Coincidint amb els 30 anys de la Campanya contra el Quart Cinturó, de lluita ciutadana per defensar els espais agroforestals i la biodiversitat de la plana del Vallès, de 30 anys impedint aquesta innecessària autopista i alhora plantejant alternatives sostenibles a la mobilitat, han sortit a la palestra els qui encara segueixen reclamant més autopistes i més destrucció al Vallès.
Alguns empresaris i alcaldes ens van oferir una imatge insòlita entre ponts i viaductes al mig de les obres de l’autopista entre Terrassa i Viladecavalls, per exigir més inversions en infraestructures viàries. Pocs dies després en un acte del PSC-PSOE al Consell Comarcal, la Ministra de Transportes i Acción Climática i tres alcaldes vallesans anunciaven més inversions en formigó a les autopistes catalanes i pel tram Terrassa–Castellar del Vallès del Quart Cinturó i passant-li el marró ambiental i polític a la Generalitat.
Dos actes amb un nexe comú: la insistència en l’anacrònic i delictiu model de mobilitat basat en destruir els pocs espais naturals del Vallès per omplir-los de formigó i d’asfalt, avantposant els interessos particulars a l’interès col·lectiu, a la sostenibilitat i a la vida. En les seves peticions cap esment a la necessitat d’invertir en transport col·lectiu, cap demanda d’un sol centímetre de ferrocarril.
Els temps han canviat i amplis sectors de la societat has pres consciencia que no podem continuar destruint la natura perquè ens hi va el futur. Determinats empresaris, polítics i tecnòcrates però continuen brandant el Quart Cinturó com un mantra que ho resol tot, per tal de no renunciar al seu model depredador.
Insisteixen, com si no formessin part d’un món abocat al desastre ambiental, climàtic i humanitari. Com si no haguessin sentit mai que la sistemàtica destrucció dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat amb actuacions irresponsables com la del Quart Cinturó posa en risc el futur del Vallès i el de la nostra societat.
Per amagar el dany que ocasionaria confonen l’opinió pública i parlen de la Ronda Nord quan en realitat es refereixen al tram del Quart Cinturó entre Terrassa i Castellar del Vallès. Un tram que no resoldria cap dels problemes reals de mobilitat però que devastaria els camps i boscos de Can Bonvilar, Ca n’Arnella, Ca n’Argelaguet, Mas Canals, Ca n’Ustrell i la Torre Turull.
En realitat la Ronda Nord no és el Quart Cinturó. És la continuació de la Ronda Oest fins la carretera de Castellar del Vallès. Una via urbana per a evitar que el trànsit de vehicles entre Castellar i Sabadell creui la ciutat per la Gran Via i que ha comptat amb un ampli consens polític i ciutadà, sempre i quan passi soterrada entre els barris de Can Deu i la Planada i la connexió amb la B-124 tingui el menor impacte.
Si realment i honestament es vol resoldre la mobilitat al Vallès, sense obviar els objectius de sostenibilitat i de lluita contra el desastre climàtic, cal actuar amb responsabilitat i abandonar d’una vegada el mantra del Quart Cinturó i apostar per una veritable xarxa de transport col·lectiu de passatgers i mercaderies.
És prioritari perllongar la línia dels FGC de Sabadell fins Castellar del Vallès, de la qual l’any 2010 la Generalitat va encarregar i aprovar inicialment el seu Estudi informatiu (733.000 euros malgastats?) amb la previsió que continuï cap a Sentmenat, Caldes i Granollers. És prioritària també l’Orbital ferroviària de Renfe, que uneixi Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. I el Corredor Mediterrani pel transport de mercaderies que alliberi l’AP-7 de camions i de contaminació.
Cal també executar les previsions en transport col·lectiu del Pla Específic de Mobilitat del Vallès, PEMV 2020-2026: millores en l’actual xarxa ferroviària, com la connexió de les línies dels FGC de Terrassa i Sabadell; noves estacions de tren; implementar els nous corredors de transport públic per carretera BRCAT; garantir el transport públic als polígons industrials; ampliar la xarxa de vies ciclistes, etc.
Entre Sabadell i Terrassa no és necessària una nova via que incrementi la posició dominant del vehicle privat. El què cal és reforçar el transport col·lectiu que permeti incrementar la quota de repartiment modal i avançar en els objectius del PEMV. Qualsevol altra actuació que no sigui aquesta serà maquillar artificiosament la continuïtat del Quart Cinturó amb declaracions falses d’emergència climàtica.
Les institucions públiques, el sector privat i les entitats tenen la responsabilitat d’actuar perquè la nostra petjada ecològica no acabi de destruir el nostre medi i el de les generacions futures.
Isidre Soler
Campanya contra el Quart Cinturó
Deixa un comentari