Opinar? Fàcil. Argumentar? Un repte. Entendre? Optatiu.
Tenir un punt de vista similar al d’un polític europeu actual m’espanta i molt. La política europea d’ara i la de bona part dels seus polítics és tòxica i molt perillosa. Només saben “gestionar” els interessos dels lobbys més potents, conseqüentment de les classes privilegiades, aquella gent que no té cap mena de problema amb el seu dia a dia controlant de dalt a baix els mitjans i els individus que els gestionen. Per exemple: Matar indiscriminadament a la població civil tal com s’està fent ara a Ucraïna o d’altres països amb seriosos conflictes, és bo o és dolent?
Manifestar-se contra la guerra, serveix d’alguna cosa? Per descomptat que sí o per descomptat que no? L’armament, el tràfic d’armes, els països que estan al darrere, qui ven i qui compra, bla, bla, bla… Nosaltres tenim un president del Govern que diu: “Esto de las armas, es un asunto muy serio”. Però Sr. president, si tenim una ministra de defensa del seu govern (Margarita Robles) que es dedica a vendre armes i estem dins el rànquing mundial de vendes ocupant un honrós quart lloc. De què parla Sr. president del Govern?
Posats a pixar fora tinter, hi ha gent que compara la situació actual amb la del “gran dictador” europeu. Si em permeten, voldria posar el meu granet de sorra. Diria que rere d’ell hi havia o estava gairebé tot el poble alemany, quasi tot el poble combregava de la seva paranoia. Aquesta gent d’ara (Putin, Zelenski, Isis, AlQaeda, Germans Musulmans, per anomenar uns quants) són tot un seguit de gent, grups i subgrups que es barallen per veure qui és el que mata a més gent, de la manera més primitiva i més salvatge possible.
I el que més crida l’atenció, són les edats i l’origen d’aquests assassins. Quasi bé tots ells són nascuts aquí a Europa, tots tenen unes edats que van des dels 35 als 50 anys. La religió en el poble alemany va influir molt poc, per no dir gens, en canvi, en els integristes fanàtics, és el pal de paller. La ideologia de Putin i Zelenski són barbàrie, l’Islam també ho és? Em temo que sí, per molt que ho maquillin. Es pot aturar una gran taca d’oli? Sí, però amb el mètode de sempre, el d’acció – reacció, no ho crec.
A totes les guerres hi ha un enemic comú, amb aquesta gent no hi ha enemic, “tots i totes” som l’enemic. Educar, educar i educar, aquesta és la manera. Es parla d’integració, quan en realitat del que s’hauria de parlar és d’assimilació. No pot ser que el fracàs escolar sigui tan alt arreu i, “els selectes, els escollits” els primers sempre siguin els fills dels immigrants. No creieu que passa alguna cosa?
Aquí, després de quaranta anys encara es parla “d’oficines per a l’emigració”, en lloc d’assumir que vivim una realitat multicultural. Us imagineu per un moment la quantitat de morts que ens hauríem estalviat si des del primer moment no hagués existit cap mena de religió? Sento molt donar-li la raó a aquell que en el seu dia va deixar anar: que la religió va sorgir quan el primer mentider es va trobar amb el primer idiota, la va clavar.
miquel mallafré, 5 de setembre de 2022
Deixa un comentari