[Javier Domínguez] Les Cures: Economia productiva o reproductiva?

No Comment

Moltes vegades quan diferenciem entre economia productiva i reproductiva, tenim la idea que la primera és en la que es paga i la segona és la que no es paga, es paga malament o es fa de manera voluntària.

Evidentment les cures és una part del «sistema reproductiu» perquè és una activitat o tasca imprescindible per la vida en plenitud de les persones, però això no vol dir que s’hagi de mantenir en l’economia reproductiva perquè ha de garantir-se des del treball i dedicació que necessita i per tant posar-se en el mateix lloc que en l’economia productiva, i clar, pagar el temps dedicat a cobrir aquest necessitat de cures que tenim les persones.

Com deia, moltes vegades quan parlem d’economia reproductiva, parlem de necessitats no pagades amb diners, i això fa que el temps que dediquem a aquestes tasques hagi de sortir del nostre temps lliure, mentre hem de dedicar les hores necessàries per proporcionar-nos el manteniment en l’economia productiva monetitzada.

Si a més, parlem del treball de cures d’altres persones del nostre entorn que tenen necessitats bàsiques importants que no poden realitzar per si mateixes, per exemple persones grans, persones amb necessitat especials o persones malaltes (ajuda en la mobilitat, en la realització de les tasques de la llar, en les relacions,…), ens trobem que hem de dedicar-los una quantitat de temps i esforç que no disposem si volem tenir una vida plena.

A més, ens trobem amb el fet que, moltes vegades, aquestes necessitats han de ser cobertes per professionals, que si no s’engloben dins de l’economia productiva monetitzada, no es poden realitzar per falta de capacitat.

Totes les tasques de cures haurien d’estar en el mateix nivell. Són economia reproductiva però tenen un cost que ha de ser reconegut i pagat o compensat econòmicament si ho volem reconèixer, valorar i col·locar en el mateix lloc que altres tasques que moltes vegades realitzem únicament per poder aconseguir diners per cobrir les nostres necessitats bàsiques.

Per tant s’hauria de reconèixer i visibilitzar, però també integrar en l’economia productiva si volem que es pugui fer amb tot el seu valor.

En els sistemes familiars de segles passats, quan una persona tenia unes necessitats importants de cures, normalment hi havia una persona cuidadora que només cuidava d’aquesta persona sense compensació econòmica, deixant-la a partir d’aquest moment fora del sistema laboral.

Hi ha una novel·la molt interessant sobre aquest tema que és «Llévame a casa» de Jesús Carrasco que us recomano.

Ara, en molts d’aquests casos es paga a una persona cuidadora externa per poder desenvolupar el treball necessari.

La realitat, penso, hauria de ser que cada persona pugui escollir el temps que dedica a la cura de les persones properes compensant-li de la mateixa manera que es compensa l’economia productiva per garantir la igualtat d’oportunitats entre les persones amb més recursos econòmics i les que menys.

L’única forma de fer que això es compleixi, és que quan es doni aquesta necessitat, el sistema públic garanteixi el pagament del temps de dedicació, ja sigui mitjançant el pagament segons la Llei de la dependència o posant una persona externa per fer aquesta tasca.

Si finalment, aquesta tasca és compartida entre familiars i persones externes com serà necessari en molts casos per garantir la plena autonomia i desenvolupament de les persones, l’adequat i correcte hauria de ser, crear una comunitat informal de cures entre els familiars i les treballadores assalariades de les cures, que faci el seguiment per a la plena integració de la persona cuidada.

I finalment, ha de ser el sistema públic, el que posi el preu just a aquestes tasques de cures que haurien de ser desenvolupades per entitats sense afany de lucre per evitar l’especulació amb els fons públics pagats entre totes.

—-

Javier Domínguez és director de serveis de Cuidem-nos (L’Eina Cooperativa), cooperativa sense afany de lucre de serveis d’atenció domiciliaria a persones dependents a Terrassa i la seva àrea pròxima.

Aquest article és part de la seva intervenció a la XERRADA ESPAI D’IDEES I DIÀLEG Repte Cures, entre l’àmbit professional i formatiu al voltant de les cures que es va realitzar el passat 12 de novembre que es podrà veure íntegrament a la web de la Terrassa Cooperativa.

Deixa un comentari