Alguna cosa passa a la societat global.
La ciutadania mostra avui, amb revoltes socials a molts indrets del món, un descontentament palpable després de molts anys d’estabilitat.
La desigualtat econòmica i la manca de mobilitat social són els dos ingredients principals d’aquest còctel explosiu.
Les causes poden ser diverses, i la manera de corregir aquesta desigualtat, segons des de quina mirada ideològica i compromesa es miri, també pot ser diversa. Però per als que tenim un compromís inequívoc amb la igualtat de condicions i d’oportunitats materials de vida des del naixement, no podem deixar de pensar i intentar de fer accions que afavoreixin aquest canvi.
Enfront d’aquesta voluntat i desig, què ens trobem? Ens trobem amb una resistència ferotge en els sectors econòmics tradicionals, com són: organitzacions empresarials i grups conservadors diversos; alta Magistratura; comandaments militars, cossos de seguretat de l’Estat; la Monarquia; l’oligarquia agrària i financera; l’església Catòlica hegemònica en el nostre entorn, i altres acòlits i grups diversos, que creuen i defensen una societat liberal, individualista i altament competitiva, en les seves diferents formes en el dia a dia de les persones, en la lluita per la supervivència i la permanència de la diferència de classes.
Tot plegat, ha conformat una societat confosa, desvinculada de la participació en els afers diaris que ens afecten, i desorientada. I que en molts casos es diu d’esquerres, però no està disposada a renunciar a cap cas dels seus privilegis i benestar materials. Per tant, jo també sóc dels que creuen que hi ha molta dreta en l’esquerra.
Tant el capitalisme com a sistema, i el consumisme com a droga addictiva, no estarien tant fortament arrelats si no fos per la forma ideològica secular de la família com a nucli central de les nostres vides i els valors religiosos tradicionals, que li donen sostén, sota la figura quasi irreemplaçable de l’home, com a gènere que garanteix i protegeix l’entorn familiar. Per tant, si no qüestionem aquesta forma secular de vida quotidiana que no és una altra cosa que el Patriarcat, mai acabarem nosaltres amb el capitalisme socioeconòmic-consumista, que se’ns ha apoderat de les nostres vides.
Emili Díaz
Deixa un comentari