M’agradaria poder sortir al carrer i preguntar a les nostres veïnes i veïns de Terrassa quanta gent sap que és el pacte DASIG. Seria interessant…. Pacte per la Diversitat Afectiva, Sexual i d’Identitat de Gènere.
Qui pot estar en contra, avui dia, que cada persona estimi a qui vulgui, esculli o accepti la seva pròpia identitat? És tan bàsic… I no obstant això, sembla tan complicat fer-ho arribar a la gent, que tothom ho entengui, que per més feina que fem encara hi hagi persones a qui part de la societat intenta fer avergonyir de qui són, de qui estimen. Per això, està bé que en dies com el 28 de juny se celebri una reivindicació amb un nom tan potent com el Dia de l’orgull per defensar els drets LGTBI. Per això, està bé també que en dies com el 17 de maig es reivindiquin com el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Lesbofòbia, la Transfòbia o, el que acabem resumint contra LGTBIfòbia davant tanta intol·lerància encara mal païda.
Ara, què hem de fer davant tot això? Com hem d’actuar? Des del grup municipal d’ERC-MES hem presentat al Ple de Terrassa una proposta de la Comissió LGTBIQ ERC Terrassa per intentar donar una passa més en el camí del ple respecte a la diversitat afectiva, sexual i d’identitat. Perquè no es fa res des de l’Ajuntament de Terrassa? No. Perquè ens agradaria que el que es fa en aquest àmbit, des de l’Ajuntament i les entitats de la nostra ciutat, es veiés més, s’aprofités més, aprofundís més, canviés més el nostre entorn.
La ciutat de Terrassa és referent en la lluita contra la discriminació i la sensibilització pels drets LGTBIQ tant en l’àmbit institucional com en l’àmbit del teixit associatiu. La Taula del pacte DASIG, tot i que ens agradaria que es reunís més, és un bon referent d’aquest treball compartit i, si qualsevol persona revisa els fonaments d’aquest pacte, els àmbits d’actuació, les accions previstes… podrà veure que la feina que s’ha fet en aquesta ciutat no és poca.
Hem de dir que ens alegra que aquesta proposta s’hagi aprovat per unanimitat del plenari i que, a diferència d’altres ocasions, el govern no ens hagi dit allò de “ja ho estem fent”. De fet, perquè el fonament de la proposta és, si fem coses que es vegin, que arribin a tothom.
La part més vistosa d’aquesta proposta és la que planteja una setmana temàtica amb l’objectiu de col·laborar en la lluita contra la LGTBIfòbia mitjançant l’educació i sensibilització social per al reconeixement de la igualtat real i dels drets de totes les persones, independentment de la seva opció sexual. Una setmana on, com ja fem amb el 25 de novembre contra la violència masclista o el 8 de març per reivindicar la feminitat puguem construir un programa on entitats, ciutadania i ajuntament unim esforços en aquesta línia.
La part de la que m’agradaria incidir, però, és en la proposta de fer textos de lectura fàcil, amigables en diuen les companyes de LGTBIQ ERC Terrassa, per fer arribar les accions que es proposen en el marc del Pacte DASIG.
Al pacte de diversitat afectiva es toquen tots els pals o gairebé tots, amb una especial atenció i cura a infància i adolescència. Programes per mestres, per escoles, per alumnes, per mares i pares, per monitors d’activitats esportives i activitats de lleure (sovint espais on la discriminació es fa més palesa…), per l’àmbit laboral, en l’àmbit sanitari… Ho tenim tot programat, previst per transmetre el missatge i, no obstant això, veus el resultat de les accions i hi ha coses que et sorprenen.
Per exemple, dins del catàleg per AMPES hi ha accions per formar-los en l’abordatge de la diversitat afectiva i sexual i d’identitat o programes de formació per les associacions d’estudiants… Resultat 2017: no se n’han fet perquè no s’han sol·licitat. Cal preguntar-se: no hi ha mares i pares a qui interessi aquest tema? A les associacions d’estudiants tampoc?
Si et poses a mirar els tallers cap a monitoratge de lleure, àmbit esportiu, professorat… Pocs cursos, una incidència més aviat limitada a professionals d’aquests àmbits. No hi ha interès o no arriba?
Hi ha un programa per analitzar llibres de text de les principals editorials i veure com aborden la diversitat sexual i afectiva per detectar els continguts que no s’adiuen al pacte DASIG. No s’ha fet però… Amb la comunitat educativa que tenim a Terrassa implicada i activa no es podria trobar docents que ajudessin a entomar-ho?
De fet, si es mira les formacions a personal de l’Ajuntament o d’altres administracions veus que la repercussió és molt més forta. Segurament l’interès per millorar en l’atenció al col·lectiu LGTBI és el mateix, però la proximitat al recurs no…
En definitiva, tenim programes, a vegades fins i tot tenim material i aquest no arriba. Sincerament, i aquest és un tema que no s’aborda en aquesta proposta, podríem parlar de recursos i demanar que es destinessin més diners a fer més cursos, etc. I, segurament, això estaria molt bé.
Ara, el que demanem aquí és que el material arribi, es faci atractiu i fàcil d’abordar. Com? Aquí entra la taula pel pacte DASIG i els tècnics. Ara, jo plantejo: si en comptes d’oferir només un curs a una AMPA els hi envies a inicis de curs un material didàctic senzill per totes les mares i pares per abordar el tema? Si als monitors de lleure els hi envies activitats didàctiques per fer a l’esplai i els demanes retorn? O, als entrenadors, oferir-los una guia senzilla d’aquelles alertes que poden indicar-li que té un cas de lgtbifòbia al seu vestuari?
S’ha fet molt. Es pot fer més. Durant una setmana temàtica o durant tot l’any, però que cap persona es quedi fora per estimar o sentir-se diferent i que el seu entorn aprengui a estar al seu costat en aquest camí.
Carme Labòria
Regidora Grup municipal ERC-MES
Deixa un comentari