El Parlament Europeu li torna a recordar a Espanya que té l’obligació de “prohibir de manera efectiva els grups neofeixistes i neonazis i qualsevol altra fundació o associació que exalti i glorifiqui el nazisme i el feixisme”. Que hagi de ser el Parlament Europeu el que ens ho digui, degut al silenci sepulcral del Congrés de Diputats, ens diu el nivell mitjà de la societat espanyola vers el que implica ser una democràcia i el respecte als drets humans. Si no és per Europa, aquí seguiríem amb el “con flores a María que madre nuestra es” i el braç dret a la romana manera.
Estem en un món (Espanya inclosa) on els feixistes no se senten feixistes, no s’identifiquen amb un paio amb bigoti que aixeca el braç per saludar, es consideren patriotes, gent d’ordre i el que és pitjor, estan estesos per molts partits totalment assimilats. Estan a tot arreu, són normals. L’espanyol mig votant de la trilogia feixista espanyola et diu que els espanyols primer; que banderes a Espanya només hi ha una, la del toro, la gallina o la corona; que l’euskera, el català o el gallec a casa teva, que aquí només es parla l’espanyol; que els musulmans són perillosos i ens envaeixen; que els negres al bàsquet; que el feminisme i això del LGTBI són producte de la pressió dels lobbys de maricons, o si no, dels comunistes, els podemitas, els jueus i els francmaçons; que s’han de prohibir els partits secessionistes i que han de ficar a la presó a qui no pensi com ells, però com els diguis que són uns feixistes de manual, se senten ofesos perquè ells o elles són normals. La dreta i el que hi ha a la dreta de la dreta i més enllà de la dreta ja fa temps que ha començat a queixar-se de la ingerència de les institucions europees en els assumptes interns.
Espanya és una estranya pústula a Europa. Aquest país és molt difícil, és allò de si no existís seria difícil d’explicar-lo, no s’assembla a cap altre dels que componen la UE, o millor dit comença a semblar-se massa als països on la ultradreta ja mana. Espanya no és democràtica. Espanya és una gran casa de cites afectada per una paràlisi política preocupant. Amb l’horda de falsos polítics que l’han fet anar per la tartera, Espanya fa temps que no té massa bon diagnòstic. Diuen que és una singularitat en l’Europa Occidental. En física una singularitat és una cosa que no hauria d’estar allà, perquè no compleix cap de les lleis que regeixen en el seu entorn, però està allà sense que ningú ho pugui explicar. La UE ho té clar, ara només fa falta que ho entenguin els feixistes espanyols. Serà un nou brindis al sol?
miquel mallafré, 25 d’octubre de 2022
Deixa un comentari