Ara són virus. En aquest moment, a la nefasta cantarella de “ens prenen la feina, augmenten la delinqüència i col·lapsen la sanitat”, hi hem de sumar la lletania del contagi. Ara, aquestes persones estan sent assenyalades pel dit acusador de la COVID.
Cal recordar que a l’inici de la pandèmia, l’empresariat demanava a crits mà d’obra migrant per recollir fruita i verdura: “No ens podem permetre perdre les collites!” I els temporers arriben. Els necessitem, però, això sí, sense drets.
I sense cap dret i amb una Administració que mira cap a un altre costat, tenim les persones migrants abocades a l’esclavitud, a mal viure sota quatre plàstics o al mig del carrer, patint tot tipus d’agressions, vexacions i humiliacions. I si són dones el terror augmenta: hi ha abusos sexuals i violacions.
Això és el que està passant a casa nostra. Un país que ha signat acords i compromisos de compliment i salvaguarda dels drets humans. Sí, passa aquí al costat, a Lleida, i està passant a Huelva i a Murcia. A Lleida més de dos-cents temporers dormien al carrer en plena pandèmia. A Huelva més de quatre-centes persones han quedat sense sostre i sense el poc que tenien, després de patir, en els últims dies, tres incendis, algun sospitós d’haver estat provocat. A Murcia ha mort un treballador i l’han abandonat a les portes d’un centre de salut. L’home treballava 11 hores diàries, a ple sol, amb temperatures de 40 graus i sense aigua. Inhumà.
Fa molts anys que la classe treballadora denunciem les condicions infrahumanes que pateixen els treballadors i les treballadores migrants al camp, per haver de continuar escoltant bajanades tan grans i ofensives com la d’un alcalde que afirma que “prefieren vivir en los asentamientos para no tener que pagar un alquiler” o que “són molt bruts perquè es renten a les fonts”. Fals! Si es renten a les fons és perquè no tenen accés ni a l’aigua, ni a cap subministrament bàsic. I si viuen al carrer o en xaboles és perquè l’empresari o empresària no els ha facilitat allotjament o bé perquè al sou de misèria que reben cal afegir-hi l’especulació amb el preu del lloguer i la moral falsa i racista de no voler llogar un habitatge perquè no són com els d’aquí.
És clar! Són aquells dels quals, en moltes ocasions, hem sentit a dir “no t’ajuntis amb els d’aquesta classe, no són com nosaltres”. Són, utilitzant la terminologia de Zygmunt Bauman, persones d’un sol ús.
Bé, doncs heu de saber, Administració, patronals del sector, empresariat i veïns i veïnes, que amb l’atreviment i l’agressivitat agreugeu aquestes situacions i provoqueu pandèmies de racisme i xenofòbia, però que nosaltres ens hi ajuntarem, i tant! Perquè són els de la nostra classe. Són classe treballadora.
Tothom som migrant o descendents de migrants, o pare o mare de migrants o avi i àvia de futur migrants. Dues o tres generacions endavant o endarrere. La humanitat s’ha mogut sempre. Però als qui es mouen però no per treballar se’ls considera d’una altra manera. Salvant els turistes, invent recent i –ja es veurà- efímer, els qui es mouen pel món i compren, exploten, espolien, conquisten per les armes se’ls té com a herois i formen part dels llibres d’història, de la història dels vencedors. Quines coses que té la ideologia.
Però els discursos i les praxis carregats d’avarícia i de racisme capitalista i de xenofòbia política no ens produeixen cap confusió: el virus sou vosaltres!
Maribel Ayné Domingo, CCOO Vallès Occidental-Catalunya Central
Deixa un comentari