El fantasma de les restriccions d’aigua després de la temporada d’estiu fa mesos que ens acompanya i que genera incertesa. Podem observar que es fa un plantejament de la sequera des de l’emergència, deixant fora el pes de la gestió. Això és un perill perquè justifica decisions draconianes que aprofundeixen en discursos i polítiques de vulneració estructural de drets. Un dels riscos d’aquest relat és comprendre que garantir el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS) ara “no toca”. Això comporta la invisibilització de la seva vulneració sistemàtica i l’entrada en vigor de mesures carn de titular que, en matèria d’aigua, no tenen un gran pes per pal·liar la situació actual, tot i que aprofundeixen en la vulneració de drets fonamentals.
El problema actual amb l’aigua és principalment de gestió. Això vol dir que garantir el DHAS no és només possible, sinó obligatori i prioritari, i poder garantir-ho implica repensar el model de gestió de l’aigua. És a dir els valors, els principis i la relació amb l’aigua i les comunitats al seu voltant, però també revisar el paper dels interessos i el model econòmic al qual es vol donar resposta.
AIGUA A LES FONTS I INDICADORS PÚBLICS
Front aquests riscos i escenari que es dibuixa a través dels relats i missatges generalistes, a la Cimera Social per la Sequera del passat 6 de maig a Girona, es van acordar un seguit de mesures que incloïen també la garantia del DHAS.
En aquest sentit, la situació d’escassetat no pot justificar una aplicació restrictiva i severa de la política de talls. Des d’una mirada integral de la complexitat en la gestió i l’aigua com a bé comú, la vida de les persones és important i l’accés a l’aigua ha de ser fruit de polítiques de matriu comunitària i continuar treballant en opcions per garantir-ne el mínim vital.
“LA SITUACIÓ D’ESCASSETAT NO POT JUSTIFICAR UNA APLICACIÓ RESTRICTIVA I SEVERA DE LA POLÍTICA DE TALLS“
Actualment, l’accés a l’aigua està estretament associat a l’accés a l’habitatge. Els casos d’accés irregular no tenen dret a comptador i, per tant, no tenen accés a l’aigua. Això fa que aquestes persones se subministrin a les fonts, de tal manera que tancar les fonts, aprofundeix en la vulneració de drets bàsics com l’aigua, però també la higiene. Aquesta situació afecta altres drets com l’educació o l’accés al treball, traduint-se en afectacions severes a la salut i impedint el dret a la vida digna.
Finalment, avui dia no hi ha un sistema d’indicadors, fet que invisibilitza la situació de moltes persones, reduint-ne l’abast de la problemàtica, i dificultant la creació de polítiques estructurals que en garanteixin el compliment o el mínim vital entre d’altres.
L’OPORTUNITAT PER PENSAR L’AIGUA DES D’ALLÒ COMUNITARI
Així doncs, cal posar al centre del debat el paper que hi té la gestió que se’n fa d’aquest bé comú essencial per al desenvolupament de les vides i la vida digna, humana i no humana. S’ha d’abordar una gestió que comprengui i integri propostes de diferent naturalesa i impacte, des de solucions locals a major rang. Apostant per una revisió de l’ordre de prioritats i valors des de la perspectiva comunitària tal com ho fan les propostes com les sorgides en la Cimera Social per la Sequera, que tenen molt a aportar en el context actual per una garantia de futur.
L’escassetat no pot ser l’argument que justifiqui l’exclusió social a través de l’accés a l’aigua de qui consumeix menys. L’escenari actual és una oportunitat per treballar en clau estructural que per virar vers un model de contenció de la demanda amb perspectiva comunitària i ecosocial.
Edurne Bagué
Càtedra UNESCO Desenvolupament Humà Sostenible
Membre d’Aigua és Vida Girona
Publicat a aiguaesvida.org
Deixa un comentari