El calendari laboral de les treballadores de menjadors escolars municipals per aquest curs 2016-17 ha estat portat a Inspecció de Treball per les treballadores i representants d’USOC. Una denúncia presentada el 4 d’abril perquè «està fet i aprovat amb errors que», afirmen, «semblen posar en evidència que s’ha fet amb urgència, només per cobrir l’expedient».
Aquesta és la segona denúncia presentada en menys de dos mesos, també promoguda per les mateixes treballadores, Lluïsa i Carme, en nom de la secció sindical d’USOC. La primera, per no reconeixement efectiu de la representativitat de les citades treballadores com a delegades i sense acord en l’acte de conciliació del passat dia 30 de març, ara espera data pel judici.
A més d’aquestes dues vulneracions, n’hi ha altres problemes susceptibles de ser denunciats, com ara els contractes en frau de llei i la retallada arbitrària del pagament del plus de responsabilitat a 32 coordinadores de menjadors; una qüestió, aquesta darrera, que sembla haver entrat en vies de solució després d’haver fet denúncia pública (en aquests mateix mitjà).
L’últim cas d’aquest sense fi de problemes, «despistes» o «jo no sabia» de l’empresa, és el d’un cuiner a qui Sehrs ha deixat de pagar-li el transport, una obligació recollida a l’article 8 del conveni de Col·lectivitats, pel qual es regeix el sector, i que a més forma part de l’acord de subrogació entre l’Ajuntament de Terrassa i les empreses sortint i entrant en la gestió del servei, o sigui l’anterior Serunion i l’actual Sehrs.
El calendari laboral podria servir com a via indirecta per reduir el salari i temps lliure de les treballadores. Foto PV
Aquest treballador, que viu a Gavà, va ser traslladat a Terrassa, arribant a un acord amb Serunion pel pagament del transport, així com (d’acord amb el conveni) el dret de «major temps invertit», o sigui mitja hora abans i després de l’inici de la jornada per viatjar. Aquest acord, expliquen la Lluïsa i la Carme, formava part de la informació i drets a respectar per la subrogació, confirmat amb la presència i la signatura de les dues empreses i els comitès representants de les treballadores. L’empresa, però, afirma ara no reconèixer l’acord. Tot i que no ho reconeix a l’hora de pagar els transport, sí que ho fa a la pràctica, paradoxalment, a l’hora d’acceptar el citat dret de «major temps invertit», el que representa una contradicció flagrant.
L’acord de subrogació (traspàs de la gestió i personal del servei entre les empreses) estableix que no hi ha d’haver cap modificació en les condicions contractuals i que cap treballadora no s’hauria de veure en la situació d’haver de recórrer a la justícia per a que siguin respectats els seus drets, com es el cas d’aquest cuiner que veu reduïda la seva nòmina en uns 400€ mensuals.
Massa cosa com perquè, tot plegat, sigui només una confusió o error, consideren les treballadores. Amb més de 25 anys en el servei, la Lluïsa i la Carme coneixen prou bé com funciona la màquina. Afirmen, sense matisos -ho han viscut directament en diverses ocasions-, que amb els canvis de gestió en el servei les empreses noves sempre intenten retallar drets laborals i salaris. Sehrs no ha estat diferent. «No pots baixar la guàrdia ni un moment», emfasitza la Lluïsa, «si et despistes t’ho treuen tot».
El pitjor del cas, afegeixen, no és que l’empresa intenti saltar-se el conveni i els acords de subrogació, quelcom que és bastant comú, amb o sense llei, aquí i arreu; sinó que, havent-hi en aquest cas una tercera part, en realitat la part contractant del servei, o sigui l’ajuntament de la ciutat, que hauria de vetllar pel compliment dels contractes i acords, dels drets i les garanties, «per acció o omissió no ho està fent», subratllen, les representants d’USOC.
El govern local sempre intenta minimitzar i fer veure que no passa res. Quan les treballadores reclamen, la resposta sol ser allò de que mirin «d’entendre’s amb l’empresa», o llavors que l’empresa «té molt bona voluntat», i que «cal negociar» i altres històries de fades.
pep valenzuela
Deixa un comentari