El Govern espanyol està apunt d’aprovar l’ anomenada “Llei Trans”; el seu contingut i les seves conseqüències en són desconegudes per la gran majoria de la societat. Igualment es desconeix que a Catalunya ja es van introduir les línies generals d’aquesta llei, també per tràmit d’urgència, per tant sense debat en el Parlament com es farà ara en el Congrés del Govern d’Espanya on els diferents partits polítics de l’hemicicle no han pogut debatre les propostes de la llei. I la ciutadania no en tenim tota la informació.
En molt poques lleis s’ha produït aquesta manca de debat. Hi ha alguna cosa a amagar? Em pregunto.
No cal dir, perquè es sabut, que les diverses demandes de diàleg que hem sol·licitat les associacions feministes de tot el territori espanyol amb la Sra. Ministra no han estat escoltades i per tant no ha estat possible aclarir alguns dels articles que des de la defensa dels drets de les dones veiem com una pèrdua dels que al llarg de més de 300 anys les dones que ens van precedir van aconseguir i ens van passar la torxa per seguir lluitant i que intentaré exposar.
Vagi per endavant que l’objectiu prioritari del moviment feminista sempre és i ha estat la lluita pels drets de totes les persones i la igualtat d’oportunitats sense distinció de sexe, religió o procedència.
Anomenar a aquesta llei només com a Llei Trans ja ens confon, per que ens fa pensar en transsexual i res més lluny del que proposa, es refereix a llei Transgènere, ja que prioritza el gènere per davant del sexe. En les seves exposicions inicials nega el sexe com quelcom identificador de les persones i aplaudeix el constructe de gènere, allò que la societat ens defineix a les persones segons ens agradi vestir amb talons, jugar a nines o a futbol i conduir camions. Així opina que ja en la infància una nena o nen si tenen preferència per les joguines de l’altre gènere és que viuen en un cos equivocat.
Tants anys treballant amb les criatures per la coeducació, pel dret de cada una a vestir com vulguin i jugar amb qualsevol joguina sense identificar-lo amb el sexe i ara resulta que si una nena vol ser i jugar amb joguines de nen és que viu en un cos equivocat, segons la nova llei !!!
I per si fos poc la Generalitat ja està organitzant cursets de formació per els i les mestres i professores per detectar alumnes amb “Disfòria de gènere d’inici ràpid” (DGIR).
La llei proposa “l’Autodeterminació del gènere” o sigui que qualsevol persona adulta, adolescent o criatura pot decidir que no està conforme amb el seu gènere i decideix anomenar-se per l’altre, sense cap diagnòstic ni cap valoració de professionals. La persona decideix que és una dona per que diu sentir-se així malgrat el seu sexe digui el contrari per que segons els preàmbuls de la llei el sexe és un element aleatori que algú ha diagnosticat en néixer. (???).
Es substitueix la categoria biològica i jurídica de sexe per una inexistent identitat de gènere.
Aquesta proposta política elimina la causa de la discriminació i la desigualtat que pateixen les dones en base al sexe i s’impossibilita la lluita contra la violència. També eliminen els conceptes de dona i mare. Ara s’ha inventat un nou llenguatge que ens identifica com a” persona menstruant” i/o “progenitor gestant”. Però curiosament els homes que s’identifiquen amb el seu sexe segueixen sent homes en tot l’entrellat jurídic. Només les dones desapareixem com a tals.
Perdonin però la terra no és plana, gira al voltant del sol i el sexe està inscrit en totes les cèl·lules del nostre cos. Negar la ciència no pot ser la base d’una llei. Per molts sentiments que hom tingui i preferències per l’ altre gènere no podrà canviar totes les cèl·lules del seu cos. Això no vol dir que no pugui vestir-se segons com més li agradi i no vol dir que hagi de perdre drets. Ha de tenir tots els drets com qualsevol altra persona. Per que el gènere és un constructe social que no tenim per què acceptar individualment. Cal tenir en compte que varia segons el país i la seva cultura.
L’etapa de l’adolescència és la més difícil de la vida d’una persona, estudiat per la psicologia científica. Poden sorgir diversos trastorns de tipo psicosocial com la bulímia, l’anorèxia i ara també la disfòria de gènere d’ inici ràpid (DGIR). En totes elles hi ha possibilitat de tractaments però la diferència és que amb la DGIR es prohibirà el diagnòstic o l’ajuda de qualsevol professional, i l’auto- diagnòstic d’un o una menor serà suficient per iniciar els tractaments de bloquejadors de la pubertat, tractaments hormonals i cirurgies invasives que eliminen els òrgans identificadors del sexe, tractaments irreversibles i medicats tota la vida.
Si és major de 16 anys no necessita l’autorització materna ni paterna i si és menor i els pares es neguen que transiti, podran perdre la pàtria potestat i l’adolescent podrà passar a dependre d’un comitè “d’experts en transitar”.
L’eliminació del concepte dona comporta unes conseqüències difícils de pair.
A l’ esport de competició aquell transgènere que en categoria “home” no guanyava cap pòdium, ara en la categoria de dones o persones menstruants pot quedar el número 1 com ja està passant en països on la llei ja està establerta, per que el seu cos de sexe masculí te unes característiques que li possibiliten superar a les noies.
També cal mencionar que un violador o maltractador que seria acusat de violència masclista i un cop va a judici o abans es declara dona, pot demanar i entra a la presó de dones. A casa nostra ja està passant. Hi hauran violacions dins les presons femenines ? i com es contempla el dret de les dones preses a no ser vulnerats els seus espais?
Els vestuaris femenins deixen de ser-ho com a tals i poden conviure-hi persones que es diuen dones per que es senten així i no tenen que demostrar cap document que els acrediti com a tals. Ara el gènere és auto percebut i substitueix al sexe. Els espais de les nenes i dones poden ser utilitzats per totes les persones que en les seves percepcions es sentin dones. No així els espais masculins que només són utilitzats per les persones que s’identifiquin com a homes. Ho veiem amb la simbologia als lavabos de les Universitats i als del Parlament de Catalunya. Un guany més a favor del patriarcat.
Saber la situació de les dones en el món laboral, judicial, en l’educació, la salut o qualsevol altre, ara serà molt difícil perquè es perden les estadístiques i els estudis científics segregats per sexes per tant no es podran fer polítiques que garanteixin la igualtat de sexes.
Ens preguntem com es podrà saber a partir de la Llei la diferència salarial, la discriminació en el treball, la paritat en els llocs de responsabilitat política, les diferències en els tipus de contractes, les estadístiques de la violència masclista contra les dones (ara serà violència vicària, entre dues dones ), les incidències en determinades malalties. Els tractaments mèdics que es precisin pel canvi de sexe seran a càrrec de la Seguretat Social.
La llei també proposa la reserva de llocs de treball per les persones que hagin transitat i jo em pregunto: per què no hi ha reserves de llocs de treball per les mares soles amb criatures al seu càrrec, per què no hi ha cap llei que ho contempli ?
Una llei no pot afavorir a una part de la població i en aquest cas no pot ignorar els avenços que va aconseguir el moviment feminista en les seves lluites continuades.
Igualtat de drets per a tothom, ara i avui !
Una vegada més No a la discriminació de les nenes i les dones.!
Rosa Maria Fernández Sansa, presidenta del Lobby Europeu de Dones d’Espanya
Deixa un comentari