A Can Palet de Vista Alegre ens fem aquesta pregunta, donat que ja, per esgotament, no ens preguntem si és la policia, si són els polítics o els jutges, qui han facilitat que cada setmana, dos o tres cops, persones de diferents ètnies, cultures, edats; acudeixin a ocupar habitatges buits.
Aquests ocupes són, des de gent que diu treballar, gent que busca una ubicació per a plantació intensiva (no extensiva) de marihuana, des de famílies nombroses, a parelles a la recerca de torre amb piscina, per fer el seu niu d’amor i festa reggaeton de cap de setmana, als decibels necessaris per gaudir de la vida… que són dos dies!!
Això sí, totes són persones que, davant la pregunta que se’ls fa, són molt bona gent i no donaran cap mena de problema mai, mai de la vida.
Davant la incertesa que exposava a l’inici sobre si serà especialitat olímpica, els veïns tenim organitzat un sistema d’avís per mobilitzar-nos i presentar-nos a l’habitatge ocupat pre-olímpicament, per pressionar (sent això una actitud intimidatòria més delictiva que la mateixa ocupació). En el cas (parlo de l’ocupació) de ser superior a tres dies, se’ls permet adquirir drets com ara: un parell d’anys d’ocupació mentre la burocràcia, més punxades il·legals a llum i aigua (que pagarem religiosament, clar, la resta de mortals), perquè una companyia essencial no perdrà ni un cèntim (per això és esencial). En el cas del subministrament d’aigua a Terrassa, i en ser aquesta una empresa pública, és obvi que l’Ajuntament entén que és una donació que fem de forma solidària a cada punxada il·legal. L’Ajuntament, tenint cura dels interessos dels seus ciutadans.
Tot això, més que fer un lleuger olor, fa pudor de merda (a una gran muntanya d’ídem). I davant aquesta injustícia, repetida una i mil vegades, només caldria que els polítics i jutges marxin a jugar a golf i com a mínim no molestin. No es pot continuar així.
Per descomptat, entre els veïns s’ha obert un debat sobre si serà olímpica la disciplina d’ocupació, però hi ha unanimitat en què estem força farts, més enllà del cansament, a haver de mobilitzar-nos i trucar insistentment a la policia (que només ve si pot, i si no, no!).
Hi ha qui haruria de saber-ho i sembla no adonar-se’n:
• La societat s’està enfonsant, blanquegem a ocupes, als petits furts, al mobing a la feina, col·legis i vecindari. Blanquegem l’incivisme que llença la brossa al carrer (enmig del carrer), als que posen música per ambientar un barri sencer, als que passen a 80 quilòmetres per hora en zones indicades a 30 km/h, al cultiu de marihuana en cases particulars (perquè l’habitatge particular és inviolable).
• Les lleis són tan injustes que, si et pases deu minuts més a la zona blava, si vas a 125 km/h per l’autopista (quan hauria d’anar a 120), si t’endarrereixes en el pagament del rebut de la llum, de l’IBI, del que sigui; et costa més diners, molts més diners, que ocupar una casa, que mobilitza 50 veïns per fer pressió, mobilitza deu policies i, a més (oferta 3×2), has pogut baixar els nivells de l’estrès dolent dels ocupes, donat que destrossen la casa per dins (no hi haurà evidencies i clar, no tenint ingressos, NO PASSA RES).
Problemes que vénen en aquesta situació preolímpica i que obren interrogants:
Si en una propera pressió veïnal als ocupes, diguem que hi ha un ferit (no vull matar encara ningú), la responsabilitat i culpa, recaurà sobre l’autor, sobre la policia (que va venir o no va poder venir), sobre el jutge que no veu la necessitat que s’actuï amb diligència, o sobre el polític que, mentre tot està passant, es veu un parell de temporades de la sèrie de moda a Netflix?
Següent interrogant i no menys important: quina responsabilitat assumeix el fons voltor o banc que no se n’ocupa de vigilar i donar sortida al mercat un bé tan escàs com el de l’habitatge? Només tenen obligació a guanyar diners i rebre a fons perdut tots els ajuts possibles per seguir repartint dividends?
Una altra pregunteta sense mala intenció: si l’ocupa desallotjat, que, quan marxa, fa fots als veïns presents, als vehicles dels veïns i amenacen de calar foc a l’habitatge d’on “tan legítimament” són mereixedors, ho fan (o sigui la cremen) i es produeixen danys que no vull enumerar aquí (toco fusta), la seguretat social se’n farà càrrec dels ferits? El jutge veurà quelcom més que una falta lleu en aquest fet? Els polítics deixaran el gintònic i pararan el capítol que estiguin seguint de la temporada, per anar de seguida a fer-se una foto per compadir-se i donar consol als damnificats?
Està clar, cal saber si l’ocupació serà olímpica; perquè de ser olímpica deixo de fer bicicleta i cinta i m’hi capfico amb aquest esport. I si no serà olímpica la disciplina, que sigui un delicte amb penes de presó, treballs socials o el que sigui, però que treballin els que hem mencionat i deixin de veure Netflix.
Per acabar, darrere de cada ocupació hi ha una xarxa passant claus, donant informació cadastral, facilitant eines amb bateries per facilitar la feina. Caldrà fer alguna cosa amb aquests, no?
Deixin de fer-se fotos, deixin de pressionar als que solem complir amb el comès de viure amb respecte i respectant els altres, i posin fin a allò que no sigui olímpic. Viure en tranquil·litat és un repte olímpic impossible amb tot el que està passant.
Diego López Sánchez
Deixa un comentari