En ple desconfinament arran de la pandèmia de la Covid-19, la formació política de Podem Catalunya s’ha vist i continua immersa en processos d’elecció de primàries internes successives.
La primera ronda ha suposat l’elecció de les candidates parlamentàries de Podem Catalunya per conformar el grup parlamentari conjunt amb Catalunya en Comú a l’espai de confluència En Comú Podem. Noelia Bail sota la candidatura Això és Podem, ha estat la candidata guanyadora i és en aquest moment la numero 1 que Podem Catalunya ha triat per representar-nos en el Parlament a la propera legislatura. En els números 2 i 3 han estat elegits Lucas Ferro i Iolanda López de la candidatura de Tu ets Podem, i com a número 4 també ha estat escollit Diosdado Toledano que es presentava amb Noelia Bail a la llista Això és Podem.
Noelia Bail ha estat la Secretaria General de Podem Catalunya que més temps ha exercit el seu mandat. Amb la marxa de Xavier Domènech de l’escena política, Noelia, contra tot pronòstic, va ser l’escollida per la militància amb dret a vot per dirigir Podem. La Secretaria General va exercir el càrrec durant 15 mesos tot i les dificultats per dur a terme la seva tasca, ja que el Consell Ciutadà Autonòmic de la formació pertanyia a la candidatura opositora heretada i provenien de projectes diferents.
Aquesta situació va culminar amb la petició per part de 21 persones del Consell Ciutadà autonòmic de destituir a la Secretaria General, en aquell moment de baixa per maternitat, la qual va deixar el seu càrrec el passat mes de febrer d’enguany.
Podem Catalunya ha estat pilotada durant aquests darrers mesos per un Equip Tècnic fins a arribar al moment actual, en el qual hem de triar mitjançant consulta per Assemblea Ciutadana de totes les persones inscrites, una nova Coordinadora (abans Secretaria General) de Podem Catalunya.
En aquest moment la campanya de les diferents candidatures encara no s’ha publicat oficialment, es farà en els propers dies, un cop assolits els avals necessaris i un cop realitzades les validacions pertinents de les persones, equips i llistes que es volen presentar per dirigir aquest espai polític.
Mediàticament s’acostuma a presentar la formació política de Podem Catalunya com un espai en conflicte, dividit i discordant respecte a l’oficialitat estatal i fins i tot respecte al seu espai de confluència amb Catalunya en Comú.
Però aquesta visió em sembla allunyada de la realitat de Podem Catalunya. La seva cohesió i fortalesa es significa des de diferents vessants: d’una banda per un unànime suport a la figura del que just ara hem ratificat com a Secretari General de Podemos, Pablo Iglesias. Podem Catalunya sempre s’ha mostrat fidel al mandat estatal, al seu Secretari General i a l’acció de Govern que justament ara estan desenvolupant de manera tan digna. Entenc que la millor manera de recolzar Podemos i a la seva direcció, és amb un teixit territorial organitzat i internament fort, que mostri múscul i coordinació constructiva amb la direcció estatal. D’altra banda es tracta probablement d’un espai polític diferent pel que fa al seu caràcter fermament assembleari, i en aquest sentit difícilment controlable. Tot i que alguns això ho consideren una feblesa en realitat part de la seva força i coherència. Parlem d’un espai que es manté en mans de la militància que vetlla per un projecte propi i que defensa la construcció de les aliances a posteriori. Una formació que creix de manera sana i s’enforteix amb els medis personals i econòmics dels seus actius.
Podem Catalunya manté un teixit territorial consolidat que continua en expansió tot i les situacions viscudes en la seva jove història, que sembla el volien arraconar i fins i tot, fer desaparèixer. Em refereixo en aquest sentit a la vella política de la qual tant hem sentit parlar; l’aparició d’un nou actor polític ha suposat per a molts una esperança, però no hem de ser ingenus, per altres també ha significat una amenaça de l’espai que consideraven propi. Es parla sovint de la necessitat de la unió de les esquerres, necessitat que ens traslladen els votants i simpatitzants. Les esquerres han d’estar i presentar-se unides i així tindrem un vot cohesionat i fort capaç de defensar el seu relat enfront de les dretes. Però aquesta consigna amaga una certa perversitat; la unitat malentesa sovint empenta les diferents forces d’esquerres a competir entre elles per un mateix espai. Aquesta cursa per ser els únics referents polítics dels votants és el que més desgasta l’organització interna dels partits i fins i tot la lluita i entrega dels seus militants.
Les diferents formacions d’esquerres crec, mai han de competir entre elles, han de construir els seus propis projectes i espais, fer-se forts, consolidar-se, expandir-se i inserir-se en la comunitat. Com més i més plurals millor, fins i tot recolzar-se i ajudar-se per al seu creixement. Ja arribarà després el moment de les aliances, els pactes, els acords i les coalicions, sempre sota el criteri del bé comú per sobre dels interessos individuals i partidistes.
I això és el que representa i ens mostra Podem Catalunya. Un espai polític propi, profundament feminista, que creix amb i des de la implicació de la seva militància amb els moviments socials, afavorint la participació en la presa de decisions polítiques i posant a la gent en el centre de la vida i de la gestió pública.
Podem Catalunya es mostra fidel als seus valors nascuts del 15 M, apareix com una força cada cop més legitimada per la militància, així com una opció d’oportunitat de canvi social en mans de les seves inscrites, perfectament harmonitzada amb les direccions elegides.
Es tracta d’una anàlisi optimista però en el que crec fermament, tot i que he intentat ser la més objectiva possible, no puc obviar que la candidatura de Noelia Bail amb el seu equip d’Aixòéspodem, es mou en aquests paràmetres: alineació amb la direcció estatal, feminisme, empatia, participació i arrel territorial de la mà dels moviments socials.
I és per això que compta amb la meva plena confiança i recolzament.
Eugènia López López, secretària general Podem Terrassa, Candidata Comissió de Garanties Democràtiques candidatura Aixòéspodem
Deixa un comentari