaris sí.

Si ens mirem la igualtat econòmica dins de les organitzacions expressada en termes de diferències salarials, obtenim dues conclusions interessants. La primera, que a major mida de les organitzacions no hi ha necessàriament majors diferències salarials. La segona, que el fet de no fer públics els salaris a nivell intern té relació amb diferències salarials més altes: les organitzacions que no fan públics els salaris tenen unes diferències salarials mitjanes de 2,6, mentre que les que els fan públics només 1,6.

C11. Hi ha una bretxa entre el discurs i les pràctiques quan es tracta la interculturalitat

Les dades recollides enguany ens confirmen la interculturalitat i la inclusió de persones racialitzades com a assignatura pendent per part de l’ESS. De fet, el que veiem és que hi ha una bretxa entre les intencions o el discurs i les pràctiques, ja que el 42% de les organitzacions diuen que afavoreixen la presència de persones treballadores racialitzades, però només el 22% de les entitats tenen almenys una persona treballadora racialitzada, i aquest col·lectiu representa el 4% del total de treballadores. De fet, aquesta bretxa entre les intencions i les pràctiques també el podem trobar en altres aspectes, com amb la perspectiva feminista o la orientació a la transformació social.

C12. No estem abordant l’emergència climàtica i el poder dels GAFAM com cal

Observem amb preocupació com dos dels grans reptes de la nostra època -l’emergència climàtica i ambiental, i la concentració de poder dels GAFAM en la era digital- no estan prou interioritzats a les pràctiques al món de l’ESS. En el primer cas, veiem com les organitzacions cada vegada menys fan seguiment dels seus consums energètics i materials (només el 62% han reportat, per exemple, el seu consum d’electricitat), malgrat els esforços de la comissió d’Ecologia de la XES per incentivar-les. Val a dir que hi ha pràctiques ecològiques molt generalitzades, com la compra de productes amb criteris de consum responsable (97% ho fan), o l’organització d’esdeveniments amb criteris ambientals (també el 97%), però probablement siguin un nivell insuficient d’interiorització de l’emergència ecològica a la que hem de front.

En el cas de la confrontació al capitalisme digital, malgrat la recent crítica i contestació als GAFAM, no veiem una traducció a les pràctiques de l’ESS: el 46% no utilitzen cap tipus de programari lliure, i la pràctica més generalitzada és la utilització de contingut lliure, però que no arriba al 45% de les organitzacions. També aquí, la comissió Procomuns està fent esforços per fer visible aquesta problemàtica en el si de l’ESS, i estendre l’ús de tecnologies i coneixement lliure. Com ens passa sovint amb les pràctiques de consum responsable, les conseqüències d’aquests dos grans reptes civilitzatoris no es fan paleses a curt termini ni en la nostra quotidianitat, i això dificulta la mobilització per fer-hi front. En qualsevol cas, és urgent abordar aquestes dues problemàtiques abans no sigui massa tard, i per això és especialment important la hibridació de les pràctiques que s’identifiquen amb l’ESS amb pràctiques germanes més identificades amb els Procomuns i l’Acció Climàtica i ecologista, ja que des de l’ESS tenim molt a aprendre. De fet, la relació ha de ser simbiòtica: aquests moviments poden aprendre molt dels punts forts de l’ESS -l’organització democràtica de la producció i el treball, l’orientació socioempresarial dels projectes de transformació social- mentre des de l’ESS aprenem a incorporar les variables ambientals i de la tecnologia i coneixement lliure.

C13. La qualitat del treball: un aspecte troncal de les organitzacions de l’ESS

Un dels aspectes centrals i distintius de l’ESS és la qualitat del treball, i les enquestes de qualitat laboral del balanç social ens ho refermen any rere any. Les treballadores valoren amb 8 sobre 10 el clima laboral, el grau de suport de companys i companyes, la satisfacció per ser membre de l’organització, la flexibilitat i l’autonomia per organitzar-se la feina. L’ESS es compon de projectes socioempresarials, generadors de treball a través de l’empoderament de les treballadores que, des d’una corresponsabilització col·lectiva, empenyen les seves organitzacions. És veritat que no està tot perfecte, i que els aspectes menys valorats (que en, qualsevol cas, estan al voltant del 6,5 sobre 10) són els salaris, la sobrecàrrega de feina i les condicions físiques dels espais de treball. També observem que, potser degut al ser equips petits i amb bon clima laboral, moltes de les condicions laborals més enllà dels convenis, no estan reglamentades. Creiem que és important reglamentar les relacions laborals com a assegurança davant de possibles conflictes que puguin sorgir. De fet, en general, recomanem tenir per escrit reglaments i protocols per tot tipus d’aspectes que tinguin a veure amb el funcionament quotidià de les organitzacions (protocol contra assetjament sexual, reglament laboral, etc.).

Ja tenim una nova edició de l’informe del Mercat Social Català!

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre