A l’antiga Roma era normal que patricis i plebeus tinguéssin esclaus a les seves viles i domus. Es tractava de persones sense cap mena de dret que esdevenien propietat del Dominus pel fet de ser fills d’esclaus, presoners de guerra o senzillament perquè no podien retornar un deute adquirit. Estava normalitzat que aquestes persones podien ser comprades i venudes com a mercaderia, com a ramat al mercat d’esclaus, i que sovint fessin les feines més dures.
L’oci normal del romans sovint era salvatge, espectacles de lluites d’esclaus fins a la mort o venacions en la que homes i bèsties queien en bassals de sang enmig de l’eufòria del respectable.
En realitat l’ombra de la institució de l’esclavitud, sempre que requeiés en infidels, es va allargar amb tota normalitat a occident al llarg de la cristiandad feudal, del colonialisme modern, i de l’Europa imperialista del Segle XIX. Al sud de l’Amèrica del Nord va ser així fins gairebé el segle XX.
En aquells temps l’home blanc amb tota normalitat, acceptació popular i fins i tot orgull nacional irrumpia a sang i foc en nom del seu respectiu imperi (i sovint de Déu) als continents que es repartien com a pastissos segrestant, separant i escapçant famílies senceres. Era normal.
A Terrassa, a finals del segle XVII, 4 dones que vivien soles van ser jutjades i condemnades a execució pública sota l’acusació de metzineres i bruixes. Les evidències que es llegeixen als processos civils encara conservats a l’arxiu històric local eren tals com “té molts gats” o bé “a la nit fa sorolls”. És aterridor pensar com els ancestres dels nostres conciutadans celebraven amb tota normalitat a la Plaça Vella, enfervorits i amb absoluta absència de pietat als seus ulls envermellits aquells enforcaments en una mena de catarsi col·lectiva, atàvica i delirant, contra les que consideraven responsables de les males collites.
Tot plegat només alguns exemples terribles que la història avui raonablement jutja. Jutja i possibilita que nosaltres, des de la nostra postmodernitat, ens posem les mans el cap, com no pot ser d’una altra manera, és clar, no entenem que tot allò és donés com a “normal”. La pregunta lògica inmediata és, eren males persones?, eren “altres temps”, diria el meu avi Joan, com si el fet que formés part d’un passat llunyà pogués normalitzar gairebé tota atrocitat.
Però la clau no està en el moment històric o en el fet que formi part del passat, no és només que “eren altres temps”, sinó del què és el que estava normalitzat en aquells “altres temps” anteriors a la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948.
Aquesta és la paraula clau, normalitat. No és cert que a l’institut als anys ‘90 es podia fumar?, era normal, no? eren altres temps, no?, què ho va canviar?, què va fer que deixés d’estar normalitzat?, la llei?, la gent?, tots dos?.
“El nostre projecte va d’innovació, va d’economies transformadores, va d’etiquetes intel·ligents, d’apps als mòbils que escanegen codis de barra dels productes, va de transparència, va de descobrir què hi ha al darrere del que estem comprant”
El Projecte educatiu Make it Visible de l’escola Vedruna Vall ha estat guardonat aquest mes de juny amb el 1r premi Blanquerna en l’àmbit comunicatiu de la Universitat Ramon Llull. Aquell projecte que va arrencar el 2018 i es va culminar amb la recollida de més de 45.000 signatures per a una Iniciativa Legislativa Popular continua viu a l’escola i al Conveni Educatiu per l’Economia Social i Solidària i el Bé Comú del que el el Node Educatiu EBC de Terrassa n’és el facilitador.
El nostre projecte va d’innovació, va d’economies transformadores, va d’etiquetes intel·ligents, d’apps als mòbils que escanegen codis de barra dels productes, va de transparència, va de descobrir què hi ha al darrere del que estem comprant, va de consultoria, de normatives, de lleis, de regular el mercat, de l’impacte en les persones i en el planeta de la nostra forma de viure, de produir i de consumir. Va de sensibilitzar i empoderar el consumidor des de la informació, va de consum conscient i transformador, perquè només sabent l’origen real dels productes podem fer un consum verdaderament responsable, i fer una tria que forci les corporacions a produir diferent i que a més sigui amb les seves regles del joc, des de la lògica mateixa del mercat però des d’una demanda cŕitica.
I llavors el qüestionament intern és irremeiable. Serem jutjats alguna vegada per la història?, d’aquí a un segle s’entendrà que a principis del segle XXI i amb la tecnologia disponible continuï normalitzat que seguim comprant a cegues i amb total indiferencia? I les marques?, seran jutjades alguna vegada per la història per la seva normalitzada manera de produir aquests béns amb impactes socials i ambientals mai vistos fins ara?, o per com subcontracten i externalitzen la seva cadena de suministre en la normalitzada recerca de la reducció dels costos amb danys irreparables per a treballadors i pel planeta?…, i per amagar-nos deliberadament aquesta informació? I els governs, i els legisladors?, seran jutjats per deixar-se segrestar i pel seu normalitzat mirar cap a una altra banda?
Serem considerats males persones pels ciutadans del segle XXII? Alguna vegada el normalitzat lliure mercat rebrà la condemna històrica que avui rep l’esclavisme, el colonialisme o els processos a les bruixes?, alguna vegada es comdemnarà la normalització de la nostra descontrolada forma de produir i consumir com si els recursos fossin infinits i com si les persones només fossin recursos en virtud de la normalització de la fal·laç necessitat constant de créixer?
I després que la història ens jutgi, i potser ens comdemni, serem senzillament absolts amb aquell condescendent “eren altres temps” del meu avi Joan?
Marc Ballestar
Membre de l’EBC Terrassa
Deixa un comentari