Espanya és el quart productor agrari de la Unió Europea, per darrere de França, Alemanya i Itàlia. La globalització de l’economia ja ha arribat a l’agricultura i la ramaderia. Les explotacions de caràcter familiar, ara estan sent absorbides per societats promogudes per fons “voltor”. La concentració de la propietat privada del sòl agrícola, i els sistemes d’arrendament del camp a llarg termini, són la base per a desenvolupar projectes inversors d’alt rendiment, mitjançant la mecanització, i els canvis en els sistemes de cultiu dels productes agraris, com els olivars intensius, l’ametlla o els festucs. L’evolució del capital financer en la seva estratègia enriquidora va canviant en funció de les fonts de creació de plusvàlua. Ara el sector primari s’ha fonconvertit en un bon negoci, asseguren rendiments nets superiors al 10%, quan fa uns anys no es considerava atractiu per als insaciables inversors internacionals que, des dels seus fons “voltor”, estan permanentment acaparant les fonts de riquesa. Però les normes mediambientals dictades per la UE, tenen una incidència negativa en el rendiment productiu, la qual cosa entra en contradicció amb els interessos d’aquests fons.
El desenvolupament de l’agricultura fora del marc de la UE, permet que els costos reals de producció siguin més baixos que els europeus. Tot això reverteix en la cadena alimentària de manera regressiva, on els grups multinacionals de distribució, que són els que compren fora de la Unió Europea, i els que fixen els preus de compra als agricultors, sent el consumidor el que paga les conseqüències.
El sector agrícola factura 23.357 milions d’euros anuals, i dona treball a 810.400 persones. La seva aposta pel desenvolupament productiu basat en polítiques innovadores, més eficients i sostenibles, la tecnificació i la introducció de nous productes han fet incrementar més d’un 50% les exportacions. El negoci funciona. A qui no li funciona és a l’autònom, convertit en mà d’obra assalariada, que treballa per als fons “voltor”. El nombre de fons que inverteixen en el sector agroalimentari s’ha multiplicat, a nivell mundial, per quinze en els últims 10 anys. El creixement del sòl agrícola té una superfície de 23,9 milions d’hectàrees.
El feixisme europeu ha fet causa comuna amb els fons inversors, marcant els grups feixistes els objectius a aconseguir. Les mobilitzacions es van iniciar des d’una plataforma a nivell europeu, coneguda com 6F, promogudes per organitzacions d’extrema dreta. A Espanya, VOX, des de revela’t s’ha transformat en 6F, fora de les organitzacions agràries tradicionals espanyoles com COAG i UPA.
L’objectiu final és frenar la política mediambiental a Europa per a afavorir al gran capital a costa de la contaminació i el canvi climàtic. L’estratègia de l’extrema dreta és fer fracassar tots el plans de sostenibilitat que ha previst la UE. També volen ser socis partícips dels fons de recuperació de l’economia per a desviar-los a altres terrenys de la seva acció anti sostenibilitat, i contra l’Agenda 2030.
La UE va crear els fons per a la recuperació de l’economia en els Estats membres, després de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna. 750.000 milions destinats a projectes dels diferents sectors del desenvolupament econòmic, tecnològic i social. El Fons Europeu de Desenvolupament Rural (FEADER), segons el Banc d’Espanya, destina ja al camp espanyol 765 milions d’euros, i disposarà en tot el període previst a Europa de 95.500 milions d’euros, amb una injecció directa ja, de 8.100 milions en Next Generation. La política agrària de la UE, on les condicions mediambientals en l’alimentació i l’aigua són bàsiques, sofriran retallades substancials després dels resultats de les eleccions europees que se celebraran del 6 al 9 de juny 2024, on tots els indicatius apunten a un increment dels eurodiputats feixistes.
El dilluns 29 de gener, milers d’agricultors francesos van prendre les carreteres de França i es van dirigir a bloquejar Paris, aquí estava Jordan Bardella, de l’Agrupació Nacional de França, el partit feixista de Marine Le Pen. A Alemanya està el partit feixista Alternativa per a Alemanya (AfD), Bèlgica, Països Baixos, Itàlia, Polònia i Hongria van secundar les mobilitzacions. Espanya s’ha sumat a l’ona contra la UE. Veuen amb recel la Política Agrícola Comuna (PAC), amb 59.750 $ d’inversió, del qual el 70% d’aquests diners va destinat al pagament directe als agricultors, per a aconseguir fer-la més sostenible. L’objectiu és reduir entre un 20% i un 50% els fertilitzants i pesticides amb carboni que atempten contra la flora i la fauna del camp i als cultius que produeixen, i contamina les aigües subterrànies. Dur a terme la rotació en els tipus de cultiu, i mantenir un 4% del sòl agrícola sense produir per a aconseguir una regeneració del sòl de forma continuada.
La guerra d’Ucraïna ha tingut una incidència negativa en els agricultors, la inflació els perjudica directament en la seva capacitat competitiva. Les rutes comercials en la mar Negra s’han vist bloquejades. La UE va intervenir aixecant temporalment les restriccions a les importacions d’Ucraïna als mercats europeus. Ara hauria d’esser el moment de passar compta amb tots els que van encoratjar la guerra d’Ucraïna, originant un problema per a tota Europa. Estem pagant molt més car el gas per culpa d’aquesta absurda guerra que ara abandona els EUA.
La sequera que pateix el sud d’Europa és un altre dels arguments de l’extrema dreta per a aconseguir adeptes a la seva Europa feixista. Espanya té una sobreexplotació aqüífera descontrolada que ja està afectant al consum humà. Fa 7 anys, els analistes qualificats, ja pronosticaven, a 25 anys vista, l’aigua com el factor desencadenant d’una nova guerra mundial. El canvi climàtic que neguen els negacionistes és una realitat inassumible per al capital pels efectes regressius en la seva font de riquesa mundial. No hi ha alternativa. Hem de canviar de model de vida i per a això cal canviar de sistema econòmic, per això el capitalisme com a actual sistema caduc està alimentant al feixisme, i aquest al seu torn és present en la lluita contra la sostenibilitat.
La crisi dels agricultors és la punta de l’iceberg que està surant en la superfície agrícola, hauríem d’estar exigint ja una reforma en profunditat que incideixi en la reducció de les activitats econòmiques que requereixen d’un consum d’aigua intens. També hauria d’haver-hi una intervenció estatal en les inversions en sectors estratègics per a impedir la formació de grups que controlin els mercats. És realment perillós dependre de grups d’inversió que manegen pressupostos superiors als propis pressupostos generals de l’Estat.
La ramaderia, l’altra part del sector primari, denuncia que l’entrada de carn de boví de Sud-amèrica i el xai de Nova Zelanda, són un llast per a la producció nacional, afectant petites i mitjanes explotacions, mentre les mesures exigides si poden ser assumides per les grans corporacions agroalimentària que acaparen gran part de la producció. Les mesures de sostenibilitat destinades a reduir l’emissió d’òxid de nitrogen, o la normativa de “benestar animal” que afecta les macrogranges de producció intensiva de porcí o d’ocells, són un llast per als seus interessos que volen eliminar.
En un comunicat conjunt, els sindicats majoritaris espanyols Asaja, Coag i Upa han reclamat la paralització de les negociacions d’acords com el de Mercosur, la no ratificació de l’acord amb Nova Zelanda i que es detinguin les negociacions amb Xile, Kenya, Mèxic, l’Índia i Austràlia, així mateix exigeixen que s’estableixin preus d’intervenció i mínims per a tots els productes. També reclamen procediments administratius més efectius i menys burocràtics. La normativa europea inclou l’ús obligatori d’un Quadern Digital on portar un registre de les activitats agrícoles realitzades, el problema és que en moltes de les zones agrícoles no hi ha internet. Exigeixen compensacions enfront de l’increment de l’energia, les llavors, els fertilitzants i la maquinària. Ajudes a la sequera, que està significant la pèrdua del 50% de les collites. La modificació i ampliació de la Llei de la Cadena Agroalimentària per a eliminar les pràctiques de competència deslleial. Protegir les petites i mitjanes explotacions pel que s’exigeixen noves regulacions que els ajudin a sobreviure, segons el sindicat Va unir de Pagesos (UP).
Hi ha una part d’aquest conflicte que hauria d’estar en mans d’organitzacions sindicals de la petita i mitjana empresa, amb una visió col·lectiva de supervivència com a classe social, perquè del que es tracta és que les explotacions petites sobrevisquin enfront dels grans grups inversors, que per la seva dinàmica expansionista estan aconseguint la proletarització dels petits i mitjans agricultors, la qual cosa té unes conseqüències negatives en la socialització de l’economia i en la qualitat dels productes agrícoles. La realitat està sent que les organitzacions feixistes d’Europa són les que estan decidint l’estratègia. Per desgràcia aquest conflicte marcarà enormement el canvi substancial en l’agricultura europea i en els resultats de les pròximes eleccions europarlamentàries.
La lluita per un món millor passa per la unitat de la classe obrera amb la pagesia, però això ja ha quedat per als anals de la història escrita per Karl March i Vladimir Ilic Ulianov (Lenin).
Antonio Machado
Deixa un comentari