L’activista social Rigoberta Menchú va dir que “la pau no és només l’absència de guerra, ja que mentre existeixi el racisme, la discriminació i la pobresa, mai assolirem un món de pau”. La idea de pobresa ens remet, d’entrada, a desigualtat, a manca de recursos i a impossibilitat de satisfer les necessitats bàsiques. Podríem quedar-nos en definicions, però cal que ens endinsem en una lluita, en la realitat del dia a dia i en mirar cap a un entorn on la pobresa és cada vegada més present, palplantada en un món que circula a massa velocitat i sense massa miraments. Si existeix pobresa en el nostre entorn, és que estem fallant com a societat.
Una conseqüència de la pobresa és, precisament, la desigualtat en l’àmbit dels serveis bàsics i l’habitatge digne. L’anomenada pobresa energètica, que dificulta mantenir la llar en unes condicions adequades de temperatura i a un preu just. Com podem combatre aquesta problemàtica que lamentablement afecta a diverses famílies? Des de fa alguns anys, la defensa d’unes condicions habitacionals dignes es troba en l’agenda política del país i en aquest sentit, ens hem dotat d’algunes lleis, com la coneguda 24/15, que pretén evitar el tall de subministrament de gas o electricitat a famílies en situació de vulnerabilitat, però sembla que amb això no n’hi ha prou. Les grans companyies no mostren massa empatia vers els consumidors, ni sembla que vulguin acceptar obligacions legals contràries als seus interessos.
Per això l’any 2016, uns mesos desprès d’aprovar-se la Llei i de constatar que no era fàcil fer-la efectiva si no anava acompanyada de l’assessorament i l’abric per part de l’Ajuntament, vam impulsar la creació de l’Oficina municipal d’atenció a la pobresa energètica i promoció de l’eficiència energètica. L’OFIMAPE vetlla pels interessos del consumidor i fa una tasca molt important: elaborant informes de vulnerabilitat per garantir que no es produeixen talls de llum a les famílies, revisant que no es cobrin productes innecessaris, i assessorant la ciutadania perquè contracti les potències adequades i no sobredimensionades i informant-la de com canviar la relació amb les companyes energètiques. En definitiva, l’OFIMAPE contribueix a millorar el confort i l’eficiència a les llars i ajuda les famílies a reduir la seva despesa.
L’Ajuntament de Terrassa compta amb un servei municipal que garanteix a la població el seu dret a comptar amb uns subministraments bàsics, posant especial atenció en les famílies en situació de vulnerabilitat. L’oficina celebra enguany els seus primers 5 anys d’existència, durant els quals ha treballat més de 6.500 expedients per resoldre demandes ciutadanes i que han suposat més de 26.200 tràmits realitzats amb famílies per millorar les seves relacions contractuals amb les companyies energètiques o contribuir a millorar la seva eficiència a la llar.
Estem orgulloses d’una oficina que des del seu inici ha actuat de manera molt activa i proactiva, i que és un exemple de la veritable política de proximitat, la que té en compte les necessitats de les persones i fa d’enllaç entre elles i les grans companyies, sovint vistes com ens inabastables pels consumidors.
Avui, l’OFIMAPE ja és tot un referent a Catalunya. En aquest sentit, són molt els i les professionals i el personal tècnic que demanen assessorament a l’oficina per desenvolupar i replicar aquest model de servei en els seus respectius municipis, i és que Terrassa ha dut a terme 65 sessions d’assessorament a altres ajuntaments.
A més, cal recordar que la nostra ciutat compta també amb l’anomenat Magatzem Energètic Solidari (un magatzem virtual de material relacionat amb l’eficiència energètica); que en coordinació amb els Serveis Socials, treballa per detectar altres problemàtiques que s’amaguen sota una situació de pobresa energètica; amb accions de promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica, i amb convenis solidaris per donar suport tècnic a les famílies més vulnerables.
Algú potser pensarà que aquestes situacions ens queden lluny, que en un país “modern” no és possible la pobresa energètica.Els hi asseguro que no, que en el moment en què ens trobem la feina que realitza l’OFIMAPE continua sent necessària i de gran rellevància. Segons un informe del 2020 del Ministeri per a la Transició Ecològica, el 7,6% de la població no pot mantenir una temperatura adequada a casa i el 10,6% (un de cada deu, atenció!) de les llars pateixen l’anomenada pobresa energètica amagada. És a dir, que no gasten energia. Quins índexs ens trobarem quan aconseguim deixar enrere aquesta crisi sanitària? Quins seran els efectes en la pobresa energètica del confinament, la pèrdua de llocs de treball o els ERTO?
Seguim treballant per una societat més justa. I ho fem des de l’acció, l’empatia, l’escolta activa i la defensa dels drets de les persones que es mouen en l’espai més vulnerable de la societat. Tal com va dir la mateixa Menchú, l’única lluita que es perd és la que s’abandona.
Lluïsa Melgares
Tinenta d’alcalde i regidora d’Habitatge Social
Deixa un comentari