Filosofar: pensar, meditar sobre alguna cosa raonant.
L’educació en aquest país fa massa anys que és maximalista, gairebé religiosa. Hem arribat a l’extrem que s’ha de fer creure el que s’ensenya, però sense pensar. L’ensenyament no pot estar en mans d’aquests cafres de la pedagogia i la psicopedagogia (animadors culturals en hores baixes) dogmàtica, ha d’estar en les ments raonables i lliures, mentalitats que ensenyin a dubtar, pensar, criticar i investigar.
La Filosofia a hores d’ara és molesta. Llegir i estudiar els filòsofs crea molts dubtes i els dubtes creen interès per saber el perquè passen les coses, ensenya a pensar a raonar. Tot està catalitzat per les preguntes filosòfiques, les ciències, les tècniques, les arts. Si no som capaços de respondre-les amb l’autonomia de la qual dota el pensament format, entrenat, cultivat, caurem en l’esclavatge de la ignorància. No deixa de ser una desgràcia més (i van?) que el Ministeri d’Educació encara vulgui deixar la Filosofia ni tan sols com a assignatura optativa, fora dels plans d’estudi de l’ESO i la Secundària. Fa massa temps que les humanitats van entrar en crisi, i no tan sols en l’àmbit educatiu, sinó en el dels mitjans de comunicació i, per tant, en la societat sencera. De fet, bona part dels programes educatius estan regits per les experiències que demana el món empresarial i laboral. L’aspiració que en aquests moments alberga qualsevol estudiant de secundària o de batxillerat és la d’aconseguir en un futur pròxim una feina amb unes bones condicions laborals i salarials, la resta, sobra.
“No deixa de ser una desgràcia més (i van?) que el Ministeri d’Educació encara vulgui deixar la Filosofia ni tan sols com a assignatura optativa, fora dels plans d’estudi de l’ESO i la Secundària”
Així de senzilla és la Filosofia, a la seva finalitat, però la fotuda Filosofia sempre ha tingut la mala premsa de vendre’s com a complicada. El pensament crític en general és perillós i molest, sobretot a mesura que les branques del saber s’han anat esqueixant del saber general en forma de Ciències. Si tenim experts en cada cosa, com ara, en energia atòmica o biogenètica, per què hem de qüestionar les aplicacions d’aquestes? Tu llença la bomba i deixa’t de filosofies. Tot aquest excés de lletra, per què? Doncs per intentar posar en evidència que la Filosofia no és un article de luxe educatiu, de “si no t’agrada ho deixes”, sinó que és la recerca del saber més enllà del nas, o més amunt, i no tan sols per saber molt de res (per això està la Ciència i els seus experts), sinó per qüestionar o validar la fi última a què arriben els experts, més enllà de la seva raó instrumental o d’utilitat. La barbàrie de l’especialisme, que deia Ortega. Ciència, sí, i un altre sí, però per saber a on et porta.
El resultat en aquests moments, l’estem veient, hem creat una societat alienada, dòcil i acrítica, molt fàcil de manipular ideològicament i adaptable als imperatius que marquen els grans poders econòmics i financers. L’actual societat digital, online i audiovisual, igual que molts mitjans de comunicació, dirigeixen els seus principals propòsits a preparar aquest terreny de cultiu favorable a aquests grans interessos econòmics. El pensament crític, en aquest sentit, no deixa de ser un perill a aquests interessos i, per tant, s’ha convertit en el principal enemic a batre. Saben molt bé el que estan fent, de res han servit els succedanis de succedanis de Reformes Educatives que s’han dut a terme, cada una d’elles ha complert l’encàrrec que se li va encomanar, aconseguint el que es van proposar, retallar sempre les Humanitats en general i la Filosofia en particular. Insisteixo, saben el que fan. Les generacions que vindran seran molt més pobres sense saber-ho i se’ls estarà furtant aquesta cosa de pensar, dubtar i preguntar-se sobre si mateixos i la realitat.
Quan els arbres (la nostra existència) no ens deixen veure el bosc, estem perduts, i molt verds. La Filosofia no deixa de ser una brúixola, l’helicòpter per poder copsar la perspectiva. D’acord, pots ser un bon llenyataire, o un bon caçador de fauna salvatge, però si no saps i no coneixes les conseqüències del teu ofici i, el perquè el fas, ets un puto esclau dels teus amos. Esclau mental, el pitjor, el més baix; una altra cosa és que serveixis per necessitat, per sobreviure, com tants altres treballs, dels que no m’excloc, però sense deixar de ser conscient del que faig. Sembla igual, però no és el mateix. No és el mateix ser un esclau, i assumir aquest rol, que ser Espartac.
Em fa mal veure com aquest gran error de l’infaust Wert, de traure la Filosofia no s’hagi encara esmenat. Estarem encara a temps?
miquel mallafré
Deixa un comentari