És innegable que Internet té unes potencialitats extraordinàries. No només ha permès que la ciutadania pugui gaudir de la llibertat d’expressió d’una manera inaudita fins el moment, sinó que ha facilitat enormement la cooperació entre iguals en projectes tant locals com globals. Per tant, és una eina magnífica per als/a les activistes en pro d’una societat més oberta, lliure i democràtica. Malgrat això, també s’ha de dir que malauradament en els darrers anys s’ha convertit en una potentissíma eina de control social, i en el feu d’una nova versió del capitalisme salvatge. Per tant, cal anar amb compte a l’hora de proclames massa optimistes. La lluita per quin Internet tindrem en el futur, si a favor de la llibertat o del control, si a favor de les persones o del capital, està oberta.
Viquipèdia és un dels millors exemples de l’aprofitament d’Internet per al bé comú. L’enciclopèdia lliure ha utilitzat aquestes potencialitats d’Internet per desenvolupar la vella idea de l’enciclopedisme de construir un registre del coneixement humà. Però a més, i això és absolutament innovador, Viquipèdia ha aconseguit que qualsevol persona pugui ser editora. És a dir, una enciclopèdia de la gent per a la gent.
“La lluita per quin Internet tindrem en el futur, si a favor de la llibertat o del control, si a favor de les persones o del capital, està oberta”
Per si això fos poc, els resultats són increïbles. Es troba en el top 15 de les webs més visitades a nivell mundial. És una web de visita obligada per tenir una primera impressió sobre qualsevol cosa que necessitem saber. I el seu ús és habitual en educació per tot l’alumnat amb accés a Internet. Altres dades són igualment espectaculars: 53 milions d’articles, la major recopilació del coneixement humà mai elaborada; editada en més de 300 idiomes, la versió catalana va ser la tercera en aparèixer, la segona en penjar el primer article després de la versió anglesa, i actualment ocupa la vintena posició en nombre d’articles; 280.000 editors mensuals de mitjana, el voluntariat funciona.
I tot això gratuït, sense publicitat, sense rastreig de les dades dels usuaris, ni algoritmes. Preguntat aquests dies, Jimmy Wales, un dels seus fundadors, apunta que mantenir-se fidels als seus principis ha estat el factor clau del seu èxit. La Fundació Wiquimèdia és qui gestiona aquest projecte i es financia solament amb donacions.
No deu haver estat fàcil mantenir els principis amb la potencialitat per fer diners que tenen el nombre de visites de què gaudeixen. Viquipèdia és una estructura de programari a base de wikis, un continent buit que s’omple de contingut amb la participació dels seus usuaris. No pas gaire diferent que Facebook i d’altres xarxes i plataformes en línia. La diferència és que mentre Facebook i acòlits estan orientats a fer diners, al lucre dels seus propietaris, la Viquipèdia està orientada al bé comú, mantenint-se ferma en el seu objectiu que el coneixement humà sigui accessible a tothom.
L’enciclopèdia lliure ho és perquè és oberta a tothom, tant en publicació, com en l’accés. Els seus continguts són públics, gratuïts i copiables. Això és així perquè els seus articles es publiquen amb llicències Creative Commons, l’alternativa al copyright que permet compartir coneixements sense els rígids drets d’autor. És també lliure perquè és independent de qualsevol altra organització política, social o religiosa. I en tercer lloc, és lliure perquè treballa a favor de la llibertat dels individus, del seu accés al coneixent. Per tant, treballa per l’empoderament de la gent i per una humanitat millor.
“Mentre Facebook i acòlits estan orientats a fer diners, al lucre dels seus propietaris, la Viquipèdia està orientada al bé comú”
Viquipèdia ens mostra el poder de la col·laboració humana. Un exemple que podem crear organitzacions que trenquin les regles del lucre privat en sectors econòmics fonamentals, com el coneixement. Tot un model a estudiar i imitar per l’economia social i solidària, i els/les que desitgem una economia al servei de les persones.
Joan Pi
@joanpigonz
Deixa un comentari