Una de les coses que una no sap quan entra de “nou” a això de la política municipal és que a més de regidora també et poden designar “consellera comarcal”. I quan es dona el cas una es pregunta, i exactament què és i com funciona el Consell comarcal? Doncs a hores d’ara i després d’un any de formar part del seu ple encara no acabo de veure-ho clar…
De bones a primeres, i abans de prendre possessió com a consellera, et demanen signar un document de confidencialitat en el que s’asseguren (segons ells) de fer-te complir la llei de protecció de dades amb un munt de clàusules de les que no acabes d’entendre l’abast però que de ben segur et posen la por al cos sobre què pots explicar i què no… I aquest ja és un primer signe que t’alarma, ja que a l’ajuntament de Terrassa no t’ho fan signar tot i que es remenen molts més diners i es prenen també decisions complicades.
“Tenim la sensació que en el Consell Comarcal som com les “senadores” del Vallès Occidental, que ningú sap ben bé què fem ni per a què som útils.”
Per posar-vos en context us diré que el Consell Comarcal del Vallès Occidental i els consorcis associats, han estat uns ens “presuntament” molt corruptes, si ens hem de guiar pel munt de causes obertes i requeriments judicials que arriben constantment. Hi han causes sobre l’antic president del Consorci de Residus, sobre la contractació de personal assessor, sobre el COPEVO i últimament també sobre l’actual president, el socialista Ignasi Giménez. El Consell el governa un tripartit (PSC, CIU i ERC) liderat amb una promesa de renovació absoluta de les antigues maneres del PSC per part de l’actual president.
Però des de l’oposició es percep nítidament unes dinàmiques molt intrínseques de manca de transparència i de democràcia interna. Un exemple significatiu és la durada que tenen els plens. A Tec estem acostumades als plens de Terrassa, que acabem quan l’alcalde fa sonar la campana després d’encesos debats i degut a que ja ens passem de les 12 de la nit. Doncs els últims dos plens del Consell comarcal, que se celebren de manera bimensual, han durat menys d’una hora. L’arribada de noves propostes de resolució hores abans del ple sobre les que els grups no ens hem pogut posicionar ni discutir, son habituals. La votació relacionada amb expedients que no s’adjunten, també. I hi afegeixo un tema delicat però alhora interessant com són les remuneracions que cobrem les conselleres de l’oposició, a les que el Consell Comarcal ens paga 79€ cada dos mesos. Sense que el tema econòmic sigui personalment una motivació important, no creieu que hi ha alguna intencionalitat desprofessionalitzadora al darrere aquesta remuneració?
Potser l’episodi més desagradable que hem viscut en el Consell Comarcal ha estat per defensar certs compromisos pels electes en la Comissió de Transparència creada a proposta del nostre grup. Específicament en la discussió dels continguts del Codi Ètic i en l’adopció de compromisos de cessament en casos d’imputació, en l’acumulació de càrrecs i els terminis d’exercici d’activitats privades per evitar les portes giratòries. Entendre que un equip de presidència que es presenta reivindicant un canvi de governança en el sí del mateix PSC posi problemes en les clàusules que fan referència a cessar a qualsevol persona investigada, es fa difícil. I més quan la influència del Bustismos” ha afectat en mateix consorci en els últims anys. Però potser el que es fa encara més difícil és entendre el despreci amb el que tracten a aquelles que hem entrat de nou a la política. Per una banda pel to infantilitzador, paternalista amb el que rebaten a les “inexpertes” i que es transforma en acusacions de demagògia i de falta d’expertesa quan osem defensar les nostres propostes democratitzadores amb massa vehemència.
Tot i posant en valor aquelles tasques que les tècniques del Consell Comarcal estan portant a terme per millorar la vida de les ciutadanes del Vallès Occidental i els serveis que ofereixen sobretot pels municipis petits, tenim certs dubtes de que les dinàmiques que ha adoptat la institució siguin reformables. A vegades tenim la sensació que en el Consell Comarcal som com les “senadores” del Vallès Occidental, que ningú sap ben bé què fem ni per a que som útils. Però sense control del ple i un veritable rendiment de comptes a la ciutadania sobre les accions de govern, no aconseguirem unes institucions al serveis de la gent. A Terrassa en Comú diem que és l’hora del canvi i no del recanvi. I en el Consell Comarcal té més sentit que enlloc.
Anna Rius
Regidora de Terrassa en Comú
Deixa un comentari