No sé massa de política, el meu és la primatologia. Veient les imatges d’aquests dies dels manifestants ultres a Madrid, crec que m’aporten molt per poder entendre el comportament tribal dels babuïns, mandrils i gibons, éssers dotats d’un desenvolupament cerebral molt superior als homínids que apareixen en les imatges que ens ofereixen les televisions. Mereixen un estudi profund, fins i tot m’atreviria a dir d’un documental de National Geographic.
Només s’han de canviar alguns noms als partits polítics i ens surt la mateixa tàctica que van emprar els assassins colpistes de 1936. Si posem la CEDA per PP i F.E. per Vox, ho clavem. Estem al davant de la negativa d’acceptar la legitimitat d’un govern sorgit de les urnes, el PP està fent el mateix que va fer la CEDA amb l’anomenat Front Popular de llavors, una formació política que va guanyar les municipals i que va expulsar a la monarquia del país per lladres. La violència de Vox és equiparable a la de la “dialèctica dels punys i les pistoles” de la F.E.
L’autèntic problema és que mitja Espanya segueix sense voler assimilar que el “vot democràtic” d’una persona de Llavorsí, Baracaldo, Alcobendas, Torrelavega, Vinaròs o de qualsevol altre lloc, val exactament igual que el del senyor del barri de Salamanca de Madrid, de l’empresari de Burgos o del que viu als peus de la Basílica del Pilar de Saragossa.
La democràcia significa “govern del poble” i tant poble som els que no volem ser-ho, els que se’ns en fot ser-ho i els que enarboren banderes a tota hora. Aquest és el problema, que s’hagi oblidat, com també la seva més gran victòria.
El que estem veient aquests dies a Madrid, no deixa de ser feixisme pur i dur. Jutges feixistes que presenten recursos per impedir un govern d’esquerres, molts d’ells haurien d’estar inhabilitats per prevaricadors, jutges que no veuen cap mena de delicte en aquests energúmens, matons, indesitjables i generadors d’odi, individus que no respecten la democràcia perquè no creuen en ella, només creuen en el poder, en imposar les seves idees.
El PP el tenim instal·lat en el costat fosc junt amb Vox, liderats per un personatge sinistre, una heroïna estúpida i indecent i, un imbècil aspirant a president. Ni valors, ni principis democràtics. Van deixar muntada ja fa dècades l’estructura franquista policial, judicial, eclesiàstica i política amb el fundador del PP (Fraga) i des de llavors s’han cregut ser els amos del país.
Però no ens confonguem del tot, el veritable instigador de tot plegat és Aznar, des del moment que ha vomitat no fa massa: “El que pueda hacer algo, que lo haga”. Ell junt amb Esperanza Aguirre són els instigadors i inductors del que tenim ara al davant. Els cadells l’únic que fan és obeir a l’amo. Abascal només és el tonto útil. Estem parlant de colpisme pur i dur. Aquest és el veritable perill que amenaça a la democràcia espanyola.
Tota aquesta fauna ja sabem d’on ve, són els que van canviar el vestuari i l’attrezzo durant la Transició i, van autoanomenar-se demòcrates de tota la vida. Ara tenim als seus hereus, aquests encara són pitjors, ja que des que han perdut la possibilitat de governar, estan desfermats, l’amnistia tan sols és el pretext per voler arrabassar el dret que donen les urnes. Fins i tot la Constitució ha deixat de ser la seva bíblia, la pancarta en la qual es llegeix: “La Constitución destruye la nación”, ho diu tot, aquest és el nivell d’aquests primats.
Que un diputat sigui del PSOE, Bildu, ERC, PP, Junts o del partit del sant prepuci, són “representants legals i democràticament escollits pel poble” i, les seves opinions, decisions, acords, tractes o pactes, per molt que ens puguin fotre i no agradar-nos, són exactament igual de vàlids que els altres.
Democràcia és la suma de voluntats de la majoria de la ciutadania, a través dels seus representants. Democràcia no és el que diguin jutges, bisbes, premsa o els que més vociferen. Sabeu el més cardat de tot plegat? Doncs que han aconseguit convèncer-nos a molts que sí.
Una democràcia, la nostra, en la que aquells que decideixen el que és legal i democràtic del que no ho és, a qui es pot perdonar i a qui no, de no poder treure’ls dels seus despatxos, poltrones, jutjats i tribunals, malgrat que els hagi caducat el seu mandat, no acaba de ser una democràcia plena.
És igual. Seguiré dient amnistia fins que se m’assequi la gola o als de sempre se’ls ocorri un altra emergència nova sobre el “terror rojo” que ens envaeix. El país que ha perdonat a un torturador i assassí com “Billy el niño”, a un colpista com Tejero i que adora en una basílica a un psicòpata genocida com Queipo de Llano, pensa que donar-li el perdó a algú que va organitzar una consulta, una votació, és el més gran perill de la democràcia, és un país defectuós. I el pitjor és que s’hagi de demanar un perdó per una cosa que en una autèntica democràcia hauria de ser un dret fonamental.
No hi ha un sol dia festiu que algú no es manifesti per la “unidad de España”. Des que era infant els ultres només saben fer referència al mateix, quan la realitat ens diu que tota la gent que ho diu, odien els catalans, els bascos els anomenen etarres, als gallecs són uns rarets i els andalusos són uns garrulos, però a cada festivitat ens foten xapa de la “unidad de España”.
Hiperventilats i intoxicats del seu propi odi, gent que ha perdut la decència. “Viva Franco” diuen els mort vivents i rebels de les classes altes, sense envermellir. Estan per tot arreu, mal informats, obtusos, tancats de mollera, culturitzar-se no els cal i la culpa de les seves desgràcies sempre són dels altres. Ara estan que no caguen amb que “España se rompe”.
Mentre continuem repetint com a cacatues la paraula “amnistia”, una paraula que interessa que es vagi repetint a qui es beneficia de la por, l’enfrontament, l’odi i la inseguretat, seguirem sense adonar-nos de res del que passa. Estem en aquell punt que si diuen merda, nosaltres, amén. A hores d’ara la susdita amnistia, com ahir varen ser tantes i tantes coses, és el conegut “que vienen los rojos” i “ja estan los putos catalanes pidiendo…” que tan bon resultat els ha donat sempre, si ho actualitzem és un “los rojos rompen España”.
La qual cosa no deixa de ser una altra estupidesa que tant agrada a la ignorància general. Des del moment (fa molts anys) que els que van donar el cop d’estat no van pagar per allò, heus aquí on va començar la falsa democràcia espanyola. Mentre no s’entengui que en aquesta situació uns ataquen i els altres es defensen (tal com va passar en la Guerra Civil) anem pel pedregar.
No es pot equiparar mai a agressors i agredits, ni a qui ataca amb qui es defensa. Mentre no es repari això, fatal. Els agressors havien d’haver pagat, però durant “l’exemplar i modèlica Transició” no es va poder perquè estaven lligats de mans i peus i, això és el que hem heretat. Espanya és l’únic país on el feixisme va triomfar i quan va caure no se’ls va fer pagar, ans al contrari els seus descendents continuen com si no hagués passat res.
Seria inadmissible que el nazisme alemany hagués continuat tant campant després d’haver estat derrotat i que ningú hagués jutjat als seus responsables. Doncs això igual, tenim històries molt diferents, allà la barbàrie i el sense sentit va perdre, en canvi, aquí va guanyar. És impossible empassar-se aquesta roda de molí. Evidentment que s’ha de fer justícia, res de punt i final. Entre nosaltres, mai els ha agradat la democràcia. En quin moment han aconseguit convèncer-nos que la democràcia és el que més fort crida?
En resum, qui ha alimentat a la bèstia per conveniència electoral? Qui menjava crispetes mentre la bèstia devorava a la seva competència política? De qui és la responsabilitat que la bèstia campi desfermada? I, qui fotrà un altra vegada a la bèstia dins la llàntia? El que va passar a Catalunya ha estat superat amb escreix pel d’aquests dies a Madrid, amb una petita diferència, els feixistes de Madrid pretenen acabar amb la democràcia, a Catalunya l’únic que volien era poder votar democràticament.
miquel mallafré, 8 de novembre de 2023
Deixa un comentari