Célestin Freinet (1896-1966) va ser un mestre i pedagog francès que va revolucionar la pràctica educativa i l’organització escolar amb contribucions com els textos i dibuixos lliures i l’ensenyament funcional segons les necessitats dels infants. A Catalunya, durant la II República, molts mestres van adoptar les seves tècniques didàctiques i desenes d’escoles, sobre tot les públiques, es van organitzar seguint les seves idees de la cooperació escolar.
Com a mostra de la pervivència de l’interès per Freinet avui, a Vilafranca del Penedès es pot visitar fins el 25 d’abril l’exposició “Quan la vida entra a l’escola. La Tècnica Freinet al Penedès (1934-1937)”. Com a activitat complementària es va celebrar el passat 13 de març la jornada formativa “De Freinet al cooperativisme pedagògic”, en la qual es van presentar algunes experiències educatives. La meva participació en aquesta jornada em va dur a preguntar-me si a Terrassa també podem trobar la petjada de Freinet.
Pel que fa als anys de la II República, només he trobat dues referències. D’una banda, la mestra Vicenta Janáriz, nascuda a Terrassa el 1912. Es va graduà a l’Escola Normal de Barcelona el 1930. Treballà primer al Grup Escolar Francesc Macià N. 4 i després a l’Escola Freinet (1937-1939), totes dues a Barcelona. Convençuda freinetista, va encarregar-se de la Secretaria de l’Escola Freinet, essent el seu director Vicens Gardenyes, on es van publicar les revistes Tibidabo i Petits. Participà en l’organització del III Congreso de la Cooperativa española de la técnica Freinet que s’havia de celebrar el juliol del 1936 a Manresa i que es va suspendre per l’inici de la Guerra Civil. I d’altra banda, els mestres terrassencs Magí Daví i Francesc Llonch, tots dos interessats en l’intercanvi de correspondència escolar amb l’Escola Freinet de Vence, a França.
Al franquisme haurem d’esperar a la segona meitat dels anys 60 per a la recuperació de les tècniques Freinet, quan els mestres freinetians comencen a organitzar-se, alguns a títol personal i d’altres en nom de les escoles on treballen. Entre aquests darrers trobem als mestres de l’escola La Roda, que va néixer al barri de Sant Pere com a escola privada el curs 1969-1970 i que més tard es va transformar en cooperativa de mestres. Els fundadors van ser el Carles Casellas (el coordinador general fins al 1984), la Rosa Font i l’Antoni Poch, i al nucli històric també van ser-hi la Neus Espí i el Dioni Puga. La Roda va formar part del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública (CEPEC) i el curs 1988-1989 es va integrar a la xarxa d’escoles públiques. Al juliol del 1975 va participar en el II Congreso de Escuela Moderna que es va fer a Barcelona, organitzat per l’Asociación para la Correspondencia y la Imprenta Escolar (ACIES), després dita Movimiento Cooperativo de Escuela Popular (MCEP), que avui segueix representant al moviment freinetià de l’estat espanyol.
El moviment de mestres Freinet té com a un dels seus principis el laïcisme. Però també trobem seguidors que treballen a escoles religioses, com és el cas de l’escolapi Mariam Baqués i Trenchs (1947-), nascut a Terrassa, director de les escoles pies de Moià (1979-1987) i de Balaguer (1987-1991), i professor de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna (1991-2012). Aquest mestre i pedagog no va entrar en contacte amb la pedagogia de Freinet fins l’any 2009, i la relectura de Les invariants pedagògiques en l’edició de F. Imbernón del 2010 li va acabar d’immergir en el seu esperit. El seu pensament pedagògic el va sintetitzar en vint-i-dues invariants, prenent com a model l’esmentat text de Freinet.
Faig una crida per retrobar mestres que van aplicar les tècniques Freinet i alumnes que les van experimentar perquè aportin el seu testimoni i així posar en valor un dels capítols menys coneguts de la història de l’educació a Terrassa.
Fèlix Pardo
@felixpardova
1 Comment
Salvador Domènech
17 desembre 2022 - 12:49Gràcies per la teva tasca de recuperació històrica, Fèlix