Avui fa 10 anys, que l’Ajuntament de Terrassa va crear la figura de la Sindicatura Municipal de Greuges.
La institució de la Sindicatura de Greuges Local és un òrgan unipersonal complementari de l’Administració municipal que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa i també de les persones que no en siguin residents. Amb aquesta finalitat supervisa l’actuació de l’Administració municipal i dels serveis públics que en depenen.
Els diferents Reglaments (30 municipis) que s’han anat aprovant, emmarquen la figura de la Sindicatura Municipal, com un òrgan excessivament depenent de l’estructura política. Els recursos són escassos i limitats, i ningú fins ara s’ha plantejat la potenciació d’aquesta figura més enllà del control polític dels partits que governen. Es repeteixen els esquemes lamentables d’una feble i perversa democràcia: un poder polític que no vol perdre el control.
Però a vegades, la realitat es tossuda i ens dóna sorpreses agradables, i hi ha persones que, per a la seva sensibilitat, quan assumeixen una responsabilitat són capaços de canviar el rumb de les coses, a partir d’una lluita diària i constant.
I això es el que ens passat amb els dos Síndics que , fins ara hem tingut a Terrassa. El primer, en Joan Sales un advocat, un home just, honest, bo i lluitador. I la segona ha estat l’aposta per la Isabel Marquès, advocada i activista del món de la solidaritat i la cooperació. La Isabel, està donant aquest tret diferencial a una figura que té unes potencialitats infinites. Continuant la tasca iniciada per en Joan Sales, ha entès que una figura com aquesta és molt necessària, perquè la gent, cada cop està mes necessitada de ser escoltada i defensada davant de les contínues vulneracions de Drets Humans i Socials. I ella, conjuntament amb la gent de l’oficina i amb els pocs recursos de què disposa, s’ha posat el sarró a l’esquena (sensibilitzant als nens i nenes a les escoles, creant vincles i treballant transversalment amb les entitats que lluiten pels DDHH (Comissió de Defensa dels DDH del Col·legi d’Advocats) defensant amb energia i a qui faci falta, davant de qualsevol injustícia, sense por!
Per tant avui és un bon dia per reivindicar i fer un seriós avís sobre la necessitat de no anar endarrere en el tema de la defensa dels Drets, i apostar amb valentia, per potenciar la figura de la Sindicatura, a Terrassa, democratitzant-la al màxim i dotant-la de totes el recursos necessaris. I m’atreveixo a apuntar-me a una proposta que feia el flamant i polèmic candidat a les eleccions municipals de Barcelona pel PSC, en Jaume Collboni, que proposava que la figura de la Sindicatura hauria de ser elegida directament pels ciutadans i no pel consistori, per tal d’acostar aquesta figura als ciutadans i que fins i tot tingués veu en el Plens per a poder aportar propostes i debats a l’estil de la figura del “Public Advocate” de Nova York.
Fixeu-vos si es poden fer coses i jo afegiria que també caldria tenir en compte i treballar amb les associacions i moviments socials que estan treballant i lluitant a la societat.
Penseu-hi! Ens hi juguem molt (la dignitat de moltes persones), i cal anar més enllà de la simple burocràcia i del simple” florero” polític, ja toca!!!
Joan Tamayo Sala
Advocat, membre Comissió Defensa DDH de l’ICATER
i de l’Observatori dels Drets Socials
Deixa un comentari