Victòria important i esperançadora de les treballadores subcontractades i falsos autònomos de Telèfonica aquest final de juny. La vaga i lluites del moviment conegut com a Mara Blava, que ha marcat una fita en la història de les lluites obreres recents, en el cor del nou model capitalista d’organització de la producció, ha aconseguit uns ja quasi inesperats resultats amb els expedients (332) que Inspecció de Treball ha obert contra més d’un centenar d’empreses subcontractades per Telefònica i contra aquesta mateixa corporació, que olbiga a contractar treballadores en el règim general de la Seguretat Social, temporals que han de passar a indefinits i liquidació de quotes a la SS.
Acte informatiu i solidari amb la vaga Resistència Movistar, el 4 de juny a l’ateneu Candela. Foto: PV
Concretament, Inspecció de Treball ha obert 219 propostes de sanció per infracció de la normativa sociolaboral per import de 2,15 milions euros; 21 actes de liquidació de quotes a la Seguritat Social per valor de 3,61 milions i 198 altes en el Règim General de la SS i 92 contrates temporals transformats en indefinits.
Les empreses implicades poden presentar al·legacions a la proposta de sancions, però “el que ja és executiu”, segons en Josep Ginesta, secretari general de la Inspecció, és que a prop de 300 treballadors han pogut regularitzar seva situació gràcies a la investigació. D’acord amb el resultat de la investigació, ens trobaríem davant d’una «trama irregular» de subcontractacions de serveis tècnics d’instal·lació de Telefònica que implicaria centenars d’empreses.
En tot cas, cal tenir present que l’actuació d’Inspecció de Treball tampoc va ser res gratuït, sinó que resultà també de la pressió i converses que l’assemblea de treballadores realitzà amb diversos grups en el Parlament de Catalunya que, davant de l’evidència, acabaren exigint a la Consellera del sector una intervenció, que al seu torn posà en marxa la investigació.
L’alegria que aquesta notícia pot produir, i produeix sens dubte, a les persones de bona fe, no pot de totes formes impedir, al contrari, de fer-se en aquest moment, com a mínim, algunes preguntes. La primera: ¿què hauria passat si les persones treballadores, tècniques en règim de fals autònom o contractada de qualsevol manera per alguna empresa subcontractada per Telefònica, no haguessin dit prou i paressin a risc a perdre fins i tot allò poquet i més o menys miserable que tenien?
Una altra: ¿no sabien Telefònica i les empreses subcontractades que estaven violant la llei i trepitjant els drets de les persones i les persones mateixes? Més: ¿si des de molt de temps Telefònica i les serves subcontractes estaven violant la llei i trepitjant els drets de les persones i les persones mateixes, i era sabut i conegut, i feien com que no sabien, no hi havia ningú amb responsabilitat de govern que els pogués parar? ¿Com és que encara durant les negociacions, forçades per la lluita de les treballadores, tant Telefònica com les altres empreses subcontractades van resistir i impedir un acord just que establís com a mínim el respecte als drets bàsics i fonamentals de les persones?
I encara altra: ¿ara que la Inspecció de Treball, amb les seves sancions, ha deixat clar el seguit de violacions que aquestes empreses estaven cometent, la cosa només quedarà per aquí? ¿No hi haurà tribunal, govern o institució que exigeixi el respecte, al menys, d’allò més bàsic que fins i tot la limitada legislació amb la que aquest país compta es compleixi i exigeixi d’aquestes empreses un comportament d’acord amb això, encara que ningú miri?
Les treballadores també s’ho pregunten tot això, però de la mateixa manera que ja fa més d’un any van saber i decidir que la mobilització era l’únic camí, totes aquestes coses les pensen però caminant.
L’assemblea de tècniques, per començar, denunciava el passat dia 5 de juliol, que «tot coninua igual», i continuen fent denúncies. Mentre, informen des de l’assemblea, treballadores cedides de forma il·legal estan demanant passar a plantilla de la matriu i els ‘falsos autònoms’ estan rebent missatges als seus mòbils informant-los que estan sent donats d’alta, alguns d’aquests ja preparen demanda per recuperar les quotes que van haver de pagar a Tresoreri de la SS.
Saben també que les empreses estan recorrent contra les sancions, contractant prestigiosos gabinets d’advocats com el Quatre Cases. Els recursos, en tot cas, trigaran al menys uns sis mesos en resoldre’s.
Les treballadores es plantegen ara tres tasques, segons acords presos en els primers dies de juliol. Primer, «demostrar al Govern i grups parlamentaris que les il·legalitats continuen». La segona, treballar per a que s’extengui al conjunt de l’Estat espanyol el que ha succeït a Catalunya.
I tercer, impulsar una nova mobilització després de l’estiu. L’assemblea de treballadores compta des del principi amb el suport actiu i efectiu dels sindicats COBAS, CGT, En Construcció, AST, ESK (Páis Basc) i CIG (Galícia).
Pep Valenzuela
Deixa un comentari