[Alfredo Vega] Entendre el passat per afrontar el futur

Hem començat aquest 2022 amb moltes esperances però també amb moltes incerteses, fruit de l’experiència viscuda amb la pandèmia de la Covid19 els darrers dos anys. No està de més recordar i reflexionar sobre què ha significat en termes generals i més a prop a la nostra ciutat i treure lliçons pel futur.

La pandèmia va provocar la més gran crisi sanitària, social i econòmica que hem conegut les generacions actuals, en un moment en què sortíem de la crisi de 2008, i amb la missió en aquells moments per part de les administracions públiques, de fer més sostenible el nostre sistema social, mediambiental i econòmic, sota l’impuls dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per Nacions Unides.

L’excés de confiança en els sistemes de salut dels països desenvolupats no va evitar el seu col·lapse i milions de morts, evidenciant les seves febleses en recursos humans i econòmics malgrat l’entrega dels professionals; una lliçó que vistes les retallades posteriors en algunes administracions autonòmiques no semblen haver après. Cal ressenyar la rapidesa i eficàcia en el desenvolupament de les vacunes fruit de la flexibilitat administrativa, la cooperació científica i els recursos abocats. La cooperació a tots els nivells ens mostra el camí de l’èxit, encara que ens ha faltat la solidaritat amb els països més pobres que ben segur hauria, si no evitat, sí minorat les successives variants. El valor dels diners continua sent el principal dels valors!!

El confinament obligat de la població feia imprescindible el manteniment dels serveis essencials, la qual cosa va potenciar totes les possibilitats del món digital. Un món molt desconegut en les classes socials més desafavorides i que va aflorar ràpidament les desigualtats existents. La bretxa digital i econòmica va ser especialment punyent en infants i joves; les seves conseqüències, ja sigui en forma de problemes de salut mental o d’exclusió social, encara trigarem anys a poder detectar-les i corregir-les. Els desequilibris socials continuen sent un dels principals problemes a tot arreu, especialment en els règims no democràtics, i la justícia social el primer deure de qualsevol institució pública.

“[…] el valor de les administracions locals, amb un coneixement profund de la seva realitat propera cobra més importància. Participem com la resta de grans ciutats del nostre entorn de les millores que s’estan produint en l’activitat econòmica, la baixada de l’atur i les millores en l’ocupació.”

L’impacte econòmic va ser tan brutal com a ràpid, provocant un retrocés mundial que a Espanya es va situar en l’11% del PIB. La també ràpida actuació del govern estatal i la mobilització de recursos de la Unió Europea van propiciar un 2021 amb una recuperació del PIB del 5% (a falta de dades definitives) i uns nivells d’ocupació superiors a la prepandèmia. Unes tendències que els experts pronostiquen que continuaran en aquest 2022 i que ens fan ser prudentment optimistes.

En l’àmbit de ciutat, cal assenyalar que les dues grans crisis, la sanitària i l’econòmica amb les seves derivades, s’escapen a les competències legals de les administracions locals, malgrat el seu impacte en la ciutadania. Són fenòmens que en un món globalitzat, cap administració pot controlar però sí incidir-hi. Els fons disposats per part de la UE en són una bona mostra i han de permetre la reconstrucció i la reorientació dels nostres serveis i del nostre sistema productiu i de consum. I és aquí on el valor de les administracions locals, amb un coneixement profund de la seva realitat propera cobra més importància. Participem com la resta de grans ciutats del nostre entorn de les millores que s’estan produint en l’activitat econòmica, la baixada de l’atur i les millores en l’ocupació. Però ens cal definir bé les prioritats de la ciutat, més enllà de l’administració pública, i actitud cooperativa cap en dins i cap en fora. El lideratge en les xarxes socials farcit de propaganda i emocions pot ajudar a guanyar eleccions però no donarà resposta als reptes del present i del futur que ens estem jugant. Atrinxerar-se en allò local tampoc, el poder està compartit en molts nivells; acompanyar el teixit econòmic i social de la ciutat, obrir portes en conselleries o ministeris a Barcelona, Madrid o Brussel·les és clau en aquesta cooperació que ocupa moltes alcaldesses i alcaldes del nostre entorn. Com diu aquella vella dita, pensar en global, actuar en local i cooperació amb tothom!!

Alfredo Vega
Regidor i portaveu del PSC Terrassa