[Miquel Mallafré] CASADO, PABLO (el navegant i el guia)

No Comment

“Con nosotros, pasaremos del retroceso al avance”. En què? En el nombre d’aturats, en contractes temporals a temps parcial, en el deute públic, en més corrupció, en la destrucció definitiva de la classe mitjana, en fer desaparèixer l’estat del benestar, en feixisme del bo, en educació, en sanitat, en drets? En què farem un pas endavant? Cap a l’abisme? Amb vostè com a molt s’arribarà a Finisterre (final de la terra), allà al costat de la costa da Morte. Què esmorza per ser tan superdotat?

Un cop més el debat ficció d’una democràcia ficció, entre dos partits que en realitat són un que es passen el poder des de fa més de 40 anys.Es manté la farsa de la ideologia per distraure al populatxo i seguir mantenint la ficció, o sigui, el mateix. Una pseudodemocràcia amb ficció de separació de poders. La premsa ben lligada per contractes de publicitat i subvencions. Les corporacions pressionant perquè es legisli a favor seu, a canvi de treballs per a la classe política. Un país on la més alta jerarquia de l’Estat ja és corrupta, i a partir d’aquí, embolica que fa fort, les institucions, els mandataris, els partits… Tot és corrupció i foscor. Tot està podrit, els anys del “crèdit sense fi”, ha destruït la moral, l’ètica i les finances. No queda res dempeus, però encara mantenim la ficció. Un Estat que ha fet fallida financerament i continua vivint de l’emissió de deute i de l’espoli de les poques zones productives (Catalunya, País Basc), mantenint la ficció d’un país solvent. Un país on gran part de la societat va amb el cap cot acceptant les mentides i l’engany com a mal menor. Només ens calia una pandèmia per acabar de constatar l’evidència. Un país que ha abandonat a la seva sort a unes generacions de joves que han crescut en l’individualisme, el triomf sense esforç, la deixadesa, la negligència i el “no, tu no vals”, els diners fàcils, la vanitat i la por. Ara tots ens preguntem: com collons sortirem d’aquesta? Es dubta d’Europa? Encara sort que estem en ella.

Aquest país amb un Pablo Casado al capdavant (ja vam tenir un bon aperitiu amb Aznar i M. Rajoy), arribaria al final del camí d’una història que ja no és operativa pel futur. El món canvia cada cop més ràpid, o t’adaptes o et mors. Aquest país mai s’adaptarà a res, entre altres coses perquè d’aquesta manera la ficció s’acabaria, però també perquè és un país ple d’arrogants, inútils, lladres i ignorants.

Èxit diu el Sr. Pablo Casado? No fotem, la immensa majoria de la ciutadania està pitjor que abans de començar la travessia, sense que ningú els rescati, sense salvavides i a punt d’ofegar-los. Vagi-se’n allà on amargantegen els cogombres amb tota la seva caterva de llepaculs. Pel que fa a Catalunya, no cal que es baralli i, encara menys per nosaltres, només dir-li que això és el començament, després les pròpies sinèrgies acabaran amb “l’Espanya eterna”, que vostè tan lamentablement representa, mamarratxo.

miquel mallafré
16 de juliol de 2021

Deixa un comentari