Per començar, queda clar que tenim una democràcia plena, normal i consolidada, el problema és que és asimptomàtica. M’explicaré. En aquesta democràcia tenim que l’exaltació del franquisme és llibertat d’expressió. Llodrigades de feixistes amunt i avall homenatjant la División Azul, és llibertat d’expressió. Policies i expolicies nazis amenaçant la ciutadania o disparant contra polítics electes, és llibertat d’expressió. Que un grup d’exmilitars feixistes vulguin afusellar a vint-i-sis milions de ciutadans “fills de puta”, és llibertat d’expressió. Incitar l’odi cap a l’immigrant o els pobres, és llibertat d’expressió. La Llei Mordassa, és llibertat d’expressió. Assetjar a diari a una parella de polítics davant de casa seva, és llibertat d’expressió. Competir per veure quin és el mitjà que dóna l’exclusiva de com s’han carregat a Podemos, és llibertat d’expressió. Això sí, fer una cançó contra la monarquia, és un delicte castigat amb la presó.
Hem arribat a aquell punt on constatem que ens han enganyat durant més de quaranta anys fent-nos creure que havíem passat d’una dictadura criminal a una democràcia sense despentinar-nos. Això és el que té la merda sota la catifa, quan ha passat el temps, la porqueria acaba aflorant. L’aparent normalitat fa que hi hagi clavegueres de periodistes, de jutges, de policies i de gent ‘normal’ fent la seva feina que no és altre que escampar merda, ara fa uns dies la neonazi amb camisa blava, micròfon en mà i macedònia de merda al cervell.
La democràcia espanyola és tan normal que fins i tot ha regularitzat la dictadura i el feixisme. Tenim feixistes a cor què vols i per totes bandes, als tribunals, a l’Exèrcit, a l’Ibex, als mitjans, a l’Església, a les institucions i per descomptat, al Congrés dels Diputats. S’ha reglat tant que el franquisme ja el poden votar i donar-li entrada a qualsevol lloc. La xenofòbia, l’homofòbia, el masclisme, el racisme han passat a ser normalitat democràtica, en canvi es posen a parir quan se’ls posa pegues. El feixisme, bé. Deixar a caldo a la democràcia, fatal. Hi ha tanta normalitat democràtica que la jutgessa de Hasél i d’Altsasua és esposa i filla de guàrdies civils. Tot és tan normal, que la renovació del CGPJ depèn d’un acòlit del PP o l’Advocacia i Fiscalia de l’Estat d’ara és utilitzada pel PSOE per ‘afinar’ afers propis. Fomentar tot aquest fangar de corrupció, monarquia, postfranquisme, polítics miserables, neonazis, togues feixistes… fa que la Sra. Carmen Calvo i el seu PSOE no tinguin cap mena de vergonya a l’hora de catalogar-ho com a democràcia exemplar. Diria que així és impossible la democràcia. No sé, em sembla.
miquel mallafré, 18 de febrer de 2021
Deixa un comentari