Perfecto Alonso parla davant la Comissió del Parlament, 3 desembre. (Foto: FCTC)
Mentre qui pot fer-ho acaba de decidir l’avançament o no de les eleccions catalanes i, per tant, l’eventual finalització en setmanes de l’actual legislatura que deixaria en suspens l’aprovació d’algunes propostes de llei, entre les quals la de Llei de Cooperatives, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya visità el Parlament, a principis de desembre, per explicar el seu posicionament davant el projecte de Llei a debat.
El president de la FCTC, Perfecto Alonso, va participar el 3 de desembre a la ronda de compareixences de representants del sector cooperatiu. Durant la seva intervenció, defensà millores en els àmbits de la constitució de cooperatives, la regulació de la gestió a la cooperativa, el finançament i la regulació de les persones sòcies, que són els punts sobre els quals la Federació centra avui esforços, una vegada que va ser rebutjada l’esmena a la totalitat presentada en un primer moment. De totes formes, insistí en reclamar “una nova Llei i no una reforma del text legal vigent” des del 2002.
En una article publicat a la revista Nexe (nexe.coop/nexe/) el president de la Federació escriví negre sobre blanc el per què l’oposició a la proposta que tramita al Parlament català, tot i que “fa anys que la FCTC vol una nova llei”, que creu que és necessària per adaptar-se als canvis socials i econòmics que vivim. Però, afirma, “Una llei nova hauria exigit debatre entre tots i des del principi solucions també noves i creatives als reptes que té plantejats el cooperativisme d’avui, i això demanava un procés participatiu ampli i assossegat, portat a terme en el moment oportú. No ha estat així”. No va ser el cas. La Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom es va limitar a fer arribar el seu avantprojecte de llei a l’abril del 2013, amb “temps insuficient per fer en bones condicions un procés de reflexió i debat entre les nostres cooperatives”.
D’altra banda, “el moment triat per a la reforma legal s’esqueia de ple enmig del procés de fusió de les federacions de cooperatives, un procés propugnat per la mateixa Direcció General. Aquest procés podia desembocar en una reconfiguració del moviment cooperatiu català que, inevitablement, la normativa que en aquells moments se’ns presentava havia de reflectir. Per tant, hauria calgut esperar que aquest procés s’acabés en comptes de fer-lo coincidir amb l’elaboració o la modificació de la llei”.
Per tot plegat, la Federació va decidir presentar un seguit d’al·legacions a l’avantprojecte. La primera era una esmena a la totalitat per les raons esmentades, és a dir, “perquè volíem una nova llei, no pas una reforma; perquè consideràvem que el procés no s’havia gestionat de manera participativa, i perquè, abans de parlar de la llei, calia acabar el procés de fusió de les federacions”.
Preveient que l’esmena a la totalitat no prosperaria, la van acompanyar d’una vintena d’esmenes parcials, tècniques algunes i d’altres més polítiques. La Direcció General va acceptar la gran majoria de les esmenes tècniques i algunes de caràcter polític, com ara restituir de la llei vigent el poder de vot dels socis col·laboradors del 49% al 40%, així com l’obligatorietat d’auditar el balanç de transformació en el supòsit de transformació de la cooperativa en una altra persona jurídica per tal d’oferir totes les garanties tant als socis com a tercers. Res més.
Així doncs, en l’actualitat les discrepàncies de la FCTC es concentren en 4 àmbits: la constitució de cooperatives, la gestió, el finançament i les persones sòcies.
1.La Federació defensa el manteniment de 3 persones físiques com el mínim per a constituir la cooperativa, de la mateixa forma que una associació qualsevol. Considera, al temps, que no s’ha alleugerit prou la complexitat del procés de confecció dels estatuts, al temps que la “poca agilitat” del Registre de Cooperatives, tot i celebrar el anomenat “model exprés”, que de totes formes poc quedar en poc si no augmenta l’agilitat del Registre acaba d’esmentar.
2.Oposició a la introducció de la figura de l’administrador únic, perquè “entenem que és una figura aliena a la cultura cooperativa”, que demana “la implicació dels socis” i “òrgans de caràcter col·legiat”. Aquest “administrador únic representa tot el contrari” i “no aporta cap millora”. Així mateix, Perfecto Alonso, en nom de la FCTC, mostra la seva “alarma” davant “l’ambigüitat del projecte referida al procés d’elecció de membres del Consell Rector que no siguin socis de la cooperativa”, considerant que es podria estar “vulnerant el principi de gestió democràtica de la cooperativa per part de les persones sòcies”.
En aquest mateix àmbit, la Federació manté “discrepàncies” sobre l’òrgan sancionador de possibles faltes. Accepten que no calgui la intervenció del Consell Rector quan es tracti de faltes lleus, però res més. Així mateix, tampoc comparteix la proposta de durada indefinida del socis elegits pel Comitè de Recursos, ni que es prohibeixi que els seus membres puguin mantenir una relació laboral amb la cooperativa. Finalment, consideren necessari reforçar les garanties al dret d’informació del soci.
3.En relació al finançament, el President de la Federació declara: “ens oposem a la reducció de la dotació dels fons de reserva, del Fons de Reserva Obligatòria, que es vol que passi del 30% vigent al 15%, i sobretot del Fons d’Educació i Promoció Cooperatives, que es vol reduir també a la meitat, de manera que representaria tan sols un 5%, una xifra irrisòria per poder dur a terme les accions que es deriven d’aplicar els principis cooperatius: la formació, educació i promoció del cooperativisme (quart principi), la cooperació entre cooperatives (sisè principi) i l’interès per la comunitat (setè principi)”. Així mateix, rebutgen que, en cas de liquidació de la societat, les persones sòcies puguin repartir-se fins al 50% d’aquells fons. També s’oposen a que es vulgui modificar l’actual destinació d’aquells havers socials, en cas de dissolució. Si fins ara la cooperativa que es liquidava els havien de transferir a la federació de la seva branca, el projecte presentat obre la possibilitat de traspassar-los a una cooperativa en particular.
4.En relació amb els socis col·laboradors, defensen que s’ha d’implicar i, per tant, tenir dret a vot. I, finalment, proposen una nova figura cooperativa, d’èxit a França des de fa 20 anys, que ja ha estat incorporada a la llei andalusa de cooperatives.
Per tot això, la Federació està treballant amb els diferents grups del Parlament: “Necessitem que aquest projecte no traspassi, com fa encara aquest projecte, cap de les línies vermelles que conformen el perímetre del que ens fa ser cooperatives i no pas una altra cosa. Confiem que serà així i que, al final, aquesta també podrà ser la nostra llei. Necessitem una bona llei de cooperatives, que només pot ser aquella que combini donar més capacitat d’adaptació i més possibilitats de desenvolupament a les cooperatives catalanes amb la preservació, i fins i tot, l’aprofundiment dels valors i principis cooperatius, que és el que ens està fent ser ja empreses més perdurables en el temps, tan o més eficients que les empreses mercantils i clarament més útils als socis i a la societat en el seu conjunt”.
Deixa un comentari