El col·lectiu ecologista La Paparola ha intervingut avui 29 de gener en el Ple municipal per plantejar al govern de la ciutat un seguit de qüestions al voltant de temes com l’accés a una alimentació saludable en l’entorn local, el malbaratament alimentari de la mà del projecte Recooperem, la situació de l’Anella Verda, l’ús del sol no edificable, l’estat de multes a grans tenidors, i la situació dels polígons industrials de la ciutat, entre d’altres.
El següent article de La Paparola analitza la necessitat d’una transformació ecosocial del sistema i el fet de “repensar un model que replantegi un ecosistema local just i en harmonia amb el medi”.
Transformar Terrassa per poder fer germinar futurs millors
Al mes de març, durant el primer brot de la pandèmia que vam viure, va iniciar-se una crisi de dimensions globals que ha dut a la població, però també les administracions locals, al límit de la seva capacitat de resposta. Però les condicions per a que brotés una pandèmia a nivell global ja existien molt abans de 2020. Des de l’Assemblea Ecologista de Terrassa, La Paparola, considerem que aquesta crisi només demostra com les persones som interdependents de tot el què passa al món. La globalització dels mercats i el comerç, l’abús a la natura d’una societat de consum desbocada i l’acceleració frenètica dels països occidentals són els punts dèbils d’una civilització que fa castells a l’aire. La pandèmia de la COVID-19 ha demostrat que les fronteres existeixen només per a persones que busquen refugi.
La pandèmia creua fronteres, però no ens iguala com a societats, més aviat al contrari. Les condicions per a que es produís l’esclat de la pandèmia feia anys que es consolidaven, així com les bases de les desigualtats. Com s’ha vist a Barcelona, la incidència de la COVID és major en els barris amb rendes més baixes. No és una crisi només sanitària, sinó social i econòmica. No és casual, és estructural. Emmalaltim perquè la civilització capitalista, que no deixa d’expandir-se, emmalalteix pobles i territoris.
La desigualtat social és tan estructural com la crisi climàtica, que no és més que la germana natural i gran de la pandèmia de la COVID-19. No s’entenen l’una sense l’altra. Així com no s’entenen les més de 825 morts de persones intentant creuar el mediterrani sense entendre l’explotació dels recursos naturals als països del Sud Global. Centrar-se en solucions parcials i focalitzar-se en atendre les emergències per separat ens impedeix sortir amb una proposta que realment assenti les bases d’un futur per a tothom, que és tant possible com necessari.
Des de la Paparola considerem que no hi ha sortida a la crisi sanitària, social i econòmica actual sense una política valenta de transformació ecosocial que faci front als riscos d’una societat cada vegada més desigual i insostenible (amb la futura crisi de petroli de fons), deixant per terra la vida de cada cop més persones. Per això volem emplaçar al govern municipal, però també a tota la resta de representants a l’Ajuntament, a posicionar-se davant la necessitat que Terrassa comenci un procés seriós i coherent en tots els aspectes per tal de començar aquesta transformació, fent política valenta de veritat i mullant-se per un canvi imprescindible. Per això lamentem que oportunitats de començar a reflexionar-hi i fer passes sòlides com podia haver estat el Pacte de Ciutat d’acció davant la pandèmia, fracassessin per manca de voluntat política.
Quan es va fer públic que la farmacèutica Pfizer havia obtingut una protecció del 90% a les proves de la vacuna contra la COVID-19, immediatament van pujar les cotitzacions a borsa de les aerolínies i hotels. A això ens referim quan diem que cal fer un gir de 180 graus a les polítiques si no volem tornar-nos dia rere dia més esclaus de les dinàmiques que empobreixen el futur.
És per això que entenem que un nou model, més autocentra i que respongui a les necessitats reals de la població, pensant en avui i en el demà, pot començar-se a construir des dels Ajuntaments, i que ho fa des de totes i cadascuna de les decisions municipals que passen. Des de la voluntat constructiva i amb ganes d’aportar a una solució real i duradora a la crisi civilitzatòria actual, la Paparola volem contribuir al canvi per a què com a societat puguem començar a fer els passos que necessaris per a aquesta transició que anomenem ecosocial. Perquè el canvi ja existeix. L’Ajuntament podria afavorir, promocionar i donar eines per a la ciutat de Terrassa. Convertir la ciutat en bastió a l’avantguarda del canvis socials i ecològics, amb fets reals i menys declaracions. Considerem doncs que hi ha un seguit de mesures i decisions sobre les que l’Ajuntament té possibilitat d’incidència que concerneixen als i les terrassenques i que entenem que entren en contradicció amb els passos que hem esmentat que són necessaris per a sortir més fortes d’aquesta situació.
És per això que aquest divendres 29 de gener hem formulat al Ple de l’Ajuntament diverses preguntes vinculant-les a les necessitats mínimes, fonamentals, imprescindibles per a qualsevol ésser humà: pa, sostre i comunitat. I ho hem vinculat al seu torn a les possibilitats de repensar un model que replantegi un ecosistema local just i en harmonia amb el medi.
L’emergència ha fet incrementar la quantitat de persones que depenen d’ajudes alimentàries al mateix temps que molts comerços han vist aminorar els seus ritmes de venda en favor de les grans superfícies que presentaven una suposada sensació de seguretat més gran. Davant d’aquesta realitat dual, ens preguntàvem què pensava fer el govern local en matèria de garantir l’accés a una alimentació saludable i suficient per a la població. Així mateix, també volíem saber quin paper podia jugar el comerç i els productors locals aportant excedents, garantint una distribució justa i una remuneració o rebaixa fiscal que ajudi també a fer front al malbaratament alimentari. Cal potenciar projectes com el de Recooperem (per tal d’evitar el malbaratament en menjadors escolars) i valorar quin és el paper que estan jugant en sostenir la xarxa alimentària.
En segon lloc, respecte la ciutat i la seva resiliència, continuen les obres i les adequacions urbanístiques a Can Colomer. Tenim una ciutat que s’està convertint en un formatge de forats, patint un procés de gruyerització. Passejant per Terrassa es veuen blocs de pisos i cases abandonats. Al carrer Provença per exemple es comptabilitzen més de 12 blocs d’habitatge buits mentre continuem absorbint els pocs espais oberts propers a la ciutadania, els quals podrien tenir una funció molt important com a infraestructura verda. El problema de l’habitatge no justifica de cap manera seguint construint als límits de la ciutat, incrementant així la dependència als cotxes i l’empobriment del teixit social. Apostar per una Terrassa més densa internament també contribuiria a reforçar llaços comunitaris i un model més resilient als embats d’aquestes crisis. En aquest sentit, ens preguntàvem quina serà la política de l’Ajuntament per tal d’evitar la construcció de noves zones residencials fomentant la construcció dins de sòl ja urbanitzat i catalogat com a residencial, així com quantes són les multes als grans tenidors que s’han fet efectives, quin impacte sobre el parc d’habitatge construït està tenint i com està contribuint a la redensificació local.
Per últim, el canvi de model però també passa per les decisions que ens ancoren més cap a la globalització. El projecte de pressupostos de l’Estat contemplen el Quart Cinturó com a infraestructura necessària per garantir la facilitat del trànsit de mercaderies. Pensar que això suposa un impacte econòmic important és entendre molt poc el paper que té l’Estat Espanyol al conjunt de la Unió Europea. Es tracta d’una infraestructura que sabem innecessària per al propi desenvolupament local i nacional, que afecta de ple a l’Anella Verda i que és una contradicció absoluta amb els termes de la Declaració d’Emergència Climàtica que es va fer el setembre de l’any passat. El màxim benefici que ens portarà és aconseguir que els Bellots passin de produir aliments a ser un punt de distribució de la logística, per quatre llocs de treball precaris. Si volem generar llocs de treball de qualitat sembla que aquesta aposta no sigui la més encertada, debilitant encara més el comerç local en favor de grans multinacionals que evadeixen impostos amb el beneplàcit de l’Estat. Per tot això, reclamàvem a l’Ajuntament tant si la ocupació actual dels polígons industrials ja existents, justifica la construcció d’un nou polígon, com la postura del govern municipal respecte el Quart Cinturó. Des del nostre punt de vista, cap de les dues aporten beneficis cap a una transició ecosocial en la comunitat i a la ciutat.
Des de la Paparola estarem disposades a escoltar i atentes a les polítiques d’aquest govern municipal per tal d’ajudar però també respondre, en tant que terrassenques, a aquells passos que ens allunyin d’un futur ecosocial que és, ara per ara, l’única alternativa desitjable a la crisi civilitzatòria que estem vivint.
Assemblea Ecologista La Paparola
Deixa un comentari