Hi ha tants arguments a favor del cooperativisme com anhels de justícia tenen els cooperativistes. Però la realitat és que hi ha gent, i no són pocs, que tenen una idea de justícia diferent de la dels que defensen la cooperació i troben el que els procura benestar en accions que estan del costat de la competència i el lucre. Tanmateix, seria arbitrari dir que aquestes persones només volen guanyar molts diners per usar o consumir molts béns o per gaudir de les seves excentricitats. Perquè la gran majoria el que fa és cercar una solució individual al problema de la satisfacció de les seves necessitats. La pregunta que té interès per a la promoció del cooperativisme i en general de l’economia social és per què aquestes persones no troben una sol·lució col·lectiva o comunitària al seus problemes vitals. És per ignorància, per manca de confiança, per mandra a fer l’esforç que es requereix o per tot plegat?
La lectura d’alguns manifestos que darrerament es publiquen per propagar i difondre l’economia social i solidària i en particular el cooperativisme em fa pensar que per la via de la complaença es té poc recorregut en el seu estímul i en la seva projecció. Cal assumir que en la construcció del sistema social no hi ha una única idea bona i plaent de justícia. El cert és que si volem radicalitzar les posicions ideològiques i anar fent enemics no hi ha camí més directe que centrar-nos en allò que ens complau i en pretendre convèncer als altres que el benestar que una determinada idea ens procura és el millor. Perquè això és tan divers i fins i tot contrari entre les persones que difícilment podrem arribar a alguna mena d’acord.
Si hom com a cooperativista el que vol és enfortir els aspectes col·lectius o comunitaris que ens vinculen per tal de trobar vies solidàries en la satisfacció de les necessitats humanes i cercar els satisfactors més sostenibles, si el que vol és obrir vies de deliberació pública amb els qui pensen diferent sobre els beneficis de la cooperació, el més efectiu no és cercar la legitimitat en una idea substantiva i abstracta de justícia sinó mostrar les injustícies que la major part de les persones patim i alhora donar testimoni de la resposta que es dóna des del cooperativisme a aquestes mateixes injustícies per a la seva mitigació o superació. Perquè l’expressió del dolor moral o físic causat per les diverses formes d’injustícia és un llenguatge tan universal com ho són les notes musicals o els algoritmes matemàtics, i la recepció d’aquesta mena de testimonis sempre genera empatia i té prou força com per sacsejar la consciència i promoure un canvi de perspectiva i de comportament.
Les pretensions de veritat al voltant d’una idea convencen només els que ja tenen afinitats amb aquella idea. De fet, el pes de les evidències en la vida social és malauradament escàs; una opinió sense cap fonament o una notícia falsa són molt persistents i tenen un grau d’acceptació molt més elevat en l’opinió pública pels interessos personals que hi ha en joc, i per la qual cosa juga amb avantatge en la consolidació del consens en relació a les evidències. Des del cooperativisme es pot postular ad libitum que els assoliments de la cultura humana són el resultat de la capacitat de cooperació -de la interacció social de manera col·laborativa i altruista-, que l’augment de les desigualtats que causa el capitalisme produeix l’embrutiment humà, la corrupció dels costums i el gregarisme, i publicitar que el seu antídot és la cooperació i la intercooperació. Però totes aquestes evidències no s’acceptaran perquè als cooperativistes els siguin plaents. Per a aconseguir-ho cal arrelar aquestes mateixes evidències en el patiment humà en cada forma d’injustícia i mostrar la manera de revertir-ho des de la pràctica del cooperativisme.
Fèlix Pardo
@felixpardova
Font de la imatge:
https://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/internacional/colas-hambre-crisis-dispara-pobreza-eeuu_1230259.html
Deixa un comentari