«El seguiment de la vaga ha estat desigual i globalment minoritari», reconeix el sindicat CGT, convocant en solitari de la vaga a l’ensenyament públic no universitari del passat dia 18 de gener. Amb tot, continua, a la manifestació davant del Parlament s’hi van aplegar un miler de persones, «amb molta força i ànims com no es veia a les darreres concentracions, sense deixar de cridar les nostres reivindicacions».
Representant del sindicat van entrar al Parlament per entregar un escrit amb la crítica a les partides pressupostàries presentades i les reivindicacions, quedant ara pendents que es confirmi una reunió, la propera setmana, amb tots els grups parlamentaris per poder defensar les demandes. També van entrar directament a la sala on es reunia la Comissió d’educació per deixar l’escrit amb les demandes sobre la taula de la Consellera.
A la tarda, com activitat final de la jornada de mobilització, es va fer una assemblea oberta per valorar la situació i veure com continuar.
Manifestants de CGT al Parlament de Catalunya el passat 18 gener. Foto Cgt
Aquestes són algunes de les reflexions i propostes de continuïtat acordades:
Balanç de la vaga.
Es va valorar positivament la convocatòria de vaga després dels tres mesos de reunions per centres i el compromís sindical escrit d’anar a una vaga durant el debat dels pressupostos. La vaga era imprescindible i ha contribuït objectivament a posar en el centre del debat de pressupostos el tema de l’ensenyament públic, alhora que ha tingut un efecte dinamitzador del debat entre els i les docents. Si no ha tingut més força, no és tant perquè la gent amb qui s’ha parlat no veiés que era molt més lògica i que era la data necessària, sinó pel fet que la resta de sindicats no l’han convocat. Lamentablement, i contràriament al que veníem plantejant de manera unitària des d’octubre, CCOO, USTEC, UGT i ASPEC no han volgut convocar la vaga en el moment en que estan oberts i són esmenables els pressupostos, període durant el qual només convoquen les concentracions descentralitzades el 26 de gener. Reiterem que les vagues han de formar part d’un pla de lluita que tingui continuïtat i han d’arribar a temps d’incidir en les decisions enlloc de fer-se servir només com a amenaça a la negociació a les meses sectorials i, en cas d’arribar a fer-les després, com a forma de protesta a posteriori d’allò ja decidit.
En tot cas, la vaga del 18 de gener ha introduït el debat als centres sobre la necessitat de fer VAGA i és aquesta inèrcia la que cal emprar per impulsar noves mobilitzacions, inclosa la del dia 9 de febrer.
Manifestació davant el Parlament, 18G. Foto Cgt
Continuïtat
L’assemblea ha votat convocar la vaga del 9 de febrer ratificant aquesta decisió a la propera assemblea oberta el dia 1 de febrer a les 18:00h a la seu de CGT, atès que aquests dies hi pot haver canvis que afectin la pròpia convocatòria de vaga ja que els mateixos sindicats han reconegut que aquesta pot ser desconvocada si s’accepten abans algunes de les reivindicacions. Per tant, un cop la comissió d’economia presenti les que recull als pressupostos, haurem de valorar si el cicle de mobilitzacions ha tingut èxit i s’han aconseguit les nostres reivindicacions o ratifiquem la convocatòria de vaga del dia 9 de Febrer per protestar contra el Departament d’Ensenyament. Seguim pensant que la vaga unitària hauria d’haver arribat molt abans però no volem dividir el professorat davant de les mobilitzacions sinó impulsar la seva participació i continuïtat.
L’assemblea també ha decidit convocar a les concentracions del proper 26 de gener amb aquest mateix criteri.
Us animem a fer assemblees als centres per organitzar-nos, a expressar el nostre rebuig i a fer-nos visibles i continuar amb la lluita. A més, si voleu que els delegats i les delegades de la CGT passem pel vostre centre a fer xerrades sobre l’actual situació de la negociació dels pressupostos i sobre les mobilitzacions, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres. El fet que comencem a recuperar drets i condicions lluitant ens ha de permetre recuperar també la confiança en la lluita… I ara és possible. Ens cal organització i mobilització!
CGT Ensenyament
Deixa un comentari