Rajoy, l’home que no hauria d’existir

No Comment

Miquel Mallafré

Perles que ha deixat anar el gran president: “Estan pintant una Espanya negra i no és cert”. “La radicalitat tan de moda a Espanya durarà poc temps”. “La gent de Podemos són uns tristos”. “Espanya és el país d’Europa que més treball ha creat i ja ha sortit de la crisi”. “Hem passat del retrocés a l’avanç”. “Som una referència mundial”.

Respecte a aquesta última frase, exactament, en què sr. Rajoy? En el nombre d’aturats, de contractes temporals a temps parcial, en el deute públic, en la destrucció definitiva de la classe mitja, en l’aniquilació de l’estat del benestar, en educació, en sanitat, en drets? En què hem fet un avanç? Cap a l’abisme? Encara recordo quan va dir: “Hem passat amb èxit el cap d’Hornos”. Què esmorza aquest home, cocaïna amb orujo? Aquest individu és com un joc de taula, d’aquells que has d’entendre les normes per poder jugar. També se’l podria comparar amb la quinta essència de l’esperit del funcionari lúgubre. Quan acabi el seu mandat, serà recordat per les seves gestes i la seva llastimosa imatge s’anirà difuminant fins desaparèixer. Serà com desendollar una pantalla de plasma.

Un cop més amb el sr. Rajoy es confirma el debat ficció d’una democràcia ficció. Mantenir la farsa de la ideologia per distraure al populatxo i seguir custodiant la ficció, o sigui, el mateix. Una pseudodemocràcia amb ficció de separació de poders. La premsa ben lligada per contractes de publicitat i subvencions. Les corporacions pressionant per que es legisli al seu favor, a canvi de treballs per a la classe política. Un país on la més alta jerarquia de l’Estat és corrupta, i a partir d’aquí, embolica que fa fort, les institucions, els que manen i els partits. Tot és corrupció i foscor. Tot està podrit, els anys del “crèdit sense fi”, han destruït la moral, l’ètica i les finances. No queda res dempeus però encara mantenim la ficció. Un Estat que ha fet fallida financerament i continua vivint de l’emissió de deute i de l’espoli de les poques zones productives com Catalunya, mantenint la ficció d’un país solvent. Un país on gran part de la societat va amb el cap cot acceptant les mentides i l’engany com a mal menor. Un país que ha abandonat a la seva sort a unes generacions de joves que han crescut en l’individualisme, el triomf sense esforç, la deixadesa, la negligència i el “no, tu no vals”, el diner fàcil i la vanitat. Tots ens preguntem: com collons sortirem d’aquesta? Aquest país amb Rajoy al capdavant -l’aperitiu, el primer plat i el segon el varem tenir amb Aznar-, ha arribat al final del camí d’una història que ja no és operativa pel futur. El món canvia cada cop més ràpid, o t’adaptes o et mors. Aquest país mai s’adaptarà a res, entre d’altres coses perquè d’aquesta manera la ficció s’acabaria, però també perquè és un país ple d’arrogants, inútils, lladres i ignorants.

L’Espanya negra que tan dignament representa el sr. Rajoy és aquella en la que al final del camí podria ben bé estar “l’ermita del Rocio” amb la Fàtima Báñez a l’altar major. Per què serà que a tots els analfabets funcionals li surten brots verds a les neurones per manca d’ús? La cosa fa por quan la diu el sr. Rajoy, ho dic per experiència, ja que sempre és tot el contrari. Al final del túnel, seguirà el túnel. Cada cop que vostè parla, baixa la borsa, cada cop que somriu com les hienes, puja l’IVA, cada cop que respira aquest país es deteriora una mica més. Vostè és un demagog de parvulari, sempre hi ha hagut i haurà llum al final de qualsevol túnel, mentre el sol surti tots els dies, el problema és que com vostè no té ni puta idea en fer-nos sortir del mateix molts ja no veuran la llum mai més gràcies als seus despropòsits. Clar que a vostè i els seus els importa un carall perquè mai han estat ni estaran a les fosques. Quan es puguin comprar aliments, roba, impostos, aigua, lloguer, sanitat, pagar el llum amb actes de fe enlloc d’euros, parlem, val? Sopi un entrepà d’acte de fe i em diu quin gust té i, demà torni a menjar més del mateix, veurà que fort i saludable es posa. Sempre hi ha llum al final de camí d’alguns expresidents que van a parar després a companyies elèctriques. Oi que és això? Potser és que estem aplicant molt malament la perspectiva, generalment les presidències acostumen a ser una carrera o un màster per després acabar sent directiu d’una empresa elèctrica. Hem sortit de la crisi, sr. Rajoy? No fotem, la immensa majoria de la ciutadania està pitjor que abans de començar la travessia, sense que ningú ens rescati, sense salvavides i a punt d’ofegar-nos. Vagi-se’n allà on amargantegen els cogombres amb tota la seva caterva d’acòlits. És més que probable que quan comenci la campanya electoral pot arribar a levitar, m’ho veig a venir. Vostè sr. Rajoy és el lamentable exemple de l’home que no hauria d’existir.

 

 

Related Articles

Deixa un comentari