Aquest Ajuntament de Terrassa i els de la resta de l’Estat espanyol emmalalteixen de criteris realment socials pel bé comú. Hi ha personatges desconeguts/des que mai se’ls ha vist en cap acció de lluita o solidaritat, però sí que estan fent la seva campanya en les xarxes socials.
Observant les candidatures presentades a l’opinió pública de Terrassa, sorprèn aquest perfil ciutadà de la gran majoria de candidats/tes que han aterrat des del desconeixement de la realitat social, però que per estar en cercles propers a l’àmbit polític o de la mateixa administració local, o per transmissió familiar, estan en candidatures que s’autodefineixen d’esquerres. Caldria revisar aquest concepte “esquerres”, perquè em sembla que en els últims anys ha estat molt desnaturalitzat, per no dir altre de més grossa.
D’altra banda, a la mateixa organització municipal hi ha massa “estómacs agraïts” i de companys/nyas de carnet polític i de càrrecs mal anomenats “assessors”, però que sempre estan pel partit, cobrant de l’ajuntament. En cada període legislatiu s’ha anat perdent l’essència del que hauria de ser la tasca municipal des de la perspectiva social. La bola de neu dels que entren a l’aparell públic, però mai en surten, fa que la despesa necessària per mantenir aquests vividors sigui una llosa molt pesada repartida entre les tres administracions i les societats municipals.
L’estructura de comandament per designació directa hauria de desaparèixer i que aquests llocs es cobreixin igual que la resta de l’organigrama municipal, amb processos de concurs per oposició i mèrits. S’hauria de crear la figura del “pare confessor” per rebre la informació de la mateixa organització interna, amb total confidencialitat per a qualsevol funcionari que vulgui fer saber algun fet d’interès general.
Hi ha d’haver mecanismes participatius interns pel personal laboral i funcionari de l’ajuntament mitjançant els quals puguin expressar les seves propostes dintre de l’àmbit de les seves experiències professionals. La participació dels empleats públics és fonamental a l’hora de dissenyar l’estratègia de govern de cada regidoria.
En aquests moments, hi ha dos serveis, pot ser que més, que estan externalitzats. I el que és pitjor, l’equip de govern que es creu molt progressista, ha permès que el servei SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) i el de menjadors escolars, estiguin en mans de fons voltor. Els serveis públics no poden veure només les ofertes econòmiques, han de veure la qualitat del servei. Cosa que en tots dos casos deixa molt a desitjar, algun amb procés judicial vigent pel seu mal fer. Per tant, per principi ètic: cap societat en mans de fons voltors ha de poder concursar a cap servei públic!
Tots aquests serveis haurien de ser prestats per entitats de l’economia social, en el marc de societats municipals o societats cooperatives. A Terrassa hi ha un volum de treball, només en les obres menors municipals, al voltant de 6 o 7 milions d’euros anuals. Volum suficient per consolidar entre 50 i 100 llocs de treball en el marc del cooperativisme.
Des de l’administració local es pot fomentar l’economia social i solidària amb treball cooperatiu pels joves en situació de precarietat. Hi hauria d’haver un centre formatiu que donés sortida pel mateix mercat laboral local, donant prioritat a les societats depenent de l’economia social i solidària. Ja està bé de veure les empreses grans de Terrassa realitzant tota mena d’obres a la ciutat, portant-se ells la plusvàlua generada per la mà d’obra utilitzada. Si fos en aquest marc social i local els beneficis anirien directament al bé comú de l’economia social i solidària.
Caldria posar-se d’acord en l’àmbit comarcal i central per reclamar un paper més actiu de les administracions públiques en la salvaguarda dels elements més importants per a la vida i que en aquest moment està essent destruïts o privatitzats pels interessos capitalistes. Parlem de la sanitat, de l’habitatge, de l’aigua, de l’energia, i del control de l’alimentació.
Des de la comarca del Vallès es podria organitzar una entitat entre els distribuïdors actuals i els poders públics per controlar els preus dels aliments bàsics i tenir una central de venda al consumidor per poder fer les compres directament als fabricants, mitjançant la venda “en línia” i la distribució a domicili, sobretot per la població més vulnerable i que disposen de centres mercantils de “low cost” que es basa en la venda de productes de qualitat inferior.
Cal atendre la gent gran Terrassa, un Servei d’Atenció a la Gent Gran com va proposar l’MPD (Moviment de Pensions Dignes de Terrassa) el 2019, que s’ha desvirtuat totalment des de l’àrea municipal de gent gran. L’objectiu era apropar als 38.000 veïns i veïnes pensionistes aquest servei per donar-los suport i ajuda a l’hora de reclamar els seus drets davant altres administracions i fer gestions per altres temes amb bancs, sanitat, hisenda, etc.
I sobretot, Terrassa hauria de ser un exemple, d’àmbit nacional, constituint una taula antifeixista davant del fenomen Vox en l’espai democràtic. Com podem veure al Congrés dels diputats de Madrid o en el Parlament de Catalunya, ells l’únic que persegueixen és destruir el marc democràtic actual per imposar el seu programa feixista. Aquest objectiu hauria de ser un deure que formés part dels seus programes electorals dels partits d’esquerra, perquè el paper que aquests estan jugant al carrer enfront de l’avanç de Vox és una vergonya, això l’únic que fa és el seu emblanquiment i consolidació, com està passant ara.
El feixisme de Vox podria treure entre 2 o 3 regidors. Aquesta anomalia de la presència de feixistes en les institucions democràtiques de l’Estat espanyol és la conseqüència de les condicions que es van assumir en la transició democràtica, que no va ser altra cosa que una traïció al poble espanyol després del genocidi brutal que van planejar per assassinar els demòcrates espanyols, així va ser, eliminant de forma planificada més de 100.000 espanyols lluny dels fronts de guerra, i van amagar el seu crim en unes 2.500 foses comunes.
Com que soc conscient que l’aquí argumentat no el compleix cap de les organitzacions polítiques que es presenten el 28 de maig, faig públic el meu vot per a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que en el seu esperit ideològic tot l’aquí argumentat i més, està en el seu debat permanent sobre el paper a jugar en la societat civil.
El feixisme no se l’ignora, sinó que se’l combat!
Deixa un comentari