José Luis, secretari general, entre Sandra Cañete i Afra Blanco, a la Roda de premsa a la seu d’UGT.
«Pagar per anar a treballar», o sigui pels desplaçaments entre la residència i l’empresa; i no poc, ja que pot representar entre un 30% i un 60% del sou. Aquesta és una de les dificultats relativament noves que troben cada vegada més persones per poder aconseguir i/o mantenir la feina, una feina que cada vegada queda més lluny de casa, o fora de la ciutat o en altres ciutats o comarques.
Són resultats dramàtics publicats en un informe realitzat pel sindicat UGT i que posa en evidència les dificultats de mobilitat que tenen les treballadores i ciutadans a les comarques del Vallès Occidental, Oriental i, més enllà, de la regió metropolitana de Barcelona.
L’informe va ser presentat a Terrassa el passat 10 d’octubre, a la seu d’UGT al carrer Unió, per un equip encapçalat pel secretari general de la comarca, José Luis Fernández i 5 sindicalistes més, i amb l’informe l’anunci d’una campanya per denunciar aquesta situació, alhora que plantejant algunes propostes de solució, entre les quals destaca la creació d’una targeta de transport per a treballadores, que faciliti i abarateixi el cost de la mobilitat.
La crisi, segons les dades macroeconòmiques, ha quedat enrere. Però el repartiment dels esforços i de la recuperació clarament s’ha distribuït i es distribueix de forma clarament injusta i desigual, sobre la base d’una precarietat creixent en les condicions de treball i vida que fan créixer espectacularment la desigualtat social. Una de les palanques d’aquesta precarització són les reformes laborals dels governs PSOE i PP, els anys 2010 i 2012 respectivament.
“El transport públic és una qüestió essencial en el mercat de treball per a les empreses i per la sostenibilitat i cohesió territorial i social”
Això, en un context de canvis estructurals en les cadenes productives en tots els sectors que impliquen una nova distribució de les empreses en el territori que fa que la mobilitat esdevingui un «problema greu», afirmà en José Luis, i que «col·loca al transport públic com una qüestió essencial en el mercat de treball, tant per a la viabilitat de les empreses com per a la sostenibilitat i cohesió territorial i social», tot denunciant que «no hi ha infraestructures suficients».
Les conseqüències immediates: increment de les desigualtats, augment de la inseguretat: més accidents de trànsit; augment del cost econòmic per a les parts implicades donades les dificultats d’accés als polígons, la despesa de temps personal i, amb ell, la dificultat de conciliar temps de treball i temps personal; increment de la dificultat per a persones amb discapacitats; i també la desigualtat extra per a qui no té vehicle privat, que es veu moltes vegades privada de l’accés a l’ocupació.
UGT planteja 4 mesures per resoldre el problema, dirigides a poders polítics i a les patronals. En primer lloc, demana més inversió pública en la xarxa i en el transport públic. En segon, que les empreses reconeguin els desplaçaments com a temps de treball efectiu, un lluita aquesta que caldrà fer en les negociacions de convenis col·lectius. Tercer mesura, la retribució a la persona treballadora del cost dels desplaçaments. Finalment, la creació d’una targeta T-Treball que bonifiqui viatges i peatges.
L’Afra Blanco, membre de la Comissió Permanent de la Regió Metropolitana de Barcelona, exposà amb detall alguns dels resultats de l’estudi sobre mobilitat de persones treballadores en les comarques de la regió metropolitana, amb diversos exemples reals de desplaçaments intercomarcals que poden arribar a un temps de dues hores i dos minuts (dels quals 46 minuts són a peu), en el cas d’una treballadora que va de Sabadell al Polígon Badalona Sud, i que pot representar el pagament de bitllets equivalent a entre el 61% i el 31% segons trajectes, si utilitza transport públic, o entre el 23% i el 10% si ho fa amb vehicle particular (sense comptabilitzar aquí els costos de manteniment, assegurances i altes d’aquest vehicle).
Mereix menció a part el cas de desplaçament entre ciutats dels dos vallesos o entre Vallès Occidental i Baix Llobregat, que tot i estar a distàncies no massa grans, obliga a passar per Barcelona. L’Afra Blanco afegí noves propostes, adreçades als poders públics, com l’acceleració de la línia Orbital i la implementació de serveis de bicicletes a ciutats i polígons, perquè als problemes de mobilitat apuntats encara cal afegir que hi ha horaris de feina pels quals no funcionen encara o ja s’ha acabat el servei de tren o bus; i també, en molts casos la manca de transport intern dintre dels polígons.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari