Lluís Perarnau
Crida per Sabadell
El ple municipal de desembre ens va portar el debat sobre les pistoles tàser de la mà de la moció de Cs. La dreta utilitza qüestions de seguretat i ho barreja indiscriminadament amb temes d’incivisme, que sovint són més aviat qüestions de convivència i que s’haurien d’abordar més des del vessant de la mediació i la intervenció comunitària que no des del policial. Però què podem esperar de Cs sinó que segueixi amb els discursos i les pràctiques importades, amb cap de cartell i tot (Manuel Valls), de la “mà dura” i la “tolerància zero” amb què el dirigent socialista francès competia amb la dreta de Sarkozy i l’extrema dreta de Marine Le Pen. Per la seva intervenció al ple (i per l’entrevista a Diari de Sabadell, 14-11-19), podem dir que el regidor de seguretat del PSC, Jesús Rodríguez, fa seu també el discurs de la “tolerància zero amb l’incivisme i amb la delinqüència“ (així, tot ben barrejat); parla de “endurir la resposta als comportaments incívics”; qüestiona el model de policia de proximitat impulsat pel govern de transformació: “el model era utòpic i no ha funcionat”; per acabar dient coses sense gaire sentit: “(…) fent que les forces policials estiguin actives de dia i de nit”.
Anem per parts. Per fer front a delictes, cal posar-hi recursos i mitjans per a investigació. Determinar els fets, les circumstàncies, l’autoria, és el que permetrà que el delicte sigui sancionat. Per fer front a temes de convivència (sovint ficats dins d’un calaix indeterminat d’actituds o accions “incíviques”) l’abordatge no hauria de ser el mateix que per als delictes. Aquí s’ha de treballar des de la mediació i altres instruments. El model de Policia de proximitat pretén impulsar una Policia al servei de la ciutadania, en què s’estableix una relació de la policia municipal amb la comunitat (l’associació de veïns, l’escola, l’esplai, el casal de la gent gran….), conèixer les seves preocupacions, mirar de resoldre problemes de seguretat en un sentit ampli (des de seguretat viària fins a millorar la sensació de seguretat com la qüestió de la il·luminació deficient d’alguns carrers). Però tot això es capgira des del moment que el PSC es deixa arrossegar per l’agenda política de la dreta i acaba fent bandera de l’enduriment de l’ordenança de civisme o aprovant l’ús de les pistoles tàser. La dreta tot ho arregla amb sancions més dures, però aquestes ordenances cíviques sovint només serveixen per estigmatitzar i criminalitzar els joves i a persones que viuen al carrer o que malden per sobreviure (com els “remena contenidors”).
Les tàser conculquen drets humans. Com va explicar al ple la regidora de la Crida per Sabadell, Nani Valero, el seu ús suposa una clara vulneració dels drets humans i un risc per la salut i per la vida. Les organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat sistemàticament la vulneració dels drets fonamentals que suposa l’ús d’aquest tipus de pistoles.
Però el vot favorable a la moció de Cs per part de PSC i de la tinenta d’alcaldessa de Podem, Marta Morell, també és un senyal. Quan es va introduir l’ús de les pistoles tàser als Mossos d’Esquadra es va dir que es faria servir per reduir el temps d’immobilització d’una persona i que permetria “garantir l’ús mínim de la força indispensable en l’actuació policial i minimitzar la contundència de l’actuació”. L’experiència indica tot el contrari. Des de França als Estats Units, s’ha comprovat que l’ús de les tàser no redueix la contundència de l’actuació, sinó que comporta entrar en una dinàmica d’escalada, en què la intervenció policial es “militaritza” i s’apuja el llindar de violència. D’altra banda, les tàser no es faran servir contra delinqüents que fan servir armes de foc o armes blanques sinó, principalment, en situacions d’alteració de l’ordre públic o de desacatament a l’autoritat. Si pensem en l’acció policial com una interacció amb la ciutadania, entendrem perfectament que l’ús de presumptes avenços tecnològics com les tàser, a més de representar un perill per a la integritat física de les persones, és un instrument que no afavorirà precisament que l’abordatge d’aquestes situacions es faci des de la contenció i la proporcionalitat per part de la força policial.
La banalització de l’ús d’armes potencialment mortals no és cap bona notícia. No, amb les tàser, la policia no és millor. Des de la Crida per Sabadell seguirem vigilants davant d’un govern PSC-Podem que s’ha plegat al “populisme punitiu” de la dreta i dels sindicats corporatius del cos.
Deixa un comentari