Dones en un piquet de protesta davant Carrefour (Foto: ccoo-serveis)
Si vostè és aficionat al cinema de ben segur part del títol d’aquest article li recordarà la pel·lícula Retorn al futur, on Michael J. Fox en el seu viatge al passat aconseguia canviar el present de la seva família. Malauradament en el nostre país les polítiques neoliberals de PP i CiU estan afectant el present i el futur d’un gran número de persones sense haver de viatjar al passat. Però en lloc de millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, tornem a trobar situacions que pensàvem que havíem superat, marcant el tipus de societat i nivell de benestar dels seus ciutadans. L’exemple més flagrant d’aquest retrocés és la discriminació vers la dona en aspectes tan importants como el personal i el laboral.
L’accés a la feina de la dona, juntament al descobriment de la píndola anticonceptiva, foren dues fites en la segona meitat del segle XX que propiciaven que totes les persones fossin iguals sense distinció del seu gènere. L’accés a la feina permetia una independència econòmica sobre l’home, desterrava així una eterna submissió, donat que abans no li era possible viure la seva pròpia vida, a la vegada que també permetia desenvolupar els seus coneixements, amb la qual cosa, les seves idees i decisions prenien més pes tant en la família como en la societat; en definitiva, la seva vida cobrava més sentit.
La píndola anticonceptiva va suposar per a la dona una llibertat d’elecció sobre el seu propi cos i la seva vida que la situava en igualtat de condicions amb l’home. Aquestes dues fites permeten que la dona assoleixi una llibertat individual i col·lectiva que no només la beneficia a sí mateixa sinó també a la societat, ja que que s’enriqueix amb la seva aportació a tots els àmbits de la vida. Els conceptes de llibertat i igualtat, referents des de la revolució francesa, estan implícits en aquest canvi.
Actualment aquests dos assoliments estan sent atacats d’una manera implacable pels governs d’ideologia neoliberal, és la seva obcecació per tornar a un passat que no hem d’oblidar i una societat en la qual el concepte d’igualtat de gènere ha estat difícil d’acceptar. Una mostra d’això és que fins l’any 1933 no se celebraren els primers comicis en què la dona va poder votar, i fins l’any 1981 les dones necessitaven el permís del seu marit per poder treballar, cobrar el seu salari, obrir comptes en bancs, o tenir carnet de conduir.
En el cas de la llibertat personal de la dona per decidir sobre el seu cos- ha estat necessària una reacció fulminant contra la reforma de la llei de l’avortament de l’ex-ministre Gallardón per tal que el PP fes marxa enrere. Encara que no hem d’oblidar que per interessos electorals, no pas ideològics, donat que en el seu imaginari el concepte d’igualtat no existeix, i menys encara cap a la dona.
En l’àmbit laboral la situació de la dona és molt diferent. Prenent l’atur de llarga durada com a valor que identifica millor la discriminació de gènere, tenim que a Terrassa, el 36% de les dones i el 55% si són més grans de 45 anys, pateixen atur de llarga durada. Si tenim en compte que les conseqüències d’aquest tipus d’atur, segons Amartya Sen, premi Nobel de 1998, són entre d’altres: la pèrdua de llibertat i l’exclusió social, danys psicològics, mala salut i augment de la mortalitat, ruptura de les relacions humanes i trastorn de la vida familiar, desigualtat racial i de gènere, s’està formant una societat en la qual la desigualtat en les condicions de vida esdevé part integral d’aquesta societat.
És un contrasentit que, tenint la dona un major nivell formatiu que els homes, siguin discriminades pel seu gènere i edat. Condicionants com ara les llargues i partides jornades laborals en un mercat laboral precari, ajuden a rebutjar a la dona sense tenir en consideració la seva experiència, la seva formació i el seu compromís. Part d’aquesta responsabilitat és d’una societat patriarcal, on s’accepta per defecte que és la dona qui se’n fa càrrec de les tasques de la llar. Això comporta que moltes dones deixin la seva feina per cuidar la família. Producte d’això en una situació de profunda i llarga crisi como l’actual és que la gran majoria de dones que han tractat de reincorporar-se al mercat laboral no han pogut trobar feina per aquesta discriminació, d’aquí el gran percentatge d’atur de llarga durada.
Aquest any d’eleccions tornarem a escoltar cants de sirenes dels polítics, en especial dels principals responsables de la situació actual, ja que les seves polítiques econòmiques han determinat la crisi i la sortida de la mateixa. Convé recordar que la llibertat política no existeix sense la llibertat econòmica. Totes les persones han de tenir els mateixos drets i oportunitats; per néixer dona no has d’estar condicionada la resta de la teva vida. Si això és així és per què vivim en una societat tan injusta com totalitària, encara que puguem exercir el nostre dret al vot.
Un esforç enorme serà defensar els drets d’igualtat i llibertat davant d’alguns partits que diuen defensar valors propis del segle XXI, quan en realitat són garants dels mateixos valors que defensaven els seus avantpassats polítics, els anomenats “aristòcrates”, escollits per l’estat nobiliari i el clericat després de la Revolució Francesa; d’aquí el terme “droite”, partidaris de conservar l’estatus polític, social i econòmic previ a la revolució. Darrera dels seus discursos ens amaguen un retorn al passat al que no volem tornar, és per això que mai hem d’oblidar el paper de la dona en la Revolució Francesa, en la importància que ha tingut per assolir una societat amb un major grau d’igualtat i llibertat. Són els ressons de la Marsellesa.
Paco Quesada. Responsable d’Estudis CCOO Vallès Occidental- Catalunya Central
Deixa un comentari