(Joan Tamayo) El diumenge 13 es va presentar a Montjuïc l’acte que donava per acabada la primera fase de l’anomenat Procés Constituent, després d’haver-se presentat a més de 90 municipis catalans i amb més de 45.000 adherits. Aquest moviment, encapçalat i dinamitzat entre moltes altres persones, pel company i amic Arcadi Oliveres, i per la Dra. Teresa Forcades, ha obert entre la gent d’aquest singular país, una esperança, com feia molt de temps no vivíem. Després del sobtat i il·lusionant 15M, moltes persones estàvem esperant que aquella meravellosa flor de primavera, que va esclatar fa més de 2 anys a les places i carrers d’arreu, donés els fruits necessaris. Doncs bé, ja en tenim un, i no serà l’únic, n’estic segur. Això només acaba de començar, ja que aquest maleït i depredador sistema anomenat “Capitalisme” ha tocat sostre amb la seva cobdícia cruel, la seva incompetència destructiva i la seva violència estructural.
La gent, la gran majoria (el 99%), no vol que segueixin vulnerant de forma impune, els seus Drets Socials fonamentals (treball, habitatge, educació, sanitat, dignitat…) i els Drets Humans en general. Només perquè l’1%, pugui viure a costa d’ells augmentant la seva riquesa i el seu poder, dia a dia i de forma escandalosa.
Acte del 13 d’octubre a Montjuïc
(foto de Manel Márquez)
Moviments tan íntegres i exemplars com la PAH, o les marees de l’ensenyament i de la sanitat, són un exemple d’aquesta “revolta” que es comença a gestar. La pròpia cadena humana , la Via Catalana per la Independència del passat 11 de setembre, ha estat un èxit també, en part perquè la gent està farta, i té ganes de que, d’una vegada per a totes, es construeixi una democràcia real i participativa, on el poder passi de les mans dels de sempre (poder econòmic, polític, etc.) a mans del poble, de la gent.
En aquest sentit, aprofito per reivindicar, des de ja, una cadena humana pels drets socials, però no d’un dia només, i deixar que la foto la manipuli qualsevol poder, el d’aquí o el d’allà, no!! una cadena humana, del dia a dia, que uneixi la gent de forma solidària i cooperativa en la seva lluita per una justícia real. Qui s’hi apunta?
El repte no és fàcil, i hi ha molta feina per fer per tal de donar la volta a una realitat que podríem dir que se sosté sobre quatre columnes que cal enderrocar.
1) La crisi econòmica, no prevista pels manuals de economia, no resolta pels suposats experts i a vegades interessats, i cada cop més dura per a més gent.
2) La crisi ètica, que acompanya a la econòmica. La cobdícia i la irresponsabilitat que hi ha a la seva arrel. El despotisme amb què es fa pagar a la majoria pel deliri d’una poderosa minoria (oligarquia financera i els seus servidors polítics) i que segueix augmentant el seus privilegis.
3) La crisi ecològica, seguim malbaratant la base vital que ens sosté, amb conseqüències que ja són tràgiques per a moltes espècies i ecosistemes i per a moltes comunitats humanes, amb un creixent risc per al conjunt del planeta.
4) La crisi del saber, el coneixement i l’educació, dels nostres models de coneixement, cada vegada més allunyats de la realitat que preteníem explicar. Hem passat d’un pensament creatiu, pedagògic i constructiu a un pensament tecnocràtic, alienant i alienat. I on l’educació dels valors humans, bàsics per a un equilibri sa entre naturalesa i esser humà, han desaparegut.
El Procés Constituent, que ha començat molt bé, engrescant a molta gent per assemblees de pobles, barris i ciutats, donant protagonisme a la gent, obrint la possibilitat de construir un projecte nou, lliure i net d’una tecnocràcia bruta, on partits polítics, institucions pseudo-democràtiquesi administracions, en general, continuen enrocant-se darrera de velles estructures de poder, aviciades d’interessos poc clars i massa egoistes (de simple perpetuació del mateix sistema, simplement rentant-li la cara i prou).
Les dones i els homes que han començat a treballar i a construir aquesta nova alternativa, hauran de fer un esforç molt gran i un salt qualitatiu generós per no caure en errors, ni en velles i conegudes actuacions humanes autodestructives. I a la vegada tenir molt clar que cal sumar, i unir, recursos, esforços i forces, d’homes i dones d’arreu, fins i tot de gent que fins ara està treballant per l’actual sistema, però que té la sensibilitat i la honestedat suficient per saber que cal abandonar una realitat fictícia i manipulada.
Ha estat un bon cop d’efecte i de força, posar al davant dues persones d’honestedat, ètica i intel·ligència a prova de tot, com són l’Arcadi Oliveres, què dir d’aquest gran lluitador i gran savi, i del fenomen mediàtic de la Dra. Teresa Forcades, un descobriment que a molts ens ha ajudat a obrir els ulls i veure que tothom és necessari, vingui d’on vingui, sigui com sigui, sàpiga el que sàpiga, cregui amb qui cregui, però què, això sí, tingui la sensibilitat de sentir i de saber que cal lluitar ara, i sempre perquè el ser humà no li sigui usurpada la seva dignitat. I el “Capitalisme” amb noms i cognoms, que cal esbombar i fer públic ja!! ho està fent dia sí i dia també.
Aturem el capitalisme. Entre totes podem. Benvingut el Procés Constituent!.
Joan Tamayo Sala
Advocat-Activista,
Membre Comissió Defensa DDHH del Col·legi Advocats de Terrassa
Membre de l’Observatori dels Drets Socials
Deixa un comentari