La natura i sobretot els éssers vius es caracteritzen per la complexitat amb una gran varietat i diversitat de formes d’aparició. Podem trobar successions i regularitats de fenòmens que ens permeten establir tot un seguit de lleis amb les quals expliquem de manera causal el que passa i fem previsions del que esperem que passi. Però també hi ha propietats i fenòmens emergents com a resultat de l’atzar o de la interacció entre sistemes físics o biològics o entre tots dos no previsibles des de les lleis establertes. La biosfera i la consciència en són exemples.
Podem suposar un ordre en les coses naturals i humanes, com assenyalen els conceptes de cosmos i d’estat, però quan pensem aquest ordre amb la rigidesa de la simplificació ja no salvem les aparences amb explicacions plausibles sinó que les transformem en quelcom substantiu sota un ordre arbitrari en el qual tot el que arribi a passar ja s’espera que passi. La tendència actual de la revolució tecnològica a explicar-ho i preveure-ho tot amb algoritmes busca despotenciar el futur de tota novetat que no estigui prevista en l’ordre instaurat en el present. És tota una ironia de la història de les idees que el pensament científic que va néixer per emancipar-nos del pensament màgic acabi representant una nova inflexió d’oscurantisme en la mesura que impedeix la irrupció d’allò no experimentat i per tant inesperat que fa possible l’avenç de la cultura i el desenvolupament de la humanitat.
No és una casualitat que al mateix temps que es dibuixaven els primers mapes del cosmos i es pensaven les primeres cosmogonies també es dissenyaven els primers estats i es codificaven les primeres normes jurídiques, tal com trobem a Sumèria, la primera civilització històrica. L’ésser humà té una pulsió de poder sobre les coses i les persones i una manera prou eficient de manifestar aquesta pulsió és mitjançant l’estandardització i uniformitat de totes les coses i tots els individus. Ho fem amb les constel·lacions i ho fem amb les societats. Perquè fent això no només es té el domini del present sinó també s’espera tenir el domini del futur ja que es manté sota control el que esperem trobar en l’esdevenir.
“Deixem de complir cada dia alguna cosa d’allò que les lleis de l’estat i els algoritmes de les grans corporacions esperen de nosaltres. Confiem en el nostre criteri per valorar el sentit de la justícia i la raonabilitat de les formes de vida que ens imposen.”
Pel que fa a l’ordre social, si volem emancipar-nos del poder que s’exerceix sobre nosaltres, caldria adoptar una actitud crítica davant d’aquelles normatives polítiques i pràctiques econòmiques a través de les quals es produeix el control dels individus i l’apropiació de les nostres vides. Hauríem de rebutjar les diferents formes d’estandardització i homogeneïtzació de les grans corporacions sota la cobertura legal dels estats. Col·laborem per canviar l’urbanisme de les ciutats a favor de barris d’usos mixtos? Fem costat al comerç local, a les iniciatives cooperatives de treball i consum i de gestió comunitària d’espais públics? Donem valor als sabers i a les experiències locals enfront de la digitalització uniformadora del treball? Optem pels cultius tradicionals i sustentables? Avancem en l’autosuficiència energètica? Apostem per centres d’ensenyament democràtics i autònoms de les editorials i plataformes educatives?
Per assolir l’emancipació seria convenient experimentar amb les nostres accions polítiques i econòmiques per tal d’anar preparant-nos per esperar allò inesperat, per fer possible el que ara sembla impossible, per superar tard o d’hora el totalitarisme del capitalisme. Deixem de complir cada dia alguna cosa d’allò que les lleis de l’estat i els algoritmes de les grans corporacions esperen de nosaltres. Confiem en el nostre criteri per valorar el sentit de la justícia i la raonabilitat de les formes de vida que ens imposen. Practiquem la desobediència i la insubmissió respecte a totes aquelles obligacions de l’ordre polític i econòmic que ens fan previsibles i programables, que ens segresten el futur fent del present un continu temporal que no deixa lloc a allò inesperat.
Fèlix Pardo
@felixpardova
Font de la imatge de portada: https://www.pauta.cl/nacional/los-beneficios-de-los-barrios-de-uso-mixto
Deixa un comentari