Aquest any 2020, no és un dels millors de la nostra vida, alguns afirmen que és per a oblidar, i esperen i desitgen que l’any 2021 sigui millor. Aquestes afirmacions només es plantegen a causa de la pandèmia, i l’esperança que aquesta s’acabarà aquest l’any vinent, sobretot gràcies a la vacuna i al fet d’haver normalitzat les nostres vides.
Per desgràcia, la pandèmia només ha estat un fet més en les nostres vides, un fet que ha demostrat les misèries, contradiccions, incoherències i febleses de la nostra societat i el seu model econòmic i polític.
Alguns pensaven que la pandèmia ens faria millors, provocaria canvis en els nostres comportaments i seríem capaços de canviar les coses i maneres de fer. Això només ha estat un miratge.
Si els responsables polítics a escala mundial haguessin posat només un vint-i-cinc per cent dels esforços al llarg dels anys en solucionar les veritables pandèmies que arrosseguem com la pobresa, la fam, les desigualtats, les guerres i afectacions greus a la salut com el càncer i d’altres, hauríem avançat en la qualitat de vida de la gran majoria de persones que ho pateixen.
Aquesta pandèmia la resoldrem amb vacuna i altres accions, de forma ràpida, però la resta de pandèmies indicades, per desgràcia, les continuarem tenint, i els esforços dedicats seguiran sent mínims. I a més, mantindrem la gravetat dels greus problemes mediambientals, com el Canvi Climàtic, els alts índexs de contaminació, de l’explotació dels recursos, senzillament, d’anar posant amb risc a milions de persones i d’un patrimoni únic com és el planeta.
I la vacuna servirà per a reforçar les desigualtats en comptes de demostrar les nostres bondats com a humanitat, i com som de miserables. Com passa sempre, la distribució de les vacunes serà totalment injusta, mirarem de salvar al Nord ric, inclús podrem vacunar-nos fins a deu vegades, en canvi, el Sud pobre les tindrà amb costos econòmics molt més elevats i ja veurem si tothom la podrà rebre. El negoci de les grans indústries farmacèutiques que s’estan enriquint per la situació, combinat amb molts governs d’estats corruptes, faran una combinació perfecta perquè els miserables sense escrúpols segueixin enriquint-se a costa de la pobresa i la misèria.
Aquesta pandèmia haurà provocat molts morts, alguns molt propers a les nostres vides, per això ho veiem des d’una perspectiva egoista i simplista, és el mateix que una guerra en funció del lloc on aquesta es viu. És una notícia puntual i ho deixa de ser amb la mateixa celeritat i ens oblidem. Però totes les pandèmies permanents indicades, generen milions de morts al llarg dels anys, i això no afecta les nostres consciències, la nostra indiferència i poca exigència, és evident.
I després, tenim altres pandèmies greus encara que no comportin morts, com són la corrupció dels Estats, l’espanyol és una evidència i exemple. Les seves institucions des de la monarquia, la judicatura, l’exèrcit, els governs, la policia, l’alt funcionariat, alguns partits polítics, sindicats, sectors empresarials, la banca… i així una llarga llista. Aquest és un Estat fallit, impresentable i exemple de res. Per això, genera una gran desconfiança de la nostra societat, i la incapacitat de canviar-ho per la manca d’una ètica i exercici veritable de ciutadania amb el que això vol dir. Confonem aquest exercici de ciutadania, de drets i obligacions, amb un mer exercici d’exigència permanent com a mers receptors de serveis, i molt poc, com ciutadania responsable exigent amb si mateixa. Hem pensat que l’Estat seria el nostre gran benefactor en tot, i hem perdut la nostra capacitat crítica i exigent per a fer front als problemes cada cop més greus que ens toca viure, amb un present i futur incert.
Per tant, la pandèmia com la covid-19, no és el problema més greu, i menys en el nostre Estat, i en aquest món que ens toca viure. Quan resolguem aquesta pandèmia puntual, ens trobarem amb la que de veritat ens afecta i afectarà de veritat amb molta més durada. Hi haurà més pobres endèmics, més rics sense escrúpols, més governants i institucions corruptes, una sanitat limitada i sense recursos, una situació social i laboral empitjorada amb més aturats i treball precari, i uns pensionistes amb el risc permanent de la seva pensió, això en el millor dels mons, el Nord ric. I dues terceres parts d’aquest, el Sud pobre, amb una situació molt més agreujada. I aquesta pandèmia té un nom, un model econòmic injust, depredador, miserable i que no té en compte l’interès col·lectiu i la millorà del conjunt de la societat i a les persones, del Nord i sobretot, del Sud.
Per tant, el 2021 no serà la solució de res, serà la continuïtat d’anys dels mateixos problemes i pandèmies no resoltes, i el que és pitjor, sense cap voluntat de solucionar-ho, ni de posar els esforços, ni mitjans per a fer-ho. I el més greu, el present no es veu gens clar, però el futur encara menys, sobretot, per molts joves i infants del present, que el tindran pitjor. I una societat sense perspectives és molt perillosa. Espero equivocar-me, ho desitjo, voldria ser optimista com alguns, però em resten moltes preguntes, moltes incerteses, molts dubtes i molts desitjos per a aquest futur incert, que fa molts anys des de les nostres primeres lluites on volíem canviar els nostres barris, la nostra ciutat, el país, l’estat i el món, i per desgràcia, hem avançat molt poc. Però bé, esperem i desitgem què…!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari