Si la Cort ordena mesures cautelars, seria el major cop diplomàtic contra Israel des de l’inici dels bombardejos. Encara que és poc probable que el govern ultradretà de Netanyahu aturi la guerra, qualsevol mesura provisional dificultaria que altres Estats facin costat directament a Israel, i redoblaria la legitimitat de les demandes de suspendre la venda d’armes o trencar relacions diplomàtiques.
Sudàfrica ha assegut a Israel al banc dels acusats amb una denúncia per genocidi davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ). Després de mesos de silencis còmplices o de suport de les principals potències mundials a la massacre israeliana a Gaza, el mer fet de veure als representants d’Israel obligats a defensar-se de l’acusació del crim de crims transmet una certa sensació de justícia, després de 13 setmanes d’impunitat. Just abans de l’inici del judici, el primer ministre Benjamin Netanyahu va publicar un vídeo en anglès afirmant que “Israel no té cap intenció d’ocupar Gaza de manera permanent, ni de desplaçar a la població civil; Israel combat a terroristes d’Hamàs, no a la població palestina” (tot el contrari del què porten setmanes afirmant i demostrant diferents alts càrrecs israelians), un indici que el govern israelià està preocupat per la denúncia de la Haia.
La CIJ no és un tribunal penal, és una cort de l’ONU que dirimeix disputes entre Estats. Sudàfrica ha denunciat a Israel perquè considera que ha incomplert diversos articles de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi de 1948, signada per tots dos països. El judici durarà anys, però el primer objectiu de Sudàfrica és que la Cort dicti mesures cautelars, és a dir, que abans de decidir si Israel està realment incomplint la Convenció, li ordeni aturar o limitar la seva ofensiva militar a Gaza per a prevenir possibles actes de genocidi. Aquesta decisió, que la Cort prendrà en unes setmanes, significaria que la denúncia de genocidi es considera plausible, i tiraria per terra definitivament la retòrica israeliana de “legítima defensa”.
El judici va començar dijous amb la intervenció dels representants legals del govern de Sudàfrica. Va ser especialment impactant la intervenció de l’advocada Adila Hassim, que, sense grans escarafalls retòrics, va explicar amb detall els fets en què basen la seva acusació: la mort de més de 23.000 persones i la desaparició de 7.000 més sota les ruïnes, els bombardejos “en cases, refugis, hospitals, escoles, mesquites, esglésies”, la destrucció de 350.000 llars, el desplaçament forçós del 85% de la població de la Franja, la restricció deliberada de l’accés a aliments i aigua, o els atacs mortals en zones declarades “segures” pel propi Exèrcit israelià, després d’ordenar el desplaçament de la població palestina a aquestes àrees.
L’endemà era el torn d’Israel. Va obrir les intervencions Tal Becker, assessor legal del Ministeri d’Exteriors. Becker va insistir en la gravetat dels crims comesos per Hamàs durant el seu atac del 7 d’octubre, inclòs el segrest de civils. A més, va acusar a Hamàs d’utilitzar hospitals i escoles com a llocs de comandament, ambulàncies com a mitjà de transport o vestir els seus combatents de civils, un argument que van repetir altres representants d’Israel. No van arribar a explicitar la conseqüència d’aquestes suposades pràctiques d’Hamàs: que per a Israel és legítim atacar instal·lacions civils –inclosos hospitals– si sospiten que s’hi amaguen membres del grup armat islamista, encara que aquests atacs constitueixen crims de guerra, segons el Dret Internacional. Com cantaven uns soldats en un vídeo mostrat durant el judici pels representants de Sudàfrica, sembla que per a Israel no hi ha “civils no implicats” en el conflicte.
Els advocats enviats per Israel a la Haia van rebutjar que les declaracions de polítics israelians que el tribunal va escoltar el dia 11 suposin crides al genocidi, malgrat la seva claredat: els gazatíes són “animals humans”, “No hi haurà electricitat ni aigua, només destrucció” són només alguns exemples. En un exercici de cinisme, la jurista Galit Raguan va presumir dels suposats esforços d’Israel per a protegir la població civil palestina, inclòs la feina conjunta amb organitzacions internacionals (més de 140 treballadors de l’ONU han mort pels bombardejos israelians), l’entrada d’ajuda humanitària (Israel va bloquejar durant setmanes els accessos) o el subministrament de menjar (9 de cada 10 gazatíes no poden menjar tots els dies). Raguan va obviar que les mínimes cessions humanitàries d’Israel només van arribar després de fortes pressions internacionals.
Una de les principals esperances de Sudàfrica és el precedent del genocidi dels rohingyes. L’any 2020, Gàmbia va denunciar a Myanmar per actes genocides contra aquesta minoria musulmana, i la Cort va ordenar al govern de Myanmar prendre mesures per a prevenir el genocidi, abans de decidir sobre el fons de la denúncia. En el cas de Gaza, però, en presentar Israel la seva ofensiva militar com una resposta legítima als atacs d’Hamàs del 7 d’octubre, necessària per a garantir la protecció de la seva població, és més difícil que la Cort ordeni una detenció total de la invasió.
Si la Cort ordena mesures cautelars, seria el major cop diplomàtic contra Israel des de l’inici dels bombardejos. Encara que és improbable que el govern ultradretà de Netanyahu aturi la guerra, qualsevol mesura provisional dificultaria que altres Estats facin costat directament a Israel, i redoblaria la legitimitat de les demandes de suspendre la venda d’armes o trencar relacions diplomàtiques. A més, faria més incòmoda la posició dels Estats Units, que amb la decisió de bombardejar posicions dels rebels hutíes a Iemen sembla cedir a la intenció del govern de Netanyahu d’internacionalitzar el conflicte.
Més a llarg termini, el judici de la Haia serà recordat com un exemple de la pèrdua d’influència internacional de la Unió Europea, que pretén basar el seu pes diplomàtic en la defensa dels drets humans. Mentre els líders europeus han encadenat lamentables declaracions durant aquest mesos, des del suport al “dret a la defensa” d’Israel a tímids advertiments sense conseqüències pràctiques, com les emeses per Pedro Sánchez, ha estat un país africà el que ha exigit la responsabilitat legal d’Israel, rebent el suport de desenes d’Estats del Sud global. També van ser països llatinoamericans com Bolívia o Colòmbia els primers a prendre accions diplomàtiques contra Israel.
“Els genocidis mai es declaren”, va afirmar l’advocada Adila Hassim en el seu al·legat, però no és necessari perquè aquest crim existeixi. Els genocidis sempre han estat rebuts amb incredulitat; costa admetre que un govern decideixi exterminar a una població o prengui decisions que condueixen a aquest resultat. Però, com Sudàfrica està demostrant a la Haia, els fets són tossuts i assenyalen en una sola direcció: Israel està cometent actes genocides a Gaza.
Deixa un comentari