L’institut de secundària del Districte 4, Les Aimerigues, ha estat una aposta d’èxit, amb molt de reconeixement, fins i tot internacional. Un dels pilars d’aquest resultat és el compromís del centre, equip de professorat, alumnat i mares i pares amb l’entorn, amb el barri i la gent.
Joan, de l’AVV, Elisabeth, directora Les Aimerigues, i Maria José, de l’AMPA, a l’oficina de l’institut. Foto PV
Després de 5 anys de feina al barri de la Maurina, com a institut del Districte 4, l’equip directiu de Les Aimerigues, com a professorat fa una balanç molt positiu, tot i que «l’edifici i les instal·lacions no són adequats, menys ara que tenim totes les línies». Tant el claustre com el consell escolar, assegura la directora, l’Elisabeth Eixarch, «perquè estem engegant projectes i moltes actuacions que fan que Les Aimerigues hagi esdevingut de referència».
El centre ha estat escollit per formar part d’un projecte internacional, dit Global Scholars, coordinat des de Nova York, també l’escola Ponent hi participa. «Estem engrescats, creiem en el projecte», emfasitza la directora.
L’obertura d’aquest nou institut i inici del projecte pedagògic va ser al 2011. Terrassa havia crescut força i necessitava un nou centre. El Departament d’Ensenyament establí contacte amb algunes de les persones que formen l’equip de professorat, amb l’Elisabeth Eixarch al capdavant, i apostà pel projecte i objectius que aquest grup plantejava. Un projecte innovador que intenta adequar-se a la realitat de la societat actual i de l’ensenyament amb les noves tecnologies, amb els canvis socials.
Set professores, amb 55 alumnes, un primer nucli disposat a trencar estructures i experimentar noves possibilitat. Un nou model que no treballa per àrees curriculars, sinó per àmbits; s’ajunten dues àrees i treballen en comú tot el contingut. Per exemple, ciències en anglès, fent l’aprenentatge integrat d’un contingut en una llengua estrangera. O també treballen la tecnologia aplicada a les matemàtiques. «Hem anat trencant una mica les estructures que, per experiència del professorat, ens semblava que era hora de fer un pas endavant i de donar al nostre alumnat un ensenyament en context i real».
Va ser, per tant, un projecte pioner, que exigia un alt nivell d’acord i compromís previ entre el professorat. Es va parlar amb professorat conegut, que havia compartit anys en altres centres. «Les nostre bases d’ensenyament», declara l’Elisabeth, «són el treball cooperatiu, la comunicació oral, escrita, buscar aquesta interacció a l’aula i oferir a l’alumnat aquest aprenentatge en context, on és ell el protagonista i responsable del seu procés i progrés».
Els projectes tenen un fil conductor: el primer trimestre és una lectura, el segon és sobre el territori, i el tercer trimestre s’ha de sortir i després fer tallers. Al final l’alumnat elabora un producte final a través de la recerca.
Els 55 alumnes del primer curs, recorda i es felicita l’Elisabeth, són els que el curs passat van completar la primera promoció de 4rt d’ESO, i d’aquests n’hi ha 25 que han continuat al batxillerat, una línia que s’ha estrenat aquest curs. Altres han anat a cicles formatius. En aquest moment, el nombre d’alumnes és de 368, en tres línies de 1r a 4rt d’Eso i la de batxillerat. L’equip de professorat consta de 34 professionals.
Pep Valenzuela
Educació i compromís social
Un dels pilars bàsics del projecte pedagògic és que l’aprenentatge s’ha de fer en el context territorial, cal que hi hagi sempre una relació i obertura en el barri, i «va ser fantàstic quan ens vam trobar a la Maurina, on hi havia un pla de barris en marxa, dirigit o conduit pel propi Ajuntament i l’associació veïnal», explica l’Elisabeth.
Tot un ventall d’activitats, recursos i organització social que «ens va ajudar a tirar endavant aquest projecte». Recorda amb felicitat un grup de lectura de la gent gran, «això ens va permetre enllaçar-ho amb l’àrea de llengua del propi institut, i es va llegir un llibre d’una autora que ens va acompanyar en un recorregut i, per tant, va ser una experiència real, viscuda, entre els alumnes i la gent gran amb aquesta escriptora».
Des de l’àmbit social, diu la directora, «en aquest barri i centre on teníem una població estudiantil amb característiques molt peculiars, força difícils de vegades, hi ha hagut també un lligam amb serveis socials». La coordinació, garanteix, ha sigut total i molt positiva.
L’institut participa també a la Taula de Joves del barri, «és un servei molt valuós», afegeix, «perquè hi són representats tots els estaments implicats, no només en l’educació sinó en tots els àmbit socials, els joves al carrer, des de control, recolzament, seguiment, incloent-hi el Districte Jove; tot plegat ens ajuda a orientar-nos, també els alumnes i les famílies, ens permet avançar molt».
Des de l’AVV, el balanç és també molt positiu. En Joan Centelles, que a l’època era president,recorda que al barri les escoles tenien mala fama, la gent no volia anar a la pública, i ara s’ho creu. El canvi va començar amb el Roc Alabern, i amb Aimerigues s’ha consolidat. La relació amb tots dos equips directius ha sigut molt bona i ha servit per cohesionar socialment.
La Maria José Rodríguez, presidenta de l’AMPA, fa 3 anys que participa activament. Confirma que la relació amb l’equip directiu és molt estreta, tenen reunions mensuals, i contacte via telèfon i xarxa sempre que el necessiten Tot lamentant la manca d’espai apropiat, «ja no hi cabem», i a l’espera del nou edifici, que es construirà en uns terrenys del Roc Blanc, assegurà, però, que el funcionament, el professorat i les activitats, «han funcionat sempre molt bé».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari