[Ona Martínez] d’interès (re)públic(à): Palestina

No Comment

El primer marc a imposar-nos és el de la lògica militar.

La primera víctima de la guerra sempre és la veritat.

Són dues sentències que no són pas meves, però que em venen al cap cada cop que esclata un conflicte als mitjans de comunicació, un dels camps de batalla on també es lluiten alguns conflictes armats del planeta, curosament seleccionats.

L’increment bestial de les morts i la crueltat a Palestina d’aquest darrer mes supera l’enteniment humà. Tot l’horror, tota la crueltat de la qual és capaç l’ésser humà ens ha estat servida a domicili les darreres setmanes a través dels nostres telèfons mòbils. Ens posen al davant un plantejament d’escena de final de western, a punt de la violència que esclatarà en un duel definitiu i resolutiu. Però aquesta escena ni és una escena, ni és un western ni és justa.

Ara és el moment de la guerra”, “les bèsties humanes de Hammàs”, hem sentit en boca d’alts dirigents del govern d’Israel. Lògica militar, deshumanització de l’adversari, justificació del que és injustificable, clima de guerra i imatges àmpliament difoses que mantenen aquesta tesi.

El conflicte Israel – Palestina és un dels més enquistats del món, amb milers de morts -molts d’ells, infants-, centenars de milers de refugiats i tones d’horror inimaginable que s’apilen any rere any. Ara se li afegeix una capa d’actualitat volent-lo arrenglerar en la nova versió de l’eix del mal que va popularitzar Bush, amb el suport incondicional d’Aznar, a principis de segle i que no deixa de ser una caricatura de tot allò que no és l’eix capitalista occidental.

Em nego a posicionar-me des d’aquesta òptica malvada que és la lògica militar. No soc ningú per opinar si la millor solució és la fórmula dels dos estats o un “estat binacional” que pugui satisfer les necessitats de dues comunitats nacionals en pugna per un mateix territori. L’única cosa que sé del cert és que només hi haurà una solució real i duradora si ve des de la política. Qualsevol victòria militar no farà altra cosa que plantar més llavors d’odi, justificat, no dic que no, i, per tant, més conflicte militar en un futur a més o menys curt termini.

Els meus valors per mesurar les coses i prendre partit no es basen en cap cas en la lògica militar, sinó en el més escrupolós respecte als drets humans. I des d’aquesta perspectiva és innegable que el poble palestí està reprimit, colonitzat i se li aplica una estratègia que si no és genocidi, poc li falta, des de fa moltes dècades.

I aplico també una escala de valors, que em sembla que es pot entendre fàcilment, que fa que trobi molt més greu, infinitament més greu, una violació dels drets humans exercida per part d’un Estat, que té mecanismes, institucions, poder i força suficient per poder resoldre qualsevol conflicte per una altra via i que té tot el poder, la força i, en aquest cas, també tota la connivència dels estats més poderosos del món, per aniquilar tot un poble.

Una connivència d’estats occidentals que, en el millor dels casos, miren cap a una altra banda, que m’avergonyeix profundament. Molts d’aquests estats, començant per l’espanyol, amb molts interessos armamentístics. El negoci de la indústria militar demana víctimes.

Per Palestina desitjo alto al foc immediat, jutjar tots els crims de guerra i totes les violacions dels drets humans, reparació a les víctimes, acords de pau, autodeterminació i un futur de dignitat per a totes les persones.

Ona Martínez Viñas, Tinenta d’Alcalde de Projecció de la Ciutat

Related Articles

Deixa un comentari