Diuen que ni ha per dies, però aquesta resposta no és de fiar, es pot resoldre el nomenament en un tres i no res, no seria la primera vegada, fa ben poc ha passat a les Espanyes, i qui serà?
Desitjaríem un bisbe fidel, però fidel a què i a qui ?
Fidel al país i al poble que haurà de servir i acomboiar. Fidel a l’Evangeli. Fidel al franciscanisme del bisbe de Roma. Fidel als Concilis Vaticà II i al de la Tarraconense. Fidel a la tradició episcopal més genuïnament catalana que hem tingut. Fidel a totes les persones sense excepció, capaç de recuperar a tants creients que s’han esborrat o han deixat de participar per desencís a les celebracions litúrgiques. Fidel en l’atenció als més vulnerables i marginats socialment. Fidel a la sinodalitat que a Terrassa havíem viscut i practicat compromesament durant molts anys. Fidel a la llibertat de l’Esperit que tenim tots els cristians. Fidel a l’ecumenisme necessari per tal de ser tots u. Fidel en el testimoni quotidià. Fidel a la senzillesa litúrgica, allunyada de signes i vestimentes sumptuoses i espúries. Fidel a la denúncia profètica. Fidel a la feminitat que mai hauríem d’haver oblidat i marginat. Fidel i respectuós, atent i de bon tracte en els fets i en les formes, amb tothom i amb els seus primers col·laboradors, els preveres i religiosos i religioses. Fidel a Jesucrist. Senzillament FIDEL amb majúscules.
Algú em pot dir que això és la carta als Reis Mags. Vull pensar que tot això i més és el que pensem molts més dels que pensen i diuen els qui voldrien seguir aquesta religiositat buida d’Evangeli amb greu repercussió social i econòmica i que ens ha portat a tantes contradiccions dins de l’Església.
Benvolguts Francesc, bisbe de Roma, Bernardito Azúa nunci a Madrid, Juan José Omella arquebisbe de Barcelona i molt amic del Pare Francesc, com li agrada que el nomenin. Vostès que han de beneir el nomenament tinguin en compte totes aquestes fidelitats per tal que el poble de Déu, que volem seguir fent camí confiadament , puguem participar en la decisió, com a mínim, essent consultat i tingut en compte el nostre parer. No ens agradaria, com ens han mal acostumat, que sigui una decisió dels òrgans que finalment decideixen, sense oblidar aquestes fidelitats abans esmentades i d’altres.
El món necessita persones valentes i creïbles i això només serà possible amb el testimoni de la vida dels candidats, que és d’esperar hi seguiran fidels tot i que també sabem de bisbes que la mitra i sobretot l’estructura els ha ofegat i han optat per fer un pas al costat. No es fiïn dels qui volen ser bisbes, no els hi proposin encara que ho esperin amb deler, aquests volen fer “carrera”. Lamentablement en coneixem masses i seria una mala feina per a la diòcesi i per a la mateixa Església. Fieu-vos més aviat d’aquells que si resisteixen, que no en volen ser de bisbes precisament perquè són FIDELS al poble i tenen una gran exigència en viure l’Evangeli de Jesucrist, l’únic Senyor. No temin la llibertat dels qui acceptin la missió, si s’escau, deixeu-los discrepar, no els lligueu curt. Nosaltres podem i volem ajudar-los, som i serem al seu costat, perquè estimem aquesta Església que és de tots i perquè sabem i vivim que l’Esperit també ens acompanya.
Que l’Esperit Sant us acompanyi en aquest difícil discerniment i tingueu el coratge de ser FIDELS al seu dictat. La pregària nostra i vostra ens ajudarà a tots plegats. Si us reuniu en nom d’Ell, ja sabeu que hi és present, procureu que també hi sigui en la vostre decisió que, com hem manifestat, pretenem i esperem que siguin participada, si més no, havent escoltat a la comunitat de creients actius i els que han quedat ferits pel camí i mantenen el ble que vacil·la i la voluntat i desig de seguir el mestratge de Jesús el natzarè. Tots som i ens sentim Església.
Que així sigui.
Josep-Maria Font i Gillué, Terrassa, 25 de novembre del 2021
Deixa un comentari