Els sonen conceptes com: la cultura de l’esforç, els mèrits, la preparació, el treball, les ganes, la predisposició, el plaer d’aprendre… ? Doncs que us continuïn sonant, perquè la cosa no pinta massa bé. El Ministeri d’Educació i Formació Professional, acaba de treure el Real Decreto 984/2021, de 16 de novembre, que regula l’avaluació i la promoció en l’Educació Primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació en l’Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional. «BOE» núm. 275, de 17 de noviembre de 2021, páginas 141583 a 141595 (13 págs.).
Què diuen aquestes pàgines, què vol dir tot això? Intentaré fer-ho amb un llenguatge planer i una mirada lateral no massa guenya. El nou decret educatiu es limita a donar el mateix títol a estudiants amb diferent nivell. És a dir, els alumnes podran graduar-se sense tenir totes les assignatures aprovades, amb l’objectiu que els suspesos ja no siguin el criteri que determina si els alumnes poden o no poden passar de curs, tant si obtenen com si no el títol de l’ESO i el Batxillerat.
El que sí que permetrà el nou decret és que hi hagi diferents vares de mesurar en funció dels centres, perquè ja no s’estableixen requisits concrets. O sigui, la decisió que una alumna/e passi o no de curs es prendrà de forma col·legiada per la junta d’avaluació del col·legi o institut “al finalitzar el curs escolar”. És l’equip docent “qui atorga la responsabilitat última de la decisió sobre la promoció i la titulació de l’alumnat”. Confirmat, hem arribat a l’excel·lència acadèmica, o el que és el mateix, fomentar la cultura del mínim esforç, en lloc de tot el contrari, així ens va i espereu el que vindrà.
Anem a “l’assumpte”. Amb quants suspesos es passa de curs? A Primària, amb la LOMCE no hi havia límit de suspesos i ara tampoc. A l’ESO el topall estava fixat en tres suspesos amb la LOMCE i amb aquest real decret no hi ha límit. El Batxillerat es manté igual que abans, es pot passar de curs amb un màxim de dues suspeses. Amb quants suspesos es pot aconseguir el títol? A la Primària no hi ha títol. A l’ESO, la LOMCE autoritza a donar el títol encara que tinguis dues suspeses. Ara, no hi ha límits. Al Batxillerat, amb la LOMCE havies de tenir-ho tot aprovat per obtenir el títol. Ara, es permet un suspès. Queda clar fins aquí?
Però anem a l’altre “asunto”. No més aberrant que el mateix sistema educatiu. L’ESO és un invent de finals de segle passat que no ha funcionat mai, ni per a la gent bona, que no aprenen el que podrien, ni per als dolents, que no aprenen res més que a escalfar una cadira sense fer res de res. A la gent del mig, el sistema no els ajuda a superar les seves deficiències, simplement els ajuda a passar. Ni tan sols els fa conscients de les seves pròpies limitacions i les seves pròpies capacitats, que és el mínim que se li pot demanar a un sistema educatiu. Quatre anys de la vida d’una persona desaprofitats (per no dir al carall o a la merda).
Des de fa temps crec que les mesures per millorar el rendiment acadèmic passen per reduir el nombre d’alumnes per aula, així com la presència de professors especialitzats en la detecció precoç, tractament i recuperació dels retards incipients. Però, és clar, això costa diners.
He estat professor de secundària durant una bona corrua d’anys i he conegut casos d’estudiants amb serioses dificultats en certes matèries, però que eren brillants en d’altres (un desastre en física o història, brillants en dibuix o biologia, o a l’inrevés). A aquests alumnes, repetir curs no els aporta res de res, no milloren les seves destreses i se’ls separa del grup, un grup amb el qual porten (en molts casos) des de la primària. Perden les referències (l’amic o l’amiga), la motivació i se’n van per la tartera.
En el Batxillerat, ja era una cosa habitual que amb una matèria suspesa es forcés l’aprovat, via professorat, per no limitar les opcions de l’alumne/a. A partir d’ara ja no serà necessària cap mena d’escenografia per avaluar, l’aprovat ja vindrà per llei.
Ara resultarà que per reduir la repetició i el fracàs escolar tindrem dues opcions. La primera, millorar el nivell de l’alumnat, reduir ràtios, ampliar l’oferta d’assignatures per millorar la motivació, eliminar temaris avorrits o caducs i fomentar l’FP per donar-li el prestigi que ha perdut amb els anys.
En segon lloc, reduir la dificultat i apostar pel lliure albir que generi greuges comparatius entre l’educació pública i la privada-concertada o entre l’alumnat del mateix centre. En ambdós casos, continua sent l’administració qui elegeix l’opció. El gran problema radica en les diferències, vull dir, en una igualtat de condicions. En el centre primer, el Kevin o la Sarai de torn no tindrà el títol, en el segon, sí. Si no s’estableixen mesures “unificadores” serà un nou desastre educatiu, per no dir mercat persa.
Cal fer esment també dels centres que depenen de manera exclusiva de la seva matrícula, aquells que venen “qualitat”, a canvi d’aprovats. A aquests, no cal dir que els faran un enorme regal si no es posa coto a les diferències que he dit. S’ha d’exigir, hem d’exigir cada dia més nivell, no cada vegada menys, s’ha d’avançar, no retrocedir.
Ja posats, per què només una assignatura suspesa, molt millor quatre o cinc, no? El poble contra més idiota sigui, més fàcil de manipular. La prova ja la tenim a hores d’ara en ple 2021, però tot i així, millor seguir abaixant el llistó. A d’altres els convaliden setze assignatures en una mateixa tarda (no cal dir noms). En definitiva, estan creant futurs electors a mida.
Per desgràcia, la LOMCE ens mostrava una desconfiança absoluta cap al criteri del professorat, un criteri que anava modelant-se després de mesos de tracte amb l’alumnat i el coneixement profund de les seves capacitats i circumstàncies. Ara, tornem a estar a la baixa (encara més?), sense destinar els recursos necessaris per donar suport formatiu a qui té dificultats, bé per les seves capacitats, bé pel seu entorn familiar o socioeconòmic.
Com acostuma a passar amb totes les reformes educatives quedarà en aigua de castanyes si no es redueixen les ràtios i no es dona el suport necessari a l’alumnat amb dificultats. Aquí és on està la mare dels ous del compromís de les Comunitats Autònomes en els seus pressupostos educatius. Un cop més tornen a devaluar el mèrit, la capacitat i l’esforç.
És de suposar que tota la dreta arnada estarà encantada amb el pla. El líder de secà, Pablo Casado, va aprovar dotze assignatures en tres mesos. Increïble, oi? Doncs aquí el tenim, ara ja pot exercir com a advocat sense el més mínim rubor i amb el màster penjat al despatx. Resultarà sorprenent veure quan aquest totxo avançat al seu temps es posi a bramar contra aquest decret. Ara és quan el PP i els nazis aniran al Tribunal Constitucional a tombar la mesura, com ells som “cum laude” en tot, és d’esperar.
En bona mesura, el que pretén el Govern amb aquestes més que polèmiques modificacions introduïdes amb calçador en aquesta nova llei, és el “rentat estadístic” d’uns més que penosos resultats en els informes PISA. Al marge de potenciar la desigualtat, vull dir que aniran als centres educatius de qualitat els que s’ho puguin pagar, com sempre. Tornem a fer un pas més cap a la mediocritat més lamentable? Al temps. Que tingueu un bon dia.
miquel mallafré, 18 de novembre de 2021
Deixa un comentari