Vivim un procés ascendent dels partits feixistes en les institucions democràtiques d’Europa. És un fenomen real que hauria de preocupar-nos molt més. A Espanya aquesta representació del feixisme internacional l’ostenta Vox, demostrat fefaentment des del 2019 en el seu ascens electoral que els va portar a tenir 52 diputats. En les eleccions del 23J es va reduir aquest grup a 33 diputats.
A Espanya governen en més de cent ajuntaments, 5 capitals de província i 6 grans ciutats. Participen en 6 governs autonòmics, on han aconseguit que el PP assumeixi les polítiques més reaccionàries d’aquell partit. És com una epidèmia que es va estenent per tots els territoris d’Espanya.
Vox ha vingut per a destruir tot allò que forma part de la nostra lluita, per una vida millor i amb més llibertat, en aquests 45 anys de democràcia, que s’ha anat consolidant en el nostre marc jurídic i constitucional. El seu primer enemic són les 24.700.000 dones d’Espanya, per tant, estan en la labor de desmuntar la xarxa d’igualtat i de protecció modificant l’estructura institucional des dels ajuntaments fins al ministeri d’Igualtat, deixant sense pressupost ni subvencions aquesta lluita permanent dels col·lectius feministes. Volen eliminar la llei que regula i protegeix les dones (des del 2003 han assassinat 1.233 per tot el territori nacional). Eliminar els jutjats especialitzats.
Diuen “quiosquets regats amb diners públics” a tot el sistema de protecció creat des de fa anys per a protegir la dona maltractada. Ho fan per a perpetuar la cultura patriarcal. Eliminar la llei trans i la de l’avortament. Volen derogar la Reforma Laboral i les Pensions (van votar en contra de la seva aprovació). Eliminaran la llei de memòria democràtica.
Sobre els acords de París, per frenar el canvi climàtic, aconseguits el desembre de 2015 per 195 països que van acordar limitar l’escalfament global en dos graus respecte a l’era preindustrial mitjançant la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Va entrar en vigor en el 2020, però l’incompliment global ha estat terrible i ens trobem amb una situació gairebé irreversible.
Com indicava el secretari general de l’ONU, el 17 de maig del 2023, que sobre la base de les dades de l’Organització Meteorològica Mundial ens diu que hi ha un 66% de probabilitats que la temperatura mitjana anual, entre 2023 i 2027, superi més de l’1,5% acordats en París. A més hi ha un 98% de probabilitats que en els pròxims cinc anys sigui el període més calent mai registrat. Antonio Guterres va advertir que el món s’encamina a un augment de 2,8° Celsius, i que la humanitat ha obert les portes de l’infern. També va dir que les nacions pobres tenen dret a estar enutjades per les conseqüències d’un canvi climàtic que no van provocar.
Per què Vox s’oposa a reconèixer el canvi climàtic? Quan aquest fenomen pot acabar per extingir l’existència de l’ésser humà en la terra. Les grans corporacions i multinacionals són les que haurien de modificar els seus processos productius i de serveis per a aconseguir la reducció de l’emissió de gasos. Això suposa un cost addicional important i afectaria els beneficis de les empreses. El feixisme té com a missió ser el vetllador dels interessos del gran capital, ho va ser a l’Alemanya nazi, a l’Espanya franquista, i ara també.
La forma que aquest objectiu no generi un desagafo electoral dels treballadors, és enganyant-los. Vox qüestiona la política europea i defensa abandonar París, com més lluny estiguem dels fòrums internacionals més fàcil serà perquè ells facin la seva labor de lacais del capitalisme. Sobre educació, volen eliminar la llei existent i construir una altra a mesura de l’adoctrinament feixista. Ells fan el mateix, però mentint sobre els actuals plans d’educació que ho qualifiquen d’adoctrinament. Vox vol tornar a centralitzar totes les competències per al Govern de l’Estat, contra l’actual marc dels governs de les autonomies. Així mateix, eliminar les policies autonòmiques. Vol derogar la llei de protecció del Mar Menor. Programa desviar part de l’assistència sanitària pública al sector privat perquè en pocs anys hagi desaparegut el públic i només persisteixi el privat, amb el que una part important de la població perdria la cobertura sanitària que ara té.
El 25 de setembre del 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible del món, per a erradicar la pobresa. L’Agenda planteja 17 Objectius amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental. La nova estratègia regirà els programes de desenvolupament mundials durant els pròxims 15 anys.
Defensar tot el que vol el partit ultradretà porta a consolidar ments insolidàries, inhumanes, egoistes i excloents. És una visió del món basada en la por. «El que porta a defensar-se de perill que ens aguaita i ens porta a les calamitats que el 20% de la població viu en el llindar de la pobresa. Els organismes internacionals estan en complot amb els quals volen destruir el nostre món». Per això els migrants són l’enemic principal a destruir.
Aquest discurs està seduint els nostres joves. Aquests joves que van deixar els llibres en els mobles de la sala d’estar dels seus pares i porten el mòbil com un apèndix permanent de la seva mà. Que viuen el moment de més desenvolupament tecnològic en la més absoluta ignorància. La nostra generació ha pogut confirmar com els fills dels quals van abandonar la transmissió generacional de l’escala de valors que ells havien rebut dels seus avis, són els que ara alimenten aquesta necessitat del pensament humà amb els missatges contaminats dels feixistes, enfervorint una pàtria que els seus besavis van patir greument i que, pel terror que els va infondre el que van viure, ha passat desapercebuda en el seu entorn familiar.
Ara estem en la labor d’explicar la memòria històrica a aquests joves, i aquesta hauria de ser una labor assumida per tots els centres escolars de primària i secundària. Els moviments memorialistes podrien compartir les seves accions amb les entitats actives en el territori. Intentar explicar els continguts memorialista en el marc local simplement és un error, perquè limita enormement poder projectar en la seva màxima dimensió el que va significar el genocidi planificat des de l’estructura militar del franquisme.
A Catalunya cal parlar de la resta d’Espanya perquè els crims del franquisme es van estendre per tot el territori nacional, sent molt més lesius en els territoris on els intents reformistes de la II República van provocar mobilitzacions massives de la classe obrera, com va ser Astúries, Extremadura i Andalusia, però el simple fet d’haver ajudat al triomf del Front Popular, en tota Espanya, va suposar execucions i anys de presó per a més de mig milió d’espanyols, i altres 500.000 que van fugir per a salvar la seva vida. 150.000 van ser executats i amagats en unes 2.500 fosses comunes repartides per tot el territori nacional. A partir de 1950 va venir la segona fase que es va activar per l’inici de mobilitzacions al carrer i la lluita en els centres de treball, cosa que va significar organitzar altres mecanismes repressius que van durar fins a 1978, també va haver-hi assassinats.
No s’entén com els partits d’esquerres i els que es diuen demòcrates i progressistes no posen més interès en aquest tema. Ja va sent hora de sortir al carrer i anar a la trobada del poble allà on estigui. Les plaquitas estan bé, però fer actes oberts públics està millor.
Les administracions, sobretot la local, tenen un deure indiscutible amb aquesta causa. I han d’ajudar al fet que es realitzin actes que serveixin perquè es conegui la nostra trista història de dos terços del segle XX.
Si es forma govern de coalició serà un fre a l’auge institucional de Vox, però la pròxima legislatura pot ser que el salt al govern central i el reforç en les autonomies i municipis superin les dades actuals. No es tracta de ficar por, això ja arribarà, ara es tracta de mobilitzar-nos seriosament perquè la societat civil i l’esquerra tradicional es posin les piles. Igual és que les tenen descarregades.
Deixa un comentari